Acostar-se a la sinagoga principal del centre de Munic no pot ser més impressionant. La sinagoga s’erigeix a uns metres de l’espectacular teatre Staatstheater am Gärtnerplatz, construït el segle XIX, que es troba davant d’una bonica rotonda ajardinada. En aquest entorn, es fa difícil creure que l’edifici del davant sigui un lloc de culte. El contrast és impactant entre la majestuosa aparença del teatre i la façana castigada per les inclemències climàtiques de la sinagoga principal de Munic.

La nova Sinagoga i Centre Cultural Ohel Jacob que s’inaugura el 9 de novembre donarà més visibilitat i legitimitat a la comunitat jueva de Munic. Els 9.000 jueus de la ciutat ja no hauran de fer les seves pregàries en patis interiors de les sinagoges, amagats de la resta de la població de la ciutat.

Un indret de culte

Ellen Presser és l’encarregada del nou centre cultural i juvenil de Munic. En un petit cafè kosher a prop de la Gartnerplatz, ens explica que la nova sinagoga i el nou centre cultural simbolitzen el retorn de la comunitat jueva al centre de la ciutat. Durant els 12 anys de nazisme es van destruir totes les estructures jueves. Després de la Segona Guerra Mundial, l’únic edifici jueu que es va conservar va ser l’actual sinagoga a Reichenbachstrabe. Els nazis no van ser capaços de destruir la sinagoga perquè es trobava en un pati rodejada d’edificis que també s’haurien cremat.

Ellen diu que la sinagoga “retornarà la comunitat jueva al centre de la ciutat – allà on era fins l’estiu de 1938, quan una sinagoga va ser destruïda per ordre directa d’Adolf Hitler, i la resta, que van ser esborrades del mapa el 9 de novembre del mateix any, durant la tristament famosa ‘La nit dels vidres trencats‘ (en alemany, “Reichskristallnacht”)>”. Després de la devastació de l’era nazi, la comunitat jueva de Munic va augmentar de manera constant fins a arribar als 4.000 fidels a finals dels anys 80. La immigració procedent dels antics països comunistes de l’Europa de l’est ha doblat la població jueva a Munic fins arribar avui a prop de 9.000 persones.

Temps difícils

Tanmateix, la tornada de la comunitat jueva al centre de la ciutat no ha estat un camí de roses. I la comunitat jueva està lluny de trobar-se protegida i integrada de forma pacífica. Poc abans de la cerimònia de col•locació de la primera pedra de la sinagoga el novembre de 2003, un grup d’extrema dreta va ser arrestat i acusat de voler fer esclatar una bomba contra les autoritats religioses que s’hi van congregar. Els membres del grup foren comdemnats el maig de 2005 a entre 2 i 7 anys de presó. “La temptativa va ser un trasbals”, admet Ellen. “També va sacsejar la societat no jueva i molta gent es va adonar de fins a quin punt l’amenaça era real”.

A més a més d’aquest intent d’atemptat, el partit d’extrema dreta alemany NPD va guanyar les eleccions regionals a l’Alemanya de l’est, que encara pateix una terrible depressió econòmica. Ellen reconeix: “No podem negar que la NPD no només podrà discutir, sinó també decidir la manera com les regions i governs treballen. És un fet, i és terrible. Això demostra que aquesta gent està preparada per utilitzar la democràcia per assolir els seus propòsits”.

El 2005, la policia alemanya va registrar 6.606 crims provocats per l’extrema dreta. Els primers 8 mesos de 2006 s’ha arribat a la xifra rècord de 8.000. Charlotte Knobloch, presidenta del Consell central de jueus alemanys adverteix que “els atacs de dretes i antisemítics han assolit una agressivitat i evidència que recorda el 1933”, l’any que els nazis van arribar al poder a Alemanya.

Munic, un refugi de tolerància

Però l’Ellen creu que Munic es diferent. “Crec que hi ha una diferència entre el nord i el sud d’Alemanya. La ciutat de Munic és, sens dubte, socialista. Però l’estat de Baviera és molt conservador i això significa que la dreta és relativament dèbil. D’altra banda, no podem tancar els ulls: fa tres anys els neonazis estaven preparats per posar bombes que haurien matat centenars de persones, i no només jueus. Molts líders importants alemanys van assistir a la cerimònia de col•locació de la primera pedra.

La temptativa d’atemptat va fer dubtar sobre si era assenyat construir una nova sinagoga tant cridanera al centre de la ciutat? “Podem viure en pau” respon Ellen amb passió. I, per descomptat, vet aquí la qüestió. Per què una part de la comunitat de Munic que està integrada i establerta hauria d’amagar-se a la perifèria de la ciutat? “La minoria jueva i els no jueus comparteixen moltes coses”, diu Ellen. “Ja no som al segles XVI i XVII quan els jueus vivien en guetos. Aquest cafè dona la benvinguda a la gent no jueva, fins i tot alguns clients desconeixen que són en un cafè jueu. És com qualsevol altre cafè. Ara estem més segurs, i busquem companys de veritat aquí a Munic”

Qui ho hauria dit que 68 anys després de “La nit dels vidres trencats” (en alemany, “Reichskristallnacht”) i després de 50 anys pregant als patis del darrera, la comunitat jueva torna allà on li correspon: al cor de Munic.

Llegiu també:

ZOOM: Monuments a l’Holocaust: construint sobre el passat

CRONOLOGIA: 9 de novembre. El dia que dirigeix el destí dels alemanys