Va ser Jesús el primer en crear la moda. De fet, és Mateu qui a l’Evangeli (7,6) escriu la frase: Non gettate le perle ai porci, (‘No tireu perles als porcs’). Una manera de dir: “no malgasteu els vostres talents amb qui no els sap valorar”. Aquesta és una expressió comuna en moltes altres llengües: Perlen vor die Säue werfen en alemany, rzyca pery przed wieprze en polonès i to cast pearls before swine en un anglès erudit. Però alguns pobles han estat més originals. A França, s’utilitza molt donner de la confiture aux cochons, ‘donar melmelada als porcs’. Però els més estranys són els espanyols, per als quals, de vegades, Déu da pañuelos a quien no tiene mocos. D’altra banda, els italians prefereixen dir: danno il pane a chi non ha i denti. Una expressió que molts joves han adreçats als dos afortunats que haurien declinat les proposicions indecents de la bonica cantant italiana Michelle Hunziker, segons ha declarat ella mateixa. Però, com altres idiomes, tampoc la llengua de Dante ha oblidat l’expressió original. De fet hi ha un a grup de compra popular per Internet que es fa anomenar “les perles als porcs”. L’objectiu? Fer la compra en grup per evitar els “productes industrials i plastificats dels supermercats” i “redescobrir sabors d’altres temps”. Les perles, evidentment.

Però, i si Ugo Bernasconi tingués raó? Segons l’escriptor i pintor intalià, “el problema més gran de tirar perles als porcs no és que es malgasten les perles, sinó que es fan malbé els porcs”.