“Es tracta d’un fenomen natural”, afirma Dr. Harriet Crabtree, subdirector d’Inter Faith Network for the UK, “les nostres societats s’estan barrejant cada cop més”. Aquesta és una de les raons per la qual, a l’actualitat, ha sorgit una abundància d’organitzacions interreligioses. Però segons el Dr. Cabatree, el fet que sorgeixin fòrums per unir cristians, jueus i musulmans són una reacció a l’atac terrorista del 7 de juliol a Londres, a l‘11-S i als creixents fons del govern per a tal causa. Els líders religiosos i les seves comunitats són el centre d’atenció i creixen les manifestacions per a la bona voluntat i cooperació entre ells. Avui dia, al Regne Unit hi ha unes 235 organitzacions interreligioses en comparació a les 12 que es registraven al 1980. Sembla ser un pas endavant.

Tot i així, Moulana M Shahid Raza, l’imam suprem de la mesquita central de Leicester, ha criticat els fòrums interreligiosos, al 2006, per ser massa superficials. “Ens reunim, riem, ens abracem, ens encaixem la mà, parlem dels nostres problemes. En comptes d’això hauríem de buscar solucions tangibles als nostres problemes”. Fins a quin punt els fòrums interreligiosos poden fomentar el diàleg i la comprensió entre religions?

Islamofòbia vs l’antisemitisme

“Entens l’àrab?”, pregunta Rabbi David Hulbert, mentre baixem a la musala o hall per resar. Moc el cap en un gest afirmatiu. “És exactament com l’hebreu”, afirma el membre de Three Faiths Forum (Fòrum de les tres religions), una organització que promou el diàleg entre musulmans, cristians i jueus. Amb cometaris culminants sobre les semblances entre les tres religions Abrahamiques, Rabbi Hulbert, un home alt i de pas àgil, camina travessant l’entresol de les dones amb una agilitat i una familiaritat sorprenents. A sota, els homes musulmans del districte d’Ilford, a East London, celebren la pregaria de les 13.30 hores. L’imam paquistanès, Qari Shir Mohammed, ens gira l’esquena i resa cap a la Meca. Els creients, que pels barrets en diferenciem els seus orígens, són majoritàriament paquistanesos i celebren la fi del Ramadà. La sala llueix per la calor i el sol però la part superior, reservada per a les dones, és buida.

Després de la pregaria sortim de la mesquita i ens trobem a Jhazanfer Ali, el director del Centre Islàmic d’Ilford. Els dos homes es donen la mà i es saluden calorosament. En una població on el 13% i el 6% dels habitants confessen que són, respectivament, musulmans i jueus, la influència d’aquests homes està clara. Desprès d’una sessió d’agraïments i benvingudes caloroses, Jhazanfer Ali, un home fort i alegre, explica les dificultats actuals amb les quals s’afronten: “Els musulmans d’avui senten una creixent islamofòbia”. El director admet que la veritat és que estan “envoltats d’islamistes”. Jhazanfer Ali afegeix que els jueus senten una aversió cap als musulmans que han arribat els darrers anys.

“L’islamofòbia se sembla a l’antisemitisme”. “Els jueus d’aquí són una comunitat antiga i amb el canvi de segle, hem viscut el que el musulmans estan vivint a l’actualitat al Regne Unit”, explica.

Units contra els atacs religiosos

Tant Jhazanfer Ali com Rabbi Hulbert tenen una visió escèptica de les mesures del govern i critiquen el ministre d’Afers Estrangers, Jack Straw, per anar en contra de l’ús del Niqab o vel de les dones. “Vivim en una societat on és permès d’anar pràcticament despullat, hauríem de deixar-les portar el Niqab”, afirma el Ali. Però no tots els musulmans volen portar-lo. Rabbi Hulbert ho recolza i afirma que, “algunes porten el Hijab i altres no el porten…mireu Bollywood, segur que cap d’elles porta el Niqab”. Quan Jack Straw va criticar el Niqab a l’octubre de 2006, els jueus van enviar una carta de suport a la mesquita, on declaraven que les dones tenen dret a portar-lo. De la mateixa manera, segons el nebot de Jhazanfer Ali, Mohammed Azam, un membre executiu del Centre Islàmic d’Ilford, la mesquita va enviar una delegació per trobar-se amb els jueus quan tres joves asiàtics van atacar un grup de jueus d’Ilford.

Sembla que els jueus i els musulmans estiguin creant un front en contra de les iniciatives del govern, que sovint es perceben com opressives i amb finalitats polítiques. Al preguntar al Rabbi si el conflicte israelo-palestí afecta les relacions entre ells, va respondre: “I tant que sí, però jo no sóc israelià i el meu veí no és palestí, per tant hem de ser amics”.

El conflicte israelo-palestí deteriora les relacions

Fins a quin punt aquest sentiments de cooperació, dignes de ser elogiats, entre jueus i musulmans es reflecteixen a les comunitats? I fins a quin punt aquests líders religiosos representen les seves comunitats? Rabbi Hulbert afegeix: “No tots els jueus participen al Fòrum de les Tres Religions, alguns no ho fan per raons religioses i altres per manca d’interès”. Els jueus menys liberals és poc probable que formin part del Fòrum. Alguns membres musulmans del Fòrum de les Tres Religions es declaren antisionistes i la divergència d’opinions sobre la situació de Palestina i el reconeixement d’Israel han creat tensió en les seves relacions. Segons Mohammed Azam, un dels membres jueus ortodoxos va decidir abandonar el Fòrum desprès “d’acusar un altre membre musulmà de l’Executiva de ser antisemita’. Les manifestacions organitzades a Ilford, al 2001, a favor de Palestina també han empitjorant les relacions.

Segons Rabbi Hulbert, Israel és un “Estat de tolerància religiosa”. Què en diu dels palestins? Segons ell, els palestins viuen “fora d’Israel”. El Dr. Edward Kessler, director del Centre per a les Relacions Cristiano-Jueves Cambridge, destaca que el diàleg entre jueus i musulmans està “menyscabat per no haver aconseguit que ambdues comunitats dirigissin l’impacte del conflicte d’Orient Mitjà a les seves comunitats’.

Aquests desacords sobre Israel i Palestina ens mostren les restriccions de la cooperació interreligiosa en el districte d’Ilford. Aquí, els esdeveniments internacionals són, paradoxalment, tant la raó de ser com el límit fonamental de les organitzacions interreligioses. Mentre David Hulbert marxa a una circumcisió a la tarda i Jhazanfer Ali es s’afanya per una tercera o quarta plegaria, Mohammed afirma que la generació més vella no està preparada a afrontar els reptes d’aquests conflictes. La feina que va fer la primera generació d’immigrants musulmans va ser suficientment laboriosa, la responsabilitat queda ara en mans dels musulmans i jueus més joves.