Les prostitutes parisenques van sortir al carrer amb la seva roba de feina el passat dia 30 de novembre. Es manifestaven per demanar més accions governamentals contra la sida. El seu missatge és ben clar. La política de govern per a la prevenció de la sida entre les treballadores del sexe no només està plena de defectes, sinó que també és contraproduent. Va en contra de les lleis per a la seguretat interior (LSI) del 2003, que prohibeixen l’exercici de la prostitució al carrer. A França, les prostitutes diuen que la nova restricció dificulta la prevenció de la sida.

”És un problema geogràfic”

”Aquesta prohibició és catastròfica,” afirma Françoise Gil, investigadora de l’Escola d’Alts Estudis en Ciències Socials (EHESS) i presidenta d’una ’associació que vetlla pels drets de les dones. “El ministre de l’Interior, Nicolas Sarkozy diu que ha reduït la prostitució, però en realitat les prostitutes s’han desplaçat als afores de la ciutat”. Introduïda al 2003, la LSI va convertir la “prostitució passiva”, és a dir buscar sexe de qualsevol manera, incloent-hi la indumentària, en un delicte criminal. Sota l’actual legislació, les prostitutes s’arrisquen a haver de passar sis mesos a la presó o a pagar una multa de fins a 3.750 euros per exercir la prostitució de forma passiva, tot i que a França la prostitució està acceptada.

Françoise Gil assegura que per evitar que els detingui la policia, els treballadors sexuals han abandonat el seu lloc nocturn habitual i s’han traslladat als boscos de les rodalies. Cadyne, prostituta i estudiant de dret de 23 anys, confirma que “si hi ha tantes prostitutes com abans, s’amaguen de la repressió policial”. També denuncia: “Les nostres condicions de treball han empitjorat durant els últims anys.”

L’impacte d’aquest èxode en nom de la prevenció de la sida és evident. L’associació parisenca per a la prevenció, acció i salut dels transsexuals (PASTT) organitza rondes nocturnes per trobar-se amb les prostitutes, repartir preservatius i informar-les dels riscos de la sida. “Però no podem arribar fins als boscos i autopistes als afores de París, ens falten recursos humans i econòmics,’ declara Camille Cabral, la presidenta de l’associació.

Un grup vulnerable a la sida

Algunes dades de l’ONUSIDA informen que a Europa els treballadors sexuals no són més propensos a tenir la sida que la resta de la població. Tot i això, alguns grups, com transsexuals i les prostitutes immigrants de l’Europa de l’est o de l’Àfrica, són més vulnerables al contagi del virus. Dades recents publicades a l’informe de l’ONUSIDA 2006 alerten que mentre que a Europa occidental 22.000 persones han contret la sida, a l’Europa de l’est i a l’Àsia central en són 270.000. Tot i això, la recerca local a París explica una altra història.

Les investigacions al centre de la Creu Roja de París a Moulin-Joly mostren que les prostitutes africanes, la majoria de les quals provenen de Sierra Leone, Nigèria, Camerun i la Costa d’Ivori, pateixen la malaltia de la sida en la mateixa mesura que les dones que estan al seu país d’origen. Els nivells de prevalença de la sida estan entre un 7% i un 10% entre aquestes dones. L’estudi no va revelar cap cas de sida entre les dones de l’Europa oriental, que van declarar que fan servir preservatius. Tot i això, Gil, que va participar en aquest estudi, afirma que “moltes d’elles, tot i haver-se declarat solteres, haurien demanat la pràctica d’avortaments.” Segons ella, els metges van sospitar ràpidament que els homes de les xarxes mafioses havien anat al llit amb les prostitutes sense fer servir cap tipus de contraceptius i les havien exposat al risc. Francoise Gil conclou que “les treballadores del sexe estrangeres estan sovint desinformades i van més amb compte amb les institucions d’ençà de la prohibició”. D’altra banda, els suburbis no estan ben equipats i pateixen una manca de recursos econòmics per afrontar l’afluència de prostitutes.

Violència moral i física

”Les prostitutes estan cada vegada més estigmatitzades per la societat,” afirma Cadyne. Ella ha tingut problemes per obtenir préstecs bancaris, llogar un pis o reafirmar els seus drets individuals. Però això no és tot. Les treballadores sexuals d’avui dia tenen por a la repressió policial. Segons Candyne, “ multen a les prostitutes, sovint les arresten i, a les que treballen en furgonetes, les amenacen amb la retirada del carnet de conduir”. En un informe publicat el 2005, els sociòlegs Mossuz-Lavau i Handman alertaven que la brutalitat policial anava en augment. A més a més, de vegades es confisquen els preservatius que porten el sector masculí dels treballadors sexuals com a prova incriminatòria d’exercici de la prostitució. “Un jove treballador sexual romanès a Porte Dauphine refusava portar preservatius, perquè pensava que la policia l’arrestaria,” confirma Françoise Gil. Tot i això, la presidenta de la PASTT nega que s’hagi donat el cas, al menys entre la comunitat transsexual.

No obstant, les associacions estan d’acord amb el fet que la policia té una mancança de formació per saber com tractar amb la prostitució. “Em vaig posar en contacte amb la comissaria per oferir-los cursos formatius per a les forces policials i així conscienciar-los, però les meves propostes no ha obtingut cap resposta,” diu Cabral. Una font d’informació del cos policial ha confirmat que “la policia no rep cap formació especialitzada per tractar amb les prostitutes. Se’ns forma per atendre dones que han estat atacades, incloent-hi les treballadores sexuals, és clar”. La policia no rep mai cap tipus de formació per atendre víctimes del sexe masculí, la qual cosa demostra que “creiem que els homes encara són psicològicament més forts que les dones”. També afirma, però: “Per a la policia, les prostitutes són víctimes, no ens oblidem mai d’això”.

La victimització de les prostitutes és qüestionable, perquè, tal i com destaca Cadyne, les actituds com aquesta són les que justifiquen la nova llei Sarkozy. Una prohibició que ha presentat problemes per totes bandes, més que no pas solucions.

Llegiu també: La sida: un mal lleig també europeu