La manca d’aigua potable serà un dels principals reptes dels països àrabs en matèria mediambiental del segle XXI. És per això que del 27 al 29 de novembre se celebra a Kuwait la quarta conferència euroàrab sobre mediambient. La trobada està organitzada pel Kuwait Institute of Scientific Research (KISR), fundat el 1967, i des del 1981 sota el control del govern kuwaitià. L’objectiu de la cimera és reunir organitzacions progovernamentals i institucions privades del món àrab amb empreses europees en el camp del subministrament i gestió de l’aigua per desenvolupar l’accés a l’aigua potable en els països àrabs.

L’aigua com a font de conflictes

La població en augment i una demanda d’aigua cada vegada més gran, agreujada per la proliferació de camps de rec automàtic, fan que gairebé tot el Pròxim Orient “visqui per sobre de les seves capacitats hídriques”, afirma Frank Kürschner-Pelkmann, col·laborador de l’organització alemanya pel desenvolupament Brot für die Welt (Pa per al Món).

Des de fa bastants anys, l’escassetat d’aigua ha estat motiu de tensions polítiques al Pròxim Orient que amaguen un conflicte latent pel control dels recursos hídrics. Entre Israel i Síria, la guerra per l’aigua algunes vegades ha provocat conflictes bèl·lics. Tres quartes parts dels conflictes pel control de l’aigua dolça a nivell mundial enfronten aquests dos països. “L’únic motiu pel qual Egipte podria anar a la guerra és l’aigua”, va amenaçar entre el 1970 i 1981 Anwar Sadat, president egipci, quan el 1979 es va agreujar el conflicte amb Etiopia sobre l’accés i explotació del Nil.

El turisme: una font d’ingressos?

El conflicte sobre els escassos recursos hídrics no només té efectes negatius sobre la seguretat i estabilitat del Pròxim Orient, sinó que posa de manifest fins a quin punt els països àrabs són dependents de la resta del món. Una excepció la formen els països del Golf, que a causa dels jaciments de petroli tenen una posició privilegiada per negociar amb Europa i Estats Units, principals consumidors de petroli.

La situació és problemàtica en els països àrabs que viuen fonamentalment del turisme, un sector molt sensible als atacs terroristes i a la inestabilitat política. Per exemple, la situació política actual i els atacs terroristes dels últims anys a Egipte posen en joc el futur d’un miler de comerços i serveis turístics.

Fuga de cervells

Els països àrabs estan especialment endarrerits en desenvolupament i producció de noves tecnologies. A països com Egipte, Síria o Tunísia hi ha un excés de mà d’obra i l’atur entre els joves menors de 25 anys és molt elevat. Tot i això, aquests països no aconsegueixen evitar la fuga de mà d’obra qualificada cap a Europa i Nord-Amèrica, on les ofertes, els sous i les expectatives d’evolució professional són massa atractives.

Robert H. Pelletreau, antic ambaixador dels EUA a Egipte, aplaudeix l’ús creixent de les telecomunicacions i Internet en el món àrab. Les noves tecnologies podrien augmentar la competitivitat dels països àrabs. De moment, no obstant, estan obligats a continuar amb la importació de coneixements per trobar solucions als seus problemes.

La Unió Europea és un soci molt important en aquest terreny. El 1995, va néixer a Barcelona l’Acord de Cooperació Euro-Mediterrani amb l’objectiu de millorar la cooperació econòmica, política i cultural entre Europa i els països del sud del Mediterrani.

“El Procés de Barcelona ha realitzat una aportació significativa a la creació d’un nou marc per la cooperació en el Mediterrani. Ha creat una nova societat de nacions, que no distingeix entre religió, situació geogràfica o nivell de desenvolupament. Tots els països se’n beneficien”, afirma Amr Moussa, president de la Lliga Àrab, que espera que en els propers anys tant els membres àrabs com els europeus contribuiran al desenvolupament i la competitivitat dels països àrabs.