“Vosaltres també podeu tenir el vostre Tate Modern”. La profecia, llançada per Donald Hyslop, un dels responsables del cèlebre museu britànic, va encantar a tots aquells que van assistir a una conferència a la Universitat Bilgi d’Istanbul. Dit i fet, o gairebé. Santral Istanbul, un dels més grans projectes culturals europeus dels últims anys, obrirà les portes a principis del 2007.

Començat per la Universitat Bilgi d’Istanbul, aquest camí de reconversió de la central elèctrica de Silahtara, situada al cor del Corn d’Or, un dels antics barris industrials de la ciutat, pretén crear un museu d’art contemporani que faci igualment les funcions de residència d’artistes, biblioteca i museu de l’energia, propulsant l’antiga Constantinoble dins la xarxa mundial de creació contemporània.

Del Guggenheim a la Friche de la Belle de Mai

Durant la conferència de presentació del centre, la intervenció d’un dels fundadors de la Friche de la Belle de Mai, antiga fàbrica de tabac marsellesa reconvertida en plataforma cultural, va prendre el relleu a un discurs de l’antic director del museu Guggenheim de Bilbao, Thomas Messer. Un padrinatge prestigiós que diu molt sobre l’ambició del projecte.

Santral, i les seves futures instal·lacions de 118.000 metres quadrats, aposta per reunir dos aspectes de la vida artística: les produccions reconegudes per les grans estructures culturals i les propostes més anàrquiques, sorgides dels antics polígons industrials i dels centres de creació alternatius. Museu d’art contemporani i, al mateix temps, un viver que reunirà prop de 1.000 joves talents, creadors i investigadors que es preveu que passin per la residència cada any.

Els objectius que s’han fixat els fundadors de Santral Istanbul –creació, intercanvi i interdisciplinarietat– reprenen, d’altra banda, l’ideal de nombrosos centres artístics alternatius europeus. Des de la Friche de la Belle de Mai fins a l’UfaFabrik de Berlín, passant pels Halles de Shaerbeek a Brussel·les, la Usine de Ginebra, el Bloom de Milà o, fins i tot, l’Ateneu Barcelonès. Estar sota la direcció d’una estructura institucional no treu a aquesta iniciativa cultural d’Istanbul la voluntat de coordinar i habilitar l’espai urbà. Dins d’una perspectiva participativa, té la intenció d’estendre la seva resplendor més enllà dels murs del centre cap a tallers d’artistes urbans i dinamitzar l’entorn i els seus habitants. Una segona vida per a aquest antic barri industrial de les ribes del Corn d’Or abandonat durant molt de temps.

Fins al 2010 la Marxa Turca serà cultural

No obstant això, Santral no és l’únic projecte que veuran néixer els habitants d’Istanbul. De camí cap a l’adhesió a la UE i amb vocació de capital europea, la ciutat, que ja s’ha dotat recentment de tres nous museus d’abast internacional, està rehabilitant nombrosos centres destinats a la cultura. Les obres de Picasso o Rodin trobaran a partir d’ara sales d’exposició a la seva alçada. L’art contemporani conviu amb les obres de l’era otomana. Els artistes més grans de l’art modern turc estan exposats… I això només és la punta de l’iceberg. El lifting de la ciutat donarà una segona vida als edificis otomans i convertirà els centres administratius històrics en veritables museus.