“Hi ha un problema avui dia amb els joves”, diu Yusuf Ahmed, que té una parada de mercat i amb qui parlem en un dels seus descans al Mercat de Whitechapel. “No segueixen la cultura dels seus antecessors, tot i que molts d’ells han crescut en llars tradicionals”. Amb tot, al bell mig de Tower Hamlets, sembla que no hagi passat el temps des de l’arribada de milers de ciutadans de Bangladesh, als setanta. Molts dels 65.000 membres de la comunitat, la majoria d’ells musulmans, encara es guanyen la vida amb el comerç d’aliments i teixits, o tenen algun restaurant Balti, Taandori o de Curry. Tradicionalment, envien part dels seus ingressos a les seves famílies a Bangladesh. Però els temps estan canviant.

La segona generació d’immigrants

Les factories i els tallers on els bengalís més grans solien treballar ja no estan en funcionament i ara s’han convertit en bars o en basars. I els immigrants joves, la segona generació de la comunitat, no comparteixen l’estil de vida dels seus pares. “Però també se senten diferents dels joves autòctons i no acaben d’acceptar les tendències culturals britàniques. No estan ni en una banda ni en l’altra”, diu Yusuf Ahmed. No només es troben entre dues cultures sinó que, a més, s’han d’afrontar a moltes dificultats. Segons el diari The Independent,el 70% dels nens bengalís i pakistanesos viuen en la pobresa. I l’atur entre la comunitat musulmana és entre tres i quatre vegades superior a la mitjana nacional.

La pobresa, la dificultat per accedir a l’educació i la falta d’habitatge són només uns exemples dels problemes que pateix la comunitat. Encara que, segons dades oficials, aquestes dificultats no provoquen un augment de la criminalitat i la inseguretat. Mohamed Azan, un executiu del Centre Islàmic Ilford, assegura que molts joves musulmans se senten cada vegada més frustrats. “A diferència dels seus pares, ells han viscut sempre al Regne Unit i les seves expectatives han augmentat: no volen que se’ls continuï tractant com a ciutadans de segona.”

Lluita contra l’alta taxa d’atur

“Hi ha 250.000 llocs de treball a les rodalies dels Docklands, però només una petita part dels bengalís troba feina allà”, diu el regidor del Districte de Tower Hamlets, Marc Francis. Els discriminen les empreses? Gran Bretanya compta amb una representació de les minories ètniques en els mitjans de comunicació, l’administració i els negocis més important en comparació amb la resta de països europeus occidentals. Però l’East End de Londres continua sent una de les àrees més pobres del país i els programes de regeneració, que s’ha fet al voltant de Canary Wharf, han atret moltes empreses. Tot i això, però, sembla que aquestes no donen feina als bengalís de la zona. Oficialment existeix una política d’igualtat d’oportunitats i la discriminació està penada per llei.

Per resoldre problemes com l’atur i la integració, el Consell del Districte ha col•laborat activament amb les autoritats del barri. En els darrers anys, el Districte de Tower of Hamlets ha estat guardonat amb l’estatus d’estendard per part del govern central, per “ser proper a les comunitats” i “promoure la igualtat racial”, així com per solucionar conflictes de minories. El Districte ha posat en marxa diversos programes, consultes i projectes, dirigits a millorar la integració de gent de diferents orígens i edats. Es treballa amb els líders de la comunitat per identificar i resoldre els problemes de la població local.

Dilemes en el finançament

Tot i això, en els darrers temps els districtes han estat força criticats i se’ls ha titllat, paradoxalment, de ser discriminatoris. Segons les crítiques, la seva postura només ajuda a les comunitats més fortes. Però en canvi s’obliden de les menys nombroses i menys organitzades. Això pot provocar un rebuig de les religions, sobretot de l’Islam, i pot augmentar els conflictes socials. Altres crítics s’oposen a l’expansió de la influència de l’Islam i a la classificació actual de les autoritats del país.

Els crítics, avui dia, es queixen que el govern i l’administració local encoratgen els islamistes perquè prefereixen només tractar amb els líders religiosos en comptes de buscar altres vies per acostar-se a la comunitat musulmana. D’aquesta manera contribueixen a l’establiment d’una identitat britànicomusulmana. “Per què un ciutadà, que dóna la casualitat que és musulmà, ha de confiar en el clergat i altres líder de la comunitat religiosa per comunicar-se amb el Primer Ministre?”, es pregunta Amartya Sen, Premi Nobel en economia. Amb aquesta actitud, el govern no només descuida les diferents branques de l’Islam, sinó que, a més, soscava els musulmans moderats. El regidor Marc Francis respon aquestes acusacions: “L’administració dóna suport a totes les activitats i els projectes que fomenten el desenvolupament de les comunitats locals i la comprensió mútua, sense tenir en compte qui les promou”. Segons ell, la Mesquita de l’Est de Londres i el Centre Musulmà de Londres han incrementat recentment la seva implicació en la preparació de projectes, la creació de diverses instal•lacions i han dut a terme diversos programes. Consegüentment, se’ls ha finançat quantiosament.

Actualment, el govern aspira a fer baixar la taxa d’atur per, d’aquesta manera, millorar les condicions de vida de la comunitat hindú. Jim Murphy, ministre del Departament de Treball i Pensions, va assegurar que calia “un estat del benestar cada vegada més localitzat i personalitzat”. El districte Est de Londres s’ha seleccionat com una zona prioritària i se’ls concedirà més llibertat per fomentar l’ocupació.