Ni la creativitat del cineasta Peter Jackson en els seus inicis més gores hauria pogut imaginar aquest guió horrible, que es repeteix cada any a les nostres autopistes i carreteres. L’any passat, van morir ni més ni menys que 42.000 persones en accidents de trànsit a Europa. 114 persones al dia. Com si els atemptats del metro de Londres del 7 de juny es repetissin dues vegades, cada dia de l’any. Gairebé 2 milions van resultar ferits a tot Europa. El cost econòmic que va suposar per l’economia es calcula en 200 bilions d’euros, gairebé un 2% del PIB total de la Unió Europea.

Dades com aquestes estan disponibles a CARE, la base de dades fúnebre que actualitza la Comissió Europea. Ara bé, aquí tan sols hi trobareu estadístiques. Un excés de números, quadres comparatius i percentatges que, en lloc de conscienciar, potser ens estan fent perdre la perspectiva. De moment, només han funcionat les campanyes de publicitat agressives dels departaments nacionals de trànsit i les noves lleis que regulen els carnets per punts, que ara comencen a estendre’s per Europa.

“Venem punts a 1.000 euros”

Alguns països com Espanya semblen haver agafat la carretera correcta. El nou permís de conduir per punts espanyol està donant resultats bastant esperançadors . Va començar a funcionar el mes de juliol i, malgrat que encara no existeixen estadístiques oficials, sembla que les víctimes estan disminuint entre un 20% i un 30%.

Cal dir, però, que les irregularitats continuen sent escandaloses. L’última novetat és la venda de punts . A través de fòrums a internet, a Espanya és fàcil trobar anuncis de múltiples bons ciutadans disposats a fer negoci. “Per mil euros, pot comprar un punt i continuar fent el ruc per les carreteres.” Aquesta transacció il·legal és possible gràcies al fet que, sovint, les sancions s’estableixen basant-se en fotografies o radars que localitzen el vehicle infractor, però no el conductor.

Gran Bretanya va ser el primer país en establir aquest carnet l’any 1980. A França va ser el 1999 i el nombre de morts va disminuir un 5,6% el primer any. A Itàlia, s’aplica des de l‘1 de juliol de 2003 i el descens va ser d’un 3,2% el primer any i d’un 7,3% el segon. La República Txeca ha optat per un sistema similar però amb pitjors resultats. Els millors resultats s’han produït a França, Bèlgica i Luxemburg, països que han aconseguit reduir el nombre de morts un 30% durant els últims quatre anys. Això vol dir que ara a França hi moren 2.500 persones menys que l’any 2002.

La Unió Europea “condueix” massa a poc a poc

Si els ciutadans europeus condueixen massa ràpid (una de les principals causes d’accidents), la Unió Europea ho fa massa a poc a poc, cosa que acaba sent igual de perillós. Amb l’ajuda del Parlament, l’any 2001, la Comissió Europea va decidir lluitar contra la sinistralitat i va publicar l’objectiu ambiciós de reduir a la meitat la xifra de víctimes a la carretera en el Llibre Blanc dels Transports. L’any 2003, s’establia el Programa d’Acció de Seguretat Vial que incloïa mesures concretes per assolir-ho. Han passat cinc anys i ara mateix tan sols han estat proposades dues directives -però no han estat aprovades! Una, estableix l’obligació pels camions d’adaptar nous miralls retrovisors per evitar els angles de visió morts. L’altra, va dirigida a les administracions per la gestió de les infraestructures, introdueix procediments d’avaluació d’incidències, auditories i inspeccions a les carreteres i autopistes. Ara bé, s’aplicaran tan sols a les carreteres que formin part de les Xarxes Transeuropees de transport.

Entre d’altres mesures que s’estan duent a terme, hi ha la Carta de Seguretat Vial Europea: una declaració de bones intencions sense cap tipus de força vinculant. I també el Permís de Conduir Europeu, sobre el qual s’està debatent des de fa 3 anys. Amb la introducció d’aquest nou carnet es preveu crear una xarxa d’intercanvi de dades sobre els permisos i poder evitar, d’aquesta manera, que els conductors sancionats puguin obtenir un nou carnet en un altre Estat membre. La directiva s’aprovarà abans de finals d’any i s’introduirà un nou model únic de permís per a tota la Unió, que tindrà una validesa de fins a 15 anys.

Europa no conduirà per tu

Hi ha una falta de responsabilitat per part dels conductors? O bé cal carregar les culpes a la indústria de l’automòbil, la qual fabrica cotxes sense control de velocitat i, això sí, equipats amb un cinturó de seguretat i airbag. Les autoritats responen amb una infraestructura segura i preparada? El debat està servit. Si més no, cal redordar que irresponsabilitats com ara conduir ebri o no fer ús del cinturó de seguretat, són les principals causes de morts al volant. Europa no pot conduir per nosaltres.

Llegiu també “Les rutes cap a la seguretat viària”, de Graziella Jost.