L’aigua dolça representa el 3% del total d’aigua de la terra, de la qual un 2% es troba als pols en forma de gel i l’1% restant està repartit de manera no equitativa per tot el planeta. Factors com les sequeres, la desertificació, la contaminació dels rius o la sobreexplotació agrícola agreugen aquest problema en països com Espanya, Líbia o Israel, però també en altres més humits com el Regne Unit. Vegem quines solucions s’estudien:

Rius artificials

Una de les propostes més espectaculars per pal•liar l’escassesa d’aigua a la conca mediterrània la trobem a Líbia, on s’està duent a terme el projecte Great Man Made River Project. Aquest pla consisteix a transportar uns 6 milions de metres cúbics d’aigua al dia mitjançant més de 4.000 km de canonades gegantines des d’uns aqüífers d’aigua potable que es van trobar per casualitat a 100 metres sota l’àrida superfície del desert libanès durant unes prospeccions en busca de gas i petroli. En definitiva, el projecte vol apropar l’oceà d’aigua dolça descobert al desert (uns 10.000 km cúbics d’aigua econòmicament viables per a l’extracció) fins a zones costaneres del país densament poblades. El cost total del projecte s’estima en 18.000 milions d’euros.

Icebergs al Tàmesi

No és menys impressionant la solució proposada per l’empresa britànica Thames Water, per fer front a la greu sequera que pateix el sud-est del país. El transport d’aigua amb camions cisterna va ser descartat perquè el cost és molt elevat i a més resulta insuficient per a subministrar aquest líquid tan preuat als 13 milions d’afectats per la sequera. En canvi, l’empresa considera la possibilitat de remolcar icebergs enormes des d’algún indret a determinar de l’Àrtic fins a l’estuari del Tàmesi. Aquesta idea ja va ser sospesada anteriorment, sense gaire èxit, per altres països com l’Aràbia Saudita.

Dessalar el mar

Les solucions que ens arriben des d’Espanya no són tan vistoses, però no per això menys capdavanteres. És el país europeu més perjudicat per l’escassesa d’aigua i s’hi han assajat diversos mètodes, des del transvasament d’aigua dels rius cabalosos cap als més secs, fins a la construcció de plantes dessalinitzadores per potabilitzar l’aigua del mar. La proposta més innovadora consisteix en les dessalinitzadores per pressió natural, que redueixen l’alt cost de la dessalinització, el gran inconvenient d’aquest sistema. El procés és senzill, es fa pujar l’aigua del mar fins a unes basses situades a 600 metres d’alçada, llavors es deixa caure l’aigua per una canonada aquests 600 metres, i la pressió fa tota la resta: el 45% de l’aigua es converteix en aigua dolça i la resta torna al mar a la mateixa pressió que en surt. Així, s’aconsegueix produir electricitat i aigua dolça.

Aigua en pols

Podem trobar solucions d’allò més diverses segons les necessitats. Ja es comercialitza aigua en pols. L’origen d’aquest producte el trobem en la neccessitat de cobrir el subministrament bàsic d’aigua de les tropes nord-americanes en les condicions més extremes. El funcionamient és senzill: n’hi ha prou d’abocar unes quantes gotes d’aigua a un compost format per molècules d’oxigen i hidrogen que han estat sotmeses a pressió fins a haver-se separat i aleshores les molècules es tornen a unir, i ja són aptes per al consum humà.

Un altre mètode que ja es comercialitza, consisteix a generar aigua potable a partir de l’aire. Es calcula que hi ha uns 14.000 millones de metres cúbics d’aigua suspesos a l’aire. Ja existen màquines domèstiques capaces de produir uns 38 litres d’aigua al dia extraient-los de l’aire.

Rajos de sol i pluja artificial

Altres iniciatives encaminades a oferir solucions menys focalitzades que las anteriors es basen en l’obtenció d’aigua a partir dels rajos del sol. És a dir, en crear pluja artificial mitjançant l’absorció de la calor generada pels rajos solars. Un grup de científics de la Universitat Lliure de Brussel•les en col•laboració amb la NASA i la Universitat Ben Gurion d’Israel han dissenyat un sistema de planxes fosques que absorbeixen la calor dels rajos solars i la fan servir per a generar núvols artificials i pluja que serien de gran utilitat en zones amb risc greu de desertificació.

Crèdits fotogràfics: Roberdan/Flickr; brewbooks/Flickr; Puriinformatica/Flickr; Saturmix/Flickr. Foto micro: Sabrinads/Flickr