Com cada primer cap de setmana d’octubre, el Festival del Vi ha envaït Chisinau, la capital moldava. Unes celebracions etíliques que figuren entre les festes més importants d’aquest petit estat, encaixonat entre la Ucraïna i la Romania. Perquè com els moldaus mateixos diuen sovint, el seu país només té una riquesa, les vinyes.

Segons l’agència Moldovavin, el vi representa prop d’un 20% del PIB del país i un terç de les exportacions.

Encarregat del control de qualitat i director de màrqueting de l’empresa productora ‘Lion Gri’, l’Andreï no pot faltar a la cita de la plaça central de Chisinau. Sota una gran porxada a l’entrada, protegida per dos petits lleons, aquest jove de 26 anys d’espatlles amples i somriure encantador acull els interessats i els curiosos. Aquest cap de setmana és una bona ocasió per establir contactes, representar la seva empresa, vendre ampolles i, sobretot, de fer una mica de festa.

Tancar l’aixeta vinícola

Aquest any, però, l’esdeveniment s’ha vist una mica enfosquit per les recents decisions russes de prohibir les importacions de vi moldau i georgià. El motiu oficial que donen les autoritats russes és el descobriment de traces de pesticides no autoritzats en la beguda dionisíaca.

“La decisió russa ha deixat les empreses moldaves en una situació molt delicada. Hem de pagar salaris, crèdits, interessos i impostos”, declarava el passat mes d’abril el president de la unió d’exportadors de vins moldaus, Gheorghe Kozub. Chisinau exportava el 86% de tota la seva producció cap al seu gran veí i antic aliat soviètic. A causa d’aquest embargament rus i de factors conjunturals com l’augment dels preus del gas importat de Rússia, el govern moldau ha modificat a la baixa les seves previsions de creixement econòmic per aquest any: un 4% enlloc del 6% dels últims anys.

L’empresa de producció on treballa Andreï, amb les seves 1.600 hectàrees i els seus vagons sencers de botes de vi que són enviats cada setmana a l’estranger, pateix també aquesta decisió purament política. La nova estratègia de Vladimir Putin, que consisteix en tallar-ho tot, ja sigui el gas, l’exportació de productes alimentaris o les importacions repugna l’Andreï.

Es mostra prudent quan diu que “no es parla de política a l’exterior”, però acaba deixant-se anar, tristament: “Els russos ens putejen. Estan bojos, bojos, bojos.” No obstant això, l’Andreï reconeix no ser un apassionat del vi: el que li agrada és el “business“. Amb un gran somriure, explica que els negocis l’exciten i que “el comerç li dóna adrenalina”.

Desgraciadament, el seu salari no és suficient per mantenir-los a ell i a la seva companya Diana. Per tant, com tothom aquí, s’espavila com pot per millorar el dia a dia.

La pela

Audaç i desvergonyit, s’ha especialitzat des de fa un cert temps en posar en contacte arboricultors francesos i empreses russes i ucraïneses. Per ara, només ha tancat una venda, però que comporta milers d’empelts de pomers i noguers. Pacientment, l’Andreï espera el seu torn per muntar la seva pròpia empresa, perquè segons ell, “el mercat moldau no és com el mercat canadenc: si algú entra, algú altre n’ha de sortir”.

Gràcies a la seva pluriocupació, l’Andreï viu més aviat bé: és propietari d’un apartament prop del centre de Chisinau i es desplaça al volant d’un Toyota. Tot i això, continua limitant-se en tot, i surt rarament. El seu lema: el treball. L’Andreï sap que té sort respecte els joves de la seva edat, una sort per la qual ell ha “lluitat sense defallir”, assegura. “Als 22 anys, el meu pare em va dir que m’espavilés. És per això que me n’he sortit. Si vols sortir-te’n, aquí, pots”, afegeix. “Contràriament als ucraïnesos, que gaudeixen d’una certa comoditat, els moldaus encara no poden pensar en res més que satisfer les necessitats primàries d’allotjament i alimentació”.

Fugida endavant

Malgrat les dificultats materials, l’Andreï estima el seu país i s’entristeix de veure marxar els joves a l’estranger. I afegeix, sense èmfasi: “Jo prefereixo viure aquí que en un altre lloc. Tinc els meus amics, la meva família i és el meu país. A més a més, he vist el que és França, i no hi ha ambient al carrer ni la nit de Nadal. És molt individualista i és molt dur”. De moment, l’Andreï confessa que no pensa massa en el futur. “Ara per ara tenim massa preocupacions del dia a dia. Sovint aquí tens la impressió d’estar desconnectat de tot. Com si estiguéssim a les fosques. No tenim somnis. És trist, però és així”.

Alguns clients americans esperen els seus consells prop de les ampolles de Cabernet Sauvignon i de Chardonnay exposades en un racó. En un obrir i tancar d’ulls recupera el somriure que s’havia esvaït de la seva cara des de feia una estona. La vida continua, i a més, aquest cap de setmana és la festa del vi.

Llegiu les altres Cròniques de l’Homo Sovieticus