Sonam Norbu, Secretari de Relacions Internacionals del govern tibetà a l’exili, ens rep a Dharamsala, la ciutat índia on es troba establert el Dalai Lama i el seu govern des de 1959.

El Tibet apareixia a primera pàgina dels mitjans de comunicació quan, l’1 de juliol de 2006, es va inaugurar el tren que uneix Lasha, la capital tibetana, amb Pequín.

Després de l’obertura del ferrocarril Lhasa-Pequín, el govern tibetà va expressar que el que era important per al poble tibetà “no era el tren en sí, sinó com es faria servir”. Què han de témer els tibetans?

Les infraestructures que la Xina construeix al Tibet no són perilloses en sí mateixes; cal veure com s’utilitzen. La por dels tibetans és que es facin servir per enviar soldats xinesos i armes al Tibet. Si això passa, els tibetans es convertiran ben aviat en una minoria en el seu país. Segurament el nou tren aportarà més riquesa al Tibet, però anirà directament a la butxaca dels xinesos perquè estan més ben preparats, ocupen els càrrecs administratius i són els propietaris de les empreses.

Al seu govern li preocupa l’espoliació dels recursos naturals del Tibet per part dels xinesos. Coneix cap companyia europea que realitzi aquests tipus d’activitats al Tibet?

Ara mateix no disposem d’informació precisa sobre les companyies europees instal•lades al Tibet. Ens preocupem principalment pel medi ambient perquè és un país que té un equilibri natural molt fràgil. Al 1998, va haver una sèrie d’inundacions devastadores a la Xina. Aleshores, Pequín va adonar-se que les desforestacions massives a les àrees adjacents als rius tibetans van ser la causa.

La UE i d’altres països europeus donen suport a la política “una sola Xina”, però alhora fan costat al govern tibetà a l’exili. Són possibles aquestes dues postures?

Són molt compatibles. El Tibet no persegueix la independència, sinó millores en l’autonomia: volem preservar la nostra llibertat, la llengua, la cultura, el nostre entorn natural i la nostra manera de viure dintre del marc de la constitució xinesa. Des que el Tibet no vol recuperar la seva sobirania, no hi ha contradiccions entre aquestes dues postures.

L’any 2002, l’ONU va donar suport a la Cimera del Mil•lenni per a la Pau, on van participar més de cent líders religiosos mundials, però no Sa Santedat el Dalai Lama. Creu que l’ONU encara pot intervenir en la qüestió del Tibet?

No va ser l’ONU qui va vetar l’assistència de Sa Santedat en l’acte, sinó la Xina gràcies al seu dret de vet. És només un exemple de les iniciatives de l’ONU bloquejades per la Xina. Les Nacions Unides van provar de publicar un llibre sobre pau i no-violència, que incloïa un article del Dalai Lama, però la Xina va protestar enèrgicament i el llibre encara no s’ha editat.

Llavors, gràcies al procediment de presa de decisions de la UE, més democràtic, creieu que aquest organisme podria tenir un paper més rellevant en la qüestió del Tibet?

La UE podria tenir un paper més constructiu que l’ONU. Des que la Xina és membre de l’ONU, el Tibet no ha prosperat en cap resolució sobre els Drets Humans. La Xina també forma part de la Comissió de Drets Humans de l’ONU, cosa que em sembla força irònica.

El Panchen Lama, la segona figura més important pel budisme tibetà, l’escull el Dalai Lama. No obstant això, la Xina acaba d’elegir-ne el successor i ha robat al Dalai Lama el dret d’elecció. Pensa discutir-ho amb Pequín?

No. Uns quants dies després que Sa Santedat reconegués la reencarnació de l’anterior Panchen Lama, el noi va desaparèixer i es va convertir en el presoner polític més jove del món. Quan la UE o qualsevol altre govern pregunta a Pequín sobre aquest tema, la capital xinesa contesta que el noi és feliç i que no vol que el molestin. En comptes del veritable Panchen Lama, els xinesos han escollit un altre i obliguen els tibetans a venerar-lo.

Sa Santedat el Dalai Lama és el símbol de la batalla del Tibet. És respectat per governs i líders religiosos de tota ideologia i fe del món. Que passarà quan ja no hi sigui?

Quan Sa Santedat va arribar a l’Índia, el govern tibetà era arcaic i primitiu, depenia molt dels successius dalai-lames. Durant els últims 45 anys, ha treballat moltíssim perquè el govern sigui la institució moderna, responsable i democràtica que és ara. Es podria dir que des de 1959, el Dalai Lama ha preparat els tibetans per viure sense ell i ha atorgat més autonomia als organismes polítics tibetans.

Fotos: Tren del Tibet (owltoucan/Flickr); Sonam Norbu (JDR); Parlament del Tibet a l’exili (JDR)