El soroll i la pudor són inconfusibles. Dos Trabant i un Fiat Polska 125 s’aturen davant la universitat, al centre de Cracòvia. “Hola, em dic Michal Ostrowski, però simplement digueu-me Crazy Mike.” En anglès, un dels conductors saluda d’aquesta manera un grup que l’està esperant. “Sóc el vostre guia, welcome in Cracau!”

Els participants del Crazy Communism Tour d’aquesta tarda són estudiants alemanys de Magúncia que assisteixen a un curs d’estiu de llengua a Cracòvia. “Ell és en Kuba, un altre boig com jo”, diu en Mike, tot presentant un altre conductor. Amb un gemec de rodes, els antics cotxes de l’est es dirigeixen al barri Nowa Huta (nova cabana), un aparador dels comunistes a Polònia situat a pocs quilòmetres del centre.

Capitalisme patent

De camí a la ciutat socialista artificial, es poden veure grans centres comercials (a Polònia anomenats “hipermercats”), magatzems de materials de construcció, sales multicinemes i un parc aquàtic, construïts aquí durant els últims anys. Per poder percebre el comunisme, els estudiants alemanys primer han d’esborrar el capitalisme omnipresent.

“Això de Nowa Huta és únic a Polònia”, explica Kuba, el nom complet del qual és Jakub Bialach. Té 22 anys i estudia sociologia. “Per això, ara les masses de turistes vénen a Nowa Huta, perquè Cracòvia comença a avorrir-los.” Quan parla de “turistes”, en Kuba vol dir “estrangers”. Dues terceres parts dels participants de les seves visites guiades són britànics, la resta és d’Estats Units i d’altres països d’Europa occidental. No s’ha apuntat pràcticament mai cap visitant polonès al “Nowa-Huta-Tour”.

El primer objectiu, un cop arribats a l’antiga ciutat exemplar socialista, és el restaurant Stylowa, nom al qual fa honor la decoració curosament conservada a l’estil socialista. Arbres de plàstic, cortines gruixudes i estovalles de color vermell bordeus marquen l’encant d’aquest lloc. Sona música popular polonesa dels anys 70 i 80. Amb gestos d’indiferència, els cambrers desganats serveixen plats casolans polonesos als visitants. Pels estudiants hi ha arengades amb una bona capa de ceba per sobre. “Typical Polish food“, explica en Kuba als estudiants. A continuació, inevitablement, una copa de vodka. “Typical Polish schnaps”.

“A mi no m’agraden els sindicats”

Després del dinar, Crazy Mike entra en escena, explicant una mica d’història i moltes anècdotes sobre l’època comunista a Polònia: “Tot va començar el 1949. Va ser un orgasme pels arquitectes perquè van tenir l’oportunitat de construir una ciutat partint del no-res en 10 anys.”

Els visitants s’interessen sobretot per la vida quotidiana en temps comunistes. “Quan érem petits, tots col·leccionàvem llaunes de cervesa, de Coca Cola, tant se valia mentre fossin de l’oest. I ho eren totes perquè aquí no n’hi havia. A partir de l’any 1989, ja se’n podien comprar aquí, i totes aquestes llaunes van anar a parar ràpidament a les escombraries”. Els estudiants alemanys se l‘escoltan embadalits i ell continua: “Una vegada em van regalar una xocolatina Bounty. Vaig guardar-ne l’embolcall durant setmanes en un pot de vidre perquè mai no havia tastat el coco”.

El proper objectiu és la plaça Plac Centralna. Avui porta el nom de Ronald Reagan, ja que la figura de l’expresident nord-americà simbolitza la llibertat política per alguns polonesos. En forma d’estrella, de la plaça en surten grans passejos, el més esplèndid dels quals condueix directament a l’acereria que antigament donava feina a 40.000 persones. El passeig duia el nom de Lenin, però avui és el passeig Solidarnosc, en honor a la federació sindical polonesa. Un dels estudiants pregunta a en Mike què en pensa de Solidarnosc. “Estava molt bé”, diu, remarcant el temps passat del verb. “Ara, és un sindicat i a mi no m’agraden els sindicats.”

El negoci va sobre rodes

No és estrany. En Mike, amb 30 anys, és un jove empresari, als seus col·laboradors els anomena irònicament “els meus esclaus”. Fa dos anys va començar amb el seu “Crazy Communism Tour”. La idea va ser del propi Mike, que va convèncer dos nord-americans perquè invertissin 1.000 dòlars en el projecte. “Ja coneixien Cracòvia i tenien ganes de veure alguna cosa diferent”, explica. “Quan els vaig portar a Nowa Huta amb el meu vell Fiat Polski, en van quedar entusiasmats.” Amb la inversió inicial van comprar els primers dos Trabant i des de llavors el negoci del Crazy Communism Tour va sobre rodes per a en Mike i els seus tres col·laboradors.

L’última parada pels estudiants és la llegendària “Escola”. En aquesta urbanització, en Mike hi té llogat el típic apartament de dues habitacions, en el qual el temps sembla haver-se aturat. Els mobles, els tapissos, els quadres, la televisió, l’armari de paret, la cuina, tot és original dels anys 70. A part de crucifixos i d’una estampa de la Verge Maria, tampoc no hi falta el Papa Joan Pau II. “La gent de Nowa Huta mai no es va interessar per la política”, diu en Mike, “en canvi, eren profundament religiosos.”

Al pis, que avui només és el museu personal d’en Mike, tornen a servir vodka, salsitxes i cogombres en conserva. Al final de la visita, alguns estudiants compren bustos de Lenin i gorres de pell de record. Al cap de quatre hores, tornen a Cracòvia amb els cotxes de museu. Quan els estudiants tornen d’aquest viatge en el temps i arriben a la plaça Rynek, en el cor de la ciutat, la vida recupera el ritme frenètic. Res a veure amb la plaça Ronald Reagan de Nowa Huta, on només s’hi veien un parell de jubilats solitaris i mestresses de casa passejant.

Crèdits fotogràfics: Ziesing i Ostrowski