A l’ala dels empleats del Museu de la Ciència de Londres, un home correctament vestit d’origen pakistanès s’alça enfront d’un grup de joves polonesos i els dóna recomanacions: ajustar-se bé la corbata, el davantal sobre els genolls, cap arracada ni collarets, els cabells fora de la cara. “Al bany només es va quan jo ho permeti. A qui vegi menjar d’amagat, pot anar-se’n directament a casa”. Agnieszka mira les seves llustroses sabates. La seva amiga Magda va arribar cinc minuts tard i en comptes del seu sou va rebre el permís de tornar a casa. Una coneguda personalitat de l’alta societat londinenca dóna a les principals sales del museu un sopar per a 300 convidats. Allà no es permeten els retards.

Agnieszka està contenta d’estar contractada per a la recepció i de poder servir fins a les dues de la nit. Amb el salari mínim britànic de 5,5 lliures per hora, guanya 49,50 lliues en una tarda. A Polònia, això és un quart del salari setmanal d’un professor. Després d’haver acabat a Wroclaw els seus estudis per ser òptica, Agnieszka Olszowka va arribar fa un any i mig a Londres. Per perdre el seu accent, treballa per a la firma polonesa “Silver Catering”. El treball dur i els llargs torns no li importen. De fet, així va començar la seva cap, Kamila.

Un salari de somni

Kamila Wiesniewska-Galka va ser “Miss Polònia” al 1998. Llavors va viatjar pel món, va beure xampany i va guanyar molts diners. El mateix any va acabar els seus estudis d’informàtica. Tres anys més tard, Kamila va seguir la seva parella fins a Londres. Allà va trobar feina com a cambrera i va servir en recepcions, en les quals, en altres temps, ella era una de les convidades. Avui, amb trenta anys, està a l’entrada de col•laboradors del Museu de la Ciència i comprova un dels seus tres mòbils. Duu una jaqueta de tweed a quadres marrons i violetes sobre el seu jersei taronja. Avui dia Kamila és una dama de l’alta societat; en conseqüència, s’ha traslladat a viure al selecte barri de South Hampstead.

Alguns dels 650 cambrers que treballen per a ella van tenir fins i tot l’honor de servir en el tradicional campionat de polo de la Reina. Dos terços dels empleats de Kamila són polonesos que han arribat fins a ella a través d’amics, familiars o algun anunci als diaris polonesos. Cap anglès treballaria tan dur per 5,50 lliures. Per als polonesos, xecs i eslovacs, aquest és un salari de somni. També el Govern britànic va pensar en això fa dos anys.

Por a la invasió polonesa

Quan al maig de 2004 deu països d’Europa central i oriental van entrar a la Unió Europea, els britànics van aprofitar l’oportunitat per assolir mà d’obra barata. Gran Bretanya va ser un dels tres països que van oferir als nous ciutadans de la UE permisos de treball il•limitats. Segons l’informe sobre migracions del Govern britànic, fins a juny de 2006, gairebé mig milió de treballadors dels nous països de la Unión van trobar una feina a Gran Bretanya. La patronal britànica estima que uns altres 100.000 van entrar sense registrar-se a la Secretaria de Treball. El 82% dels immigrants tenen, segons l’estadística governamental, entre 18 i 34 anys.

Un de cada dos dels immigrants registrats ve de Polònia. Com la majoria dels immigrants, treballen en fàbriques o en magatzems. Però també serveixen el te del matí i la pinta de la tarda als britànics. L’expressió “polish waiter” (cambrer polonès) ja és un concepte establert. La premsa sensacionalista parla d’una “invasió polonesa” de joves poc formats, joves de l’Est d’Europa que busquen fer-se d’or a Gran Bretanya.

Potencial Polonès

No obstant això, els nous immigrants reclamen poc al sistema social. La majoria dels polonesos a Gran Bretanya estan ben formats. Molts tenen títols universitaris i no saben quan tornaran –si decideixen tornar. El doctor Olgierd Lalko, president de l’Associació Cultural i Social Polonesa a Gran Bretanya, no vol tornar a escoltar parlar de la història dels “cambrers polonesos”. “Aquesta por a la invasió és absurda. Amb els polonesos a l’exili, aquí no hi ha hagut cap problema”, diu.

És evident que molts polonesos van venir perquè podien guanyar més diners com a mà d’obra barata en comparació al seu país. Però també hi ha una generació d’immigrants que van ser expulsats pels alemanys durant la guerra i que es van llaurar una nova existència a Gran Bretanya.

Com Lalko, Ania Lichtarowicz, de 31 anys, beu te abans que vodka. Va estudiar en el prestigiós King’s College de Londres i avui és reportera veterana a la BBC. Ania pertany a una elit ben formada d’europeus –com molts altres joves polonesos. Alguns volen treballar més tard a la Comissió Europea, a les Nacions Unides o dirigir empreses internacionals.

Tornar a casa

Què pot oferir Polònia a aquests joves? Això mateix es pregunten diversos polítics a Varsòvia. La senadora polonesa, Ursula Gazek, vol fer tornar als immigrants al país mitjançant una sèrie d’iniciatives legislatives. Alguns dels seus col•legues han viatjat a Londres per presentar als polonesos amb bona formació en els seus districtes electorals. Els hi han ofert fins a 500 lliures a la setmana. Tot i això, ningú ha tornat cap a Wroclaw.

Kamila Wiesniewska-Galka, però, no es deixa entabanar. Se sent més a gust a Posnan que a Anglaterra: “Nosaltres els polonesos estem tan acostumats a aquesta terra, que al final sempre tornem en algun moment”. Des de l’adhesió a la UE, però, a l’altra riba de l’Oder han canviat el temps en què la gent estava lligada a un tros de terra. Avui dia els joves polonesos no van a l’estranger únicament per servir a la Reina d’Anglaterra. Encara que la premsa sensacionalista britànica insisteixin en el contrari.