Conservadors alemanys i emigrants turcs van ser durant molt de temps dos contrastos incompatibles. Però com que la Unió Demòcrata Cristiana (CDU) alemanya va declarar-se contrària a l’ingrés de Turquia a la Unió Europea, molts immigrants majoritàriament turcs es van sentir rebutjats. Per això, la major part d’ells va preferir fer cap a l’SPD o els Verds.

Tot i això, des de fa alguns anys sembla que canvia alguna cosa. Avui en dia també hi ha un augment de membres de procedència fermament turca al si dels democristians de la CDU. Una d’ells, la berlinesa Emine Demirbüken, s’ha fet un lloc a la junta directiva federal del partit.

“Diferències normals”

La política agressiva es porta de manera optimista, per a poder canviar la posició del CDU amb Turquia. “Importants polítics externs al partit donen suport avui a l’adhesió de Turquia. El debat és candent i és del tot imprevisible preveure la posició que el CDU prendrà d’aquí uns anys”, declara Demirbüken. Aquesta dona turc-alemanya es mostra contrària a la posició oficial del seu partit, però no hi veu cap inconvenient: “Les diferències d’opinió són normals dins d’un partit popular. No es pot fer política, si hi ha d’haver consens en tots els aspectes.”

També la major part dels altres membres turc-alemanys, abans impassibles en la defensa de l’adhesió de Turquia, accentuen que la qüestió de l’ingrés només és un punt entre molts altres. La CDU té altres prioritats. Com Hasan-Onur Kavak, qui seu al consell de Voerde pels democratacristians. “Estic a la CDU perquè m’identifico amb els seus objectius, la protecció de la família, la manteniment de la fe i també el foment de la integració”. Per a la major part de membres de la CDU d’origen turc, l’oposició del partit sobre l’ingrés de Turquia a la UE, no és un motiu per a canviar de partit.

Un potencial de votants interessant

Tanmateix, cap d’ells nega que la CDU ha ofès massa electors potencialment turcs. “Crec que en el fons la majoria de turcs a Alemanya són conservadors, però les declaracions del CDU els han dissuadit. Només si a la CDU li surt bé el fet de canviar la seva posició, es pot elegir la política conservadora per als turcs”, creu Sedat Samuray, que al setembre de 2006 es va presentar com a primer candidat fermament turc del CDU a les eleccions del parlament autonòmic berlinès.

L’electorat turc-alemany no només desperta l’interès dels polítics fermament turcs com Samuray, sinó a tot el partit. Ja que amb 2.5 milions, els turcs són la comunitat d’immigrants més gran a Alemanya i des de la concessió en augment de la ciutadania alemanya, s’està constituint un grup de votants interessant. “Si en un futur, més del 40% volem anar a les grans ciutats, hem d’aconseguir també els votants turc-alemanys”, assenyala Bülent Arslan, president del fòrum turc-alemany de la CDU.

No obstant, segons les enquestes, la CDU arriba fins ara al 7% de turc-alemanys. El mateix Samuray, que s’havia presentat al districte marcadament més turc, només aconseguia l’11,6% dels vots de la comunitat. Per això Arslan reclama un canvi polític a la CDU, per a fer un gest cap als immigrants. D’una banda, és necessari iniciar una àmplia discussió sobre la identitat alemanya. Per una altra, s’ha de reflexionar sobre la posició quant a la qüestió turca i concedir una oportunitat justa a Turquia si compleix les condicions d’admissió, perquè conclogui un ingrés fonamental.

A l’expectativa

Realment el liderat del partit, des que la CDU ha participat en el govern a Berlín, sembla prendre una posició pragmàtica en la qüestió de l’ingrés. La cancellera federal i presidenta de la CDU Angela Merkel, que anteriorment figurava entre els adversaris més enèrgics d’integrar els turcs a la UE, va dir que no posarà cap més pedra addicional en el camí cap a les negociacions, durant la seva visita de presentació a Ankara a principis d’octubre. Sí bé és cert que ha reclamat una solució al conflicte de Xipre, fonamentalment accepta que Turquia entri a la UE, sempre i quan compleixi totes les condicions.

Tanmateix, això prové menys d’un canvi polític fonamental que del coneixement que la CDU no pot bloquejar el camí que ja s’ha iniciat. A més, la cancellera sap que les negociacions sense la seva intervenció encara es prologaran durant temps. Davant de les dificultats actuals, possiblement sigui d’esperar que el problema es resolgui per si sol. En qualsevol cas, està clar que ara mateix la pilota es troba en camp turc. Per això els adversaris interns del partit de Merkel esperen. “El tren ja està en marxa”, diu Arslan, “però que arribi a destí, depèn igualment de Turquia”.