Les relacions entre Polònia i Alemanya no semblen estar en el seu millor moment. Al juliol d’aquest any es va cancel•lar la 7a Cimera de Weimar entre França, Polònia i Alemanya. “Indisposicions temporals” del president polonès, Lech Kaczynski, van impedir la trobada. El diari polonès d’esquerres Gazeta Wyborcza va relacionar de manera directa l’anul•lació de la cimera amb una burla que va aparèixer al diari satíric alemany Tageszeitung (“taz”) criticant el president polonès.

Noves patates poloneses

En l’article publicat una setmana abans a la data prevista per a la cimera, Lech Kaczynski va ser titllat de “nova patata polonesa”. El seu germà bessó Jaroslaw Kaczynski, president del partit nacionalista conservador partit “Llei i la Justícia” (PiS), també va rebre: ‘El fet que visqui amb la seva mare demostra la seva estricta posició contra la homosexualitat’. El PiS forma part del govern a Polònia i ha declarat públicament la seva posició contrària a l’homosexualitat.

Les reaccions del govern polonès a l’article no es van fer esperar. El president del grup parlamentari del PiS, Jerzy Gosiewski, va proposar una ordre de detenció europea contra Peter Köhler, l’autor de l’article. La ministra d’Afers Exteriors, Anna Fotyga, va exigir una disculpa del govern alemany i va comparar el diari d’esquerres “taz” amb la revista de propaganda nazi Der Stürmer.

Les ferides que va causar la Segona Guerra Mundial a Polònia encara són molt profundes, tal com va demostrar el debat que va sorgir entorn a Günther Grass. El premi Nobel alemany de literatura, de gairebé vuitanta anys, va confessar fa poc haver servit als Schutzstaffel (“Escamots de Protecció”), durant la guerra, quan tenia 17 anys. La confessió va provocar un escàndol, ja que Grass és conegut a Alemanya i a l’estranger pel seu compromís “contra l’oblit del nazisme”.

Aquest escàndol també va arribar a Polònia perquè Grass és, des de 1993, ciutadà d’honor de la ciutat de Danzig, ciutat on ell va néixer. L’expresident polonès Lech Walesa, el mateix que com a dirigent del sindicat Solidarnosc va proclamar el final de la dictadura comunista als anys vuitanta, va reclamar a Grass la ciutadania d’honor de la ciutat. Walesa va retirar, però, aquesta exigència desprès d’una carta de disculpa de Grass a la ciutat de Danzig.

Apropament del Papa

Tanmateix, les tensions, sovint reforçades pels mitjans de comunicació, amaguen les evolucions positives en la relació entre els dos països.

Durant la Revolució Taronja a Ucraïna , Alemanya i Polònia van donar suport conjuntament al líder de l’oposició Viktor Juschtschenko. Ambdós països van intercedir amb èxit a favor d’unes noves eleccions, després que en un principi Viktor Janukowitsch, fidel a Moscou, fos declarat vencedor.

El Papa alemany Benet XVI va obrir el camí cap a l’entesa entre els dos països durant el seu primer viatge oficial a Polònia. “Resem perquè es curin les ferides del passat”, va anunciar. A l’antic camp de concentració d’Auschwitz va declarar: “En aquest lloc les paraules fracassen i només pot romandre un silenci esfereïdor”.

Encara que Benet XVI no ha pogut mantenir la popularitat del seu predecessor Joan Pau II, la cordial rebuda al país de l’anterior Papa va demostrar que els alemanys també poden ser apreciats a Polònia.

Punts de discòrdia

Una altra raó per la qual es necessita una millora de les relacions entre Alemanya i Polònia és que, a partir d’ara, hauran de dur a terme molts projectes de manera conjunta.

El principal camp en el qual hauran de treballar plegats és el de la política energètica. Polònia se sent ofesa per la construcció de l’oleoducte del mar Bàltic entre Rússia i Alemanya. Alemanya treu profit econòmicament d’aquest projecte, mentre que Polònia tem per la pèrdua de la seguretat en el proveïment energètic. A més, Polònia perd les taxes de trànsit que li pagava Alemanya per la connexió existent, ja que el nou oleoducte no passarà per terres poloneses. Actualment, el país depèn molt de les importacions russes de petroli i gas. És possible que Polònia busqui en un futur fonts energètiques alternatives, per exemple, a Noruega.

El segon punt clau és el ‘Centre contra expulsions’ previst a Berlín. La fundació alemanya de l’Associació dels Expulsats (BdV) vol construir a Berlín un centre de documentació sobre les expulsions del segle XX.

La finalitat del centre serà documentar l’expulsió d’aproximadament 15 milions d’alemanys, sobretot després de la Segona Guerra Mundial. També es presentaran les expulsions dels polonesos, bàltics i ucraïnesos des de 1939 a 1949, així com les dels jueus europeus a partir de 1933.

El president Kaczynski refusa categòricament un centre així. Tem una lectura revisionista de la història. La cancellera Angela Merkel, en canvi, està a favor de la construcció del centre a Berlín, que està sent polèmica a tota Alemanya. Tant per tant, un centre així també es podria construir a Priština, Sarajewo o Breslau.

El “Triangle de Weimar”, com a plataforma de discussió, pot fer disminuir els retrets revisionistes que els polonesos fan a Alemanya. A la vegada, un intercanvi d’opinions permetrà a Alemanya entendre millor les pors històriques dels polonesos. El Triangle pot motivar Alemanya a esforçar-se seriosament per una política de l’est conjunta. Polònia i Alemanya tenen l’oportunitat d’impulsar de manera decisiva la democratització dels antics països soviètics. Per tant, les “indisposicions temporals” no s’haurien de repetir.