A part de beure incomptables classes de cervesa i tastar les patates fregides amb cloïsses, els més llaminers que visitin Brussel·les, podran deixar-se encisar pels pralinés, els bombons tradicionals belgues, considerats els més bons del món.
Xocolata belga, la debilitat dels llaminers
Un comerç de renom en el passatge de la Reina ( Inga Petrusinska)
ENFOQUE
Traducción: mar sanz
18/10/06
Tags : Bélgica, museo, Multiculturalismo, Bruselas.
- 2 Comentarios para “Xocolata belga, la debilitat dels llaminers ”
- Imprimir “Xocolata belga, la debilitat dels llaminers ”
0votes plus 0 votes moins
La xocolata va arribar a Europa des d’Amèrica Llatina, amb els vaixells de Cristòfor Colom, al segle XV. En un inici, només es coneixia a Espanya com una beguda calenta feta de llavors de cacau, que receptaven els metges en casos de depressió. A causa del seu gust amarg, fins que no s’hi va afegir sucre, la beguda de cacau no va popularitzar-se i introduir-se a les cases europees. Durant anys, la xocolata ha estat considerada una medicina contra el mal humor i una temptació difícil de vèncer. “La xocolata és senyora i mestressa del nostre estómac”, diu Josse Snackers, especialista en el camp de la xocolata.
Pralinés, l’orgull de Bèlgica
El descobridor de les virtuts de la xocolata va ser Jean Neuhaus, que va marxar de Neuchâtel l’any 1857 per obrir una farmàcia juntament amb el seu germà a la Galerie du Roi de Brussel·les - avui en dia, les galeries més antigues d’Europa. En un principi, la xocolata es venia com a medicina antidepressiva. Més tard, l’any 1912, quan Jean Neuhaus va inventar-se una recepta de xocolata que va anomenar praliné, va començar a convertir-se en l’exquisitat predilecta dels ciutadans de Brussel·les. A partir d’aquella troballa, la indústria de la xocolata va començar a prosperar. Es creava molt de misteri al voltant de les receptes i només es passaven de generació en generació. “Afortunadament, hi ha molta gent jove que està començant a especialitzar-se en aquest camp”, diu Jo Darops. “És un plaer i un orgull mantenir viva la nostra tradició traslladant els nostres coneixements de generació en generació”, subratlla Snackers.
Avui dia hi ha uns 260.000 fabricants de xocolata a Bèlgica, incloent-hi tant les grans cadenes, com els petits bomboners locals. Els més coneguts són: Mary, Neuhaus, Léonidas o Wittamer, proveïdor oficial de la cort. Depenent de la qualitat i dels ingredients, els preus varien entre 20 i 60 euros. Les empreses del mercat no rivalitzen, més aviat es complementen les unes a les altres. “Les grans empreses no suposen cap perill per a mi, mentre jo produeixi xocolates de gust únic, seguint el mètode tradicional. Això es valora molt entre els clients fixos, que compren un 60% dels productes que venc. A més, la xocolata també agrada molt als turistes”, diu el dependent de la botiga La maison du chocolat artisanal (Rue de la tête d’or, 9-11).
Gustos per a tots els paladars
Els pralinés són bombons coberts de xocolata blanca o amb llet, amb un farcit de crema, xocolata o avellanes. Els clients poden triar entre centenars de gustos diferents, ja que els fabricants amplien constantment l’oferta. Els belgues consumeixen uns 9 kg de xocolata tradicional a l’any. En una de les “cases de la xocolata”, Les Frères de Sadeleer, es poden tastar pralinés amb bitxo i pebre. Els gustos nous són més aviat una moda, apareixen i desapareixen. “La xocolata també és una moda que s’adapta als paladars del seu temps i que canvia amb el pas dels anys. El pebre que s’afegeix a la base clàssica de la xocolata és tan sols un senyal d’una nova tendència, però la gent sempre acaba tornant al gust tradicional”, declara Jo Draps, director del Museu de la Xocolata i mestre xocolater de tercera generació. Segons les observacions de Tadeusz Tebinka, el venedor d’una de les botigues de Neuhaus, als clients del sud els agrada la xocolata negra, igual que als belgues. En canvi, els clients del nord d’Europa i els americans prefereixen la xocolata amb llet.
La dolçor de cada dia
La xocolata és un element quotidià en la vida dels ciutadans de Bèlgica i, gràcies a la “diversitat de preus i tipus, és accessible per a totes les classes socials”, diu Jo Draps. Ara bé, la gran venda de l’any té lloc just abans de Nadal. “Als belgues, els agafa una bogeria consumista abans de Nadal i compren pralinés a tonelades”, comenta Tadeusz Tebinka.
I és que actualment, la xocolata ha entrat directament en el món de màrqueting: no tan sols és una exquisitat sinó també un atractiu turístic, el contingut temàtic de festivals organitzats arreu de Bèlgica i un material que ha inspirat dissenyadors de moda a crear col·leccions úniques de vestits de xocolata.
- Leer también
Votar por este artículo 0votes plus 0 votes moins
Publicidad
Tags
En portada
-
ANÁLISIS
Economía solidaria en París
-
REPORTAJE
Mercadillos europeos, una mirada
-
ENTREVISTA
Entrevista con el escritor armenio Agop Hacikyan
-
PANORAMA
Cine independiente europeo: Sundance en París
-
OPINIÓN
Rumores, Twitter y medios de comunicación europeos
-
ENFOQUE
Parkour: el arte del desplazamiento
-
PANORAMA
Lava tu ropa y tómate un café
-
TESTIMONIO
Autostop en Europa: una aventura en la carretera
opiniones & debates sobre el mismo tema
- ¿Cuáles son vuestros lugares culturales preferidos de Bruselas? Tema de foro
- Hungría, de presión a depresión en europeconfidentiel
- Comparte tus opiniones: ¿Qué lengua hablas en Bruselas? Tema de foro
- Puesto de interno en Bruselas Tema de foro
- Tienes 20 euros en el bolsillo: ¿a qué restaurante de Brusleas acudirías? Tema de foro
- De “Fronteras de papel” a Skopje en sevilla

Invertir el orden de los comentarios Volver a cargar los comentarios Únete a la discusión
¿Tienes algo que decir? ¡Hazlo aquí!
¿Eres ya babeliano? Log-in. Osign-up!