Els col•legues m’adverteixen del fet d’entrevistar catedràtics. Com a reporter novell et pots trobar amb dos escenaris mai desitjats. Tant pot ser que el catedràtic et miri com un nouvingut i les seves respostes siguin superficials, evitant entrar en detalls (susceptibles de ser notícia). O bé, (en pocs casos), el catedràtic et considera ‘un dels nostres’ i t’inunda d’argot sofisticat i teoremes improvisats. Sense tenir en compte la resposta, et serà totalment impossible poder escriure un bon article.

Però, mentre entrevistava el catedràtic Francis Antonie no vaig tenir cap d’aquests problemes. Antonie parla d’una manera molt agradable i entenedora i li agrada explicar detalladament temes sobre els quals no em considero una autoritat (per exemple, les tradicions de l’Església Maronita i l’estructura de l’economia sud-africana).

Com a cap de l’escola principal del Govern d’Àfrica, l’Escola de Gestió Pública i Desenvolupament a la Universitat de Witwatersrand a Johannesburg, Antonie es pot considerar un dels acadèmics més importants del continent. També dirigeix el St. Augustine College, la primera universitat catòlica de Sud-àfrica. Aquesta institució acaba d’aparèixer en el paisatge educatiu –havent obert les seves portes el juliol de 1999.

Als seus 40 anys, el catedràtic Antonie es va unir al Standard Bank, el banc comercial més gran d’Àfrica. Allà treballava com economista i més tard va ser analista de la política del grup. Cal destacar la seva col•laboració en la creació de la Business Trust i en la redacció de la política del programa d’obres públiques del Govern. Antonie recorda aquells anys: “Em va agradar aixecar la Business Trust amb el president del banc, Conrad Strauss. Es tracta d’una fundació que ajunta els recursos del govern i de les empreses en aquells àmbits d’interès nacional comú. També em va agradar formar part dels programes d’obres públiques del govern, amb la intenció d’estimular els alts índex d’atur del país”.

Risc moral

Antonie també ha treballat més enllà de les fronteres. Durant cinc anys va ser membre del grup de direcció de la Regió Africana del Fòrum Econòmic Mundial. A banda d’això, l’any 2000 va col•laborar del Jubileu vaticà, especialment pel que fa a la política de condonació del deute extern. Segons Antonie: “El problema d’aquest punt és el risc moral: si condonem el deute totalment, els polítics recorreran a més i més préstecs irresponsables”. L’economista va decidir defensar un principi general: “No perdonar el deute”. Però, afegeix: “També hem permès un 100% d’excepcions a aquesta norma!”.

El joves d’avui, explica Antonie, encaren lluites sense precedents: “Tenen reptes més importants. Han de trobar i formar-se una identitat ells mateixos. En el món actual, el del segle XXI, és extremament important que cadascú trobi uns valors clars per formar la seva vida i la seva feina. Però, trobar aquest valors en una societat basada en un entorn laic és un repte continu.’

Equilibri al Pròxim Orient

Antonie va créixer com a Maronita, membres de l’Església catòlica oriental que tenen la seva pròpia litúrgia i jerarquia. Però històricament han estat en plena comunió amb Roma. Les arrels àrabs de la comunitat els fan especialment adequats com a eix de diàleg entre est-oest. Segons Antonie: “Crec que podem tenir un paper important a l’hora d’establir algun tipus d’equilibri al Pròxim Orient. La forma cultural específica del catolicisme que exhibeixen els maronites ens demostra que compartim més terreny amb les nacions àrabs”.

A la dècada dels 70 i 80, Antonie es va veure implicat en el moviment antiapartheid i va ser detingut. Com el va ajudar la seva religió a suportar aquells dies de disputa política i social?. “En moments de crisi ens sentim molt contrariats amb nosaltres mateixos. Quan et prenen el suport en què et recolzaries, el poder de l’oració i la reflexió es fa més evident. Però, al mateix temps, els temps difícils també són moment crítics per a la nostra fe”, diu Antonie. El més important, creu, és que la gent tingui “esperança”: “Tenir esperança no és fàcil. Podem tenir moltes frustracions– en els fracassos propis i en els dels altres. Però això forma part de ser ésser humà”:

D’una fusta tan corbada com de la que es va fer l’home, no se’n pot treure res millor- Kant

Tot i tornar a la sala de conferències, el catedràtic Antonie segueix compromès amb el dia a dia de la indústria bancària i l’economia en general. ‘L’objectiu principal del govern de Sud-àfrica hauria de ser eradicar l’alt índex d’atur– un 26%. Per això es necessiten dues coses: les intervencions han de ser tan extenses com sigui possible, però han de ser sostenibles.’

‘5% de creixement’

Antonie es descriu a ell mateix com “un economista moderat”, un home “d’un 5% de creixement”. Afirma: “Bàsicament estic a favor dels mercats. Però sóc conscient dels límits dels mercats, per exemple quan es tracta de servir als més desafavorits”. I afegeix: “És per aquest motiu que crec en una combinació d’oferta i demanda. Però, quan parlem del suport que prové de la UE i dels EUA, no deixen mai treballar els mercats. El que Àfrica necessita és comerç, no només ajuda”.

Però al mateix temps, Antonie no creu que s’hagin de centrar únicament en les solucions materials. Segons ell, l’Església té un paper molt important en l’economia: “Ens hauria de recordar la nostra obligació social de tractar els individus com a persones, fetes a imatge de Déu –no només com a consumidors. Això ajudaria a la cohesió social, un repte molt important en una societat molt desigual”.

Antonie és cautelós amb l’aparició de pensaments extremistes i creu que això està passant arreu del món: “Hi ha un creixement del fonamentalisme en tots els grans monoteismes. Per mi, la fe es predica en certa manera sota el dubte. Però no m’estendré en això: segurament ja he parlat massa perquè els teòlegs m’enviïn cartes!’.