Han passat més de vint anys des que la sida va centrar l’atenció del món i no hi ha cap indici que faci pensar en la desaparició de l’epidèmia. La cobertura mediàtica sobre el virus s’ha centrat en els últims anys i quasi de manera exclusiva en l’Àfrica. Això ha contribuït a difondre la creença que la malaltia és només un problema dels països en vies de desenvolupament. I per bé que gairebé el 95% dels casos enregistrats tenen lloc al Tercer Món, els governs i mitjans de comunicació europeus han ignorat en gran mesura l’expansió de contagis dins del continent.

L’any 2005 es van registrar 23.600 nous infectats a la UE. En alguns països, el nombre de casos registrats s’ha doblat des de l’any 1998. També és desconcertant que el sexe heterosexual sigui actualment el mitjà més comú de transmissió. Això demostra que les campanyes de sensibilització sobre “sexe segur” no són prou eficaces entre els joves europeus, i que ha disminuït l’ús del preservatiu respecte fa cinc anys.

El pitjor cec és aquell que no hi vol veure

Emma Bickerstaff, membre de NAT (National AIDS Trust), una ONG que treballa per fomentar la consciència sobre temes relacionats amb el VIH, diu que el problema entre la gent jove no és tant l’autocomplaença sinó la ignorància. Bickerstaff denuncia que “l’educació sexual no és una part obligatòria del currículum escolar”, i afegeix que “molta gent deixa l’escola sense quasi cap coneixement sobre el VIH o altres malalties de transmissió sexual”.

Aquest punt de vista es veu reforçat per una enquesta recent de l’Eurobaròmetre a tota la UE. El 45% dels ciutadans de la UE responen que creuen possible infectar-se del VIH compartint un got, donant sang o bé curant un malalt de sida. Mentre un 69% dels francesos enquestats sabien que no era possible contagiar-se del virus amb els petons a la boca, només el 16% d’eslovacs ho tenien tan clar. Hi ha menys coneixements sobre els perills de la sida als nous estats membres. Per exemple, només un 16% dels eslovacs i els letons enquestats, un 17% dels lituans i un 25% dels estonians sabien que la malaltia no es pot transmetre donant sang a un portador del VIH, comparat amb un 89% de suecs i un 87% de danesos.

Obrint el camí de la campanya

Què es pot fer, doncs, per tal que els europeus sàpiguen més coses sobre la malaltia més mortífera del món? El joves de 15 a 24 anys representen més del 50% dels nous casos de VIH a Europa. Són massa joves per recordar les impactants campanyes informatives dels anys 90. A més, en els últims 20 anys s’han destinat menys esforços a la sensibilització. I encara és pitjor el fet que la majoria de programes de prevenció impulsats quan la sida va esdevenir un problema de salut mundial avui no tinguin continuïtat.

Tanmateix, si les campanyes dels anys 80 van sacsejar les consciències de molta gent, Bickerstaff creu que en el fons van crear molts estigmes permanents sobre el VIH. Es presentava com una malaltia contagiosa mortal que es podia escampar ràpidament a tota la població. Alguns infectats i grups de risc van deixar de buscar ajuda per por que es revelés que eren portadors del virus i fossin exclosos de la societat. “El VIH ha canviat els últims 25 anys”, opina Bickerstaff. “Ja no és una sentència de mort. Si es detecta aviat, es pot tenir una esperança de vida normal”.

De qui parlem?

Amb motiu del Dia Mundial de la Sida (1 de desembre), la Unió Europea acaba de llançar una campanya de conscienciació que porta per títol: “Sida– Te’n recordes de mi?”. Al mateix temps, alguns estats membres han impulsat campanyes publicitàries pròpies. Però les pautes d’infecció varien molt als diversos països europeus i calen noves campanyes dirigides als grups d’alt risc.

NAT diu que a la Gran Bretanya els homes homosexuals i la comunitat africana representen una proporció elevada dels nous infectats, mentre que a l’Europa de l’Est els toxicòmans per injecció són el principal grup de risc. “Conèixer la pròpia epidèmia i entendre els portadors –factors que inclouen la desigualtat home-dona i l’homofòbia– és fonamental per trobar una resposta a llarg termini contra la sida”, diu el Doctor Peter Piot, director executiu d’ONUSIDA, el programa de sida de les Nacions Unides.

Per la UE, la lluita contra la sida no es redueix als casos d’infecció al continent, sinó també a millorar la situació més enllà de les fronteres comunitàries. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el nombre d’infeccions de VIH registrades a Europa i a l’Àsia Central ha passat de 30.000 l’any 1985 a 900.000 el 2005, un 90% de les quals a Estònia, Rússia i Ucraïna. Tenint en compte que només un 64% dels que necessitaven tractament antiretroviral el van rebre el 2005, la sida a Europa segueix molt lluny de ser controlada.