La primera dama de Gran Bretanya no es queda curta a l’hora de donar consells, com ho faria la nostra mare. Abans de començar l’entrevista m’he trobat enmig d’un dels seus interrogatoris: “Així que ets a tercer de carrera, oi?”, em pregunta la senyora Blair. “Realment ara no hauries d’estar aquí. El tercer any és molt dur i has de treballar de valent. No hi ha res més trist que un aprovat justet”.

De teixir jerseis a dur una jilbab

El seu consell va ser, una vegada més, una demostració de la determinació i la manera de treballar que ha caracteritzat la mitja taronja de Toni Blair durant dècades. Últimament, Cherie Blair, coneguda professionalment com a Cherie Both , ha rebut crítiques molt dures segurament a causa de les seves peculiaritats. Cherie ha estat en el punt de mira després d’haver defensat postures polèmiques. El 2004 va defensar Shebiba Begum, una noia musulmana a qui van prohibir assistir a l’escola per dur una jilbab que la cobria de cap a peus. Els lletrats la consideren una dona mal educada i la premsa sencacionalista l’ataca per les seves exagerades factures de tres xifres que paga al seu perruquer. Cherie Blair ha vist com el grup de gent que li donava suport s’ha anat reduïnt. Fins i tot els seguidors més fidels de la dama es van veure afectats pels comentaris que va fer a la premsa acusant Gordon Brown de ‘mentider’, acusacions fetes durant l’última conferència laborista. Quan tot fa pensar que està perdent la seva popularitat i el suport que tenia, queda alguna cosa bona per escriure sobre la ‘Hillary Clinton Britànica’?

No necerssariament. Cherie es va graduar en Dret a la London School of Economics (LSE) amb una nota mitjana d’excel·lent. Tot i això, Cherie Blair sempre ha tingut habilitat per fer dues coses alhora, com per exemple menjar a la vegada que feia la seva recerca. També m’explica que la seva arma secreta durant l’època d’estudiant va ser fer mitja. “Recordo que vaig poder preparar els exàmens finals gràcies a teixir uns jerseis seguint uns patrons molt complicats”, comenta. ‘Vaig dedicar molt temps a estudiar aquells patrons. Després d’allò mai més he tornat a posar-me un jersei. No podia suportar ni mirar-los’.

Comento amb ella que ara a la LSE hi ha un club de fer mitja. “Me n’alegro. Hi ha un vessant terapèutic en el fer mitja, però no crec que faci gaire gràcia dur les peces que un mateix teixeix durant l’época d’exàmens”.

Cherie idealista

Filla del famós actor Anthony Booth , Cherie Booth va conèxier Tony Blair quan estudiava Dret. Cherie Blair fins i tot va considerar seriosament entrar en política: l’any 2005, l’expresident dels Estats Units, Bill Clinton la va instar a presentar-se per a Membre del Parlament (MP), oferint-se, fins i tot, a donar-li el seu suport durant la campanya. La seva resposta llavors i sempre ha estat que no. “Vaig fer campanya per a MP l’any 1983, durant molt de temps vaig ser la dona d’un d’ells (Tony Blair va guanyar com a representant de Seagfield l’any 1983), i crec que això ja cobreix amb escreix les meves aspicarcions de ser MP”.

A pesar d’associar-se amb tendències polítiques poc populars o marginals, Cherie Blair té una visió clara del polític idealista. “Cal fer una feina de debò per tenir una expereiència de la vida real abans d’entrar al Parlament. Com en Tony, no suporto el polític trepa”.

Llei i inseguretat

Poso a prova Cherie Blair quan li pregunto per la seva reconeguda addicció a la feina. Respon ràpidament i assegura que és necessari i important trobar un equilibri entre la feina i la vida privada. “Crec que s’ha de treballar dur, tot i que a la vegada hauríem de descansar força. Huríem d’aconseguir un balanç entre les dues coses al llarg de la nostra vida, ja que és ben trist treballar 24 hores al dia. Un dels grans avantatges de ser advocada i autònoma és que tinc una gran flexibilitat a l’hora d’organitzar el meu temps”.

El gran desavantatge de la seva carrera com a advocada autònoma és la inseguretat laboral, segons ella. “Ser autònom vol dir que si no treballes no cobres, si tens una malaltia tampoc cobres, i si et quedes embaraçada tampoc cobres res. Com que tens el control absolut de la teva vida, tendeixes a treballar molt més del que és realment necessari. Conec molts advocats que fa molt temps que no marxen de vacances”.

Malgrat tots aquests desavantatges, Cherie Blair gaudeix de la seva feina. Creu que encara és possible “canviar la societat” treballant des de la seva posició d’advocada i sobretot treballant en aquells casos al límit. Tot i que Cherie coneix a fons tots els secrets de la vida política britànica, té l’esperança de conservar durant molts anys el seu antic idealisme. I manté “que tots els advocats haurien de dedicar-se a analitzar els conceptes de justicia i qualitat abans que la llei”.

Fan dels Beatles

Cheire Blair és també molt amiga de Mary McCartney, filla del Beatle Paul McCarney. Adolescent durant els 60, Cherie era fan dels Beatles o més aviat dels Rolling Stones? “Vaig crèixer a Liverpool i per tant sempre vaig preferir als Beatles. Sempre vaig ser una gran fan de Paul McCarney, el dia que el vaig conèixer li vaig confessar que dormia amb una fotografia seva sota el coixí. Però durant els anys 70 quan estava a la LSE sempre ballava les cançons dels Rolling”.

Actualment ja no surt tant com ho feia temps enrera. “Quan era estudiant, bebíem i anavem a discoteques, evidentment. Però ara ja no faig cap de les dues coses. Des del moment que vaig començar a aparèixer tant en la vida pública, prefereixo quedar-me a casa amb la família, tot i que encara m’agrada sortir. Ara intento anar al teatre, al ballet o a l’òpera”.

Tot i el seu marit, Tony Blair, Booth segueix implicada en el món de la música popular. M’explica com va anar l’última trobada entre el primer ministre britànic i el líder dels Rolling Stones. “El meu marit estava molt excitat per conèixer Mick Jagger i tenia moltes ganes de parlar amb ell sobre la seva música. Però ràpidament va veure que de l’únic que volia parlar en Mick Jagger era sobre la política que estava fent en Tony”. Irònic, si més no.