El final de la campanya electoral dels Estat Units arribava al seu punt culminant i als seus màxims nivells de baixesa: els diaris només parlaven de la bestiality verbal entre llibertins demòcrates i devots republicans. Una bestialitat que, lluny de subratllar el caràcter salvatge de les baralles electorals, en anglès, també es pot interpretar com pràctiques sexuals entre homes i animals, és a dir, l’equivalent de l’italià, el francès o el català “zoofília”. I una col•lega irlandesa em va preguntar, tota preocupada:“Llavors, com anomeneu la gent a qui li agraden els zoos?”