“Saber si els europeus vindran és saber si la guerra seguirà o no”. Aquesta frase la comparteixen molts libanesos. Des de la fi de la guerra dels 34 dies entre Israel i Hezbollah, la Força Interina de les Nacions Unides al Líban ( FINUL ) va arribar al sud del Líban. Els seus efectius, formats majoritàriament per contingents turcs , francesos, italians i espanyols , s’han reforçat amb 5.827 homes. L’objectiu és recórrer a l’ús de la força en cas d’activitats hostils, controlar les fronteres i interceptar els moviments de rearmament de Hezbollah en cas que l’exèrcit libanès no doni a l’abast. Les tropes franceses de la FINUL han anunciat que no dispararan contra els avions israelians que violin l’espai aeri libanès. Els tancs occidentals i les immenses grues estampades amb les sigles “UN” de les Nacions Unides han aparegut enmig dels llegendaris embussos de Beirut. Què en pensen els habitants de la capital? Confien en els europeus per restablir la pau?

Hussein, un libanès d’uns trenta anys, treballa per una ONG internacional, creu que amb la FINUL “està més tranquil”. “Això beneficiarà econòmicament la regió [alguns experts estimen l’aportació del contingent francès en un milió de dòlars en sis mesos]. “No hi haurà problemes amb Hezbollah amb la condició que la FINUL vingui per ajudar l’exèrcit israelià i no per protegir Israel”.

Abou Nour és un carnicer nascut a Beirut però que ha viscut molts anys a Alemanya i a Grècia. Aquest sunnita de 70 anys subratlla que els libanesos són més propers dels europeus que dels americans i cita un refrany local: “Jo vaig amb el meu germà contra el meu cosí, però vaig amb el meu cosí contra l’estranger. Els europeus són uns cosins condescendents que aporten seguretat”.

Rima, una sunnita de 80 anys, directora administrativa d’una filial d’una multinacional a Beirut, se sent agraïda amb les tropes: “Tots les esperàvem amb impaciència. El seu poder reforçat és la garantia de seguretat aquí”. Rima va viure la guerra civil de 1975 al 1990 a Beirut i rebutja les comparacions amb el fracàs de la intervenció de la força internacional de l’època: “El conflicte dels anys 1980 va ser intern. Avui, la FINUL ha de ser neutra. Tinc confiança en el compromís dels europeus que són, en general, favorables al Pròxim Orient, sobretot França, l’únic veritable aliat del Líban.

Rabih, enginyer drus de 27 anys, va participar activament en les manifestacions del 2005 que van provocat la retirada dels sirians. “No hi havia cap més possibilitat. La presència de la FINUL fa que Hezbollah ja no tingui cap raó de ser, però al mateix temps, també evita el retorn dels sirians. Les tropes europees tenen més credibilitat: els EUA donen suport a Israel i els militars àrabs són l’excusa per a Damasc per intervenir.”

Rami, de 24 anys, recolza obertament Hebollah, encara que sigui cristià, i no amaga la seva hostilitat contra la FINUL: “M’hauria agradat més que només hi hagués l’exèrcit libanès, integrant Hezbollah, perquè l’ONU està controlada pels EUA. Encara que els europeus tinguin més acceptació que els americans, mai no és bo tenir tropes estrangeres a casa teva, perquè només miren pels seus propis interessos.”

Fouad, un jove enginyer cristià de 25 anys i antic líder estudiantil empresonat pels sirians, creu que la FINUL és “un element positiu que era necessari des de feia temps”. I afegeix: “Però em temo que les tropes no marxaran mentre hi hagi problemes, com ja ha passat en altres intervencions occidentals des de la independència.”