Sovint sentim el típic comentari freudià sobre la relació dels cotxes grans i els seus conductors. I aquesta creixent popularitat dels 4x4 resulta molt curiosa. Per què es compra la gent aquests desmesurats monstres, pures esponges de benzina per haver de circular per capitals europees saturades de trànsit? Un estudi més detingut revela que els experts en màrqueting de les empreses automobilístiques tenen el mateix tipus de complex. Quan van introduir el Mitsubishi 4x4 Pajero a Espanya, van haver de rectificar i canviar el nom per Montero, per no provocar la rialla de més d’un. A Brasil, va passar una cosa semblant amb el Ford Pinto (genitals petits en portuguès), les vendes del qual van ser ridícules en aquell país. Un cas diferent va ser el del Volkswagen Jetta que a Espanya i Itàlia va ser rebatejat amb el nom de Golf. A nosaltres ens recordava a un penques en castellà, i per als italians un Jettatore és qui maleeix les seves víctimes i els porta mala sort. No és un nom molt tranquil•litzador quan condueixes un cotxe, oi? A Alemanya també van tenir el desencert d’anomenar un dels seus Volkswagen com Phaeton, un heroi grec que va estavellar la quadriga del seu pare. Un consell per aquests joves enfervorits: poseu-vos al volant d’un vell Ibiza dels de sempre. És més segur.