L’octubre passat, la designació de Leonard Orban, com a futur comissari de la cartera de Multilingüisme, ha suscitat comentaris àcids per part dels observadors. Orban, de 45 anys i antic negociador de Romania amb la UE des de 2001, haurà d’esperar el dia 12 de desembre per saber el pronunciament dels eurodiputats sobre la seva elecció.

La fusta d’Orban

En comparació amb Protecció als consumidors, cartera atorgada a la futura comissària búlgara Meglena Kourneva, la cartera de Multilingüisme seria insignificant, segons la politòloga Alina Mungiu-Pippidi, i una prova del poc interès que es té en Romania, a punt d’entrar a la Unió Europea el 2007.

Aquest càrrec de “vigilant d’un pis de protecció oficial”, com ho ha definit l’editorialista rumanès Ion Cristoiu, fins ara l’havia ocupat l’eslovac Jan Figel, que el sumava amb el d’Educació i Cultura. Avui Figel es queda amb Educació i Cultura mentre Leonard Orban veu com li donen Multilingüisme. I res més. La periodista romanesa Rodica Cilcet no ha dubtat a ironitzar sobre la relació entre el pes del multilingüisme i el calibre polític d’Orban, tots dos puntuats amb un zero fulgurant.

El principal partit de l’oposició a Romania, els socialdemòcrates (PSD, un partit de centre-esquerra), retreu a Orban la seva tecnocràcia i la seva poca personalitat política. Per al PSD, aquest nomenament és principalment estratègic, enfocat a mantenir l’equilibri entre les forces polítiques al si de la Comissió i a evitar les crítiques.

Els eurodiputats socialistes s’han felicitat pel fet que Orban tingui “l’experiència europea necessària”, encara que han lamentat que “Romania no hagi pogut presentar una personalitat política de més nivell”. Cal dir que la seva nominació es va decidir a l’últim moment, després que el govern romanès es veiés obligat a retirar el seu primer candidat, l’economista liberal Varujan Vosganian, a causa d’haver estat acusat de ser un informador de la policia secreta (Securitate) durant el règim comunista.

“Estic segur que Orban, amb la seva experiència, les seves qualitats i els seus compromisos personals, polítics i professionals, complirà amb èxit les responsabilitats que desitjo donar-li”, ha declarat, per la seva banda, el president de la Comissió, José Manuel Barroso.

Amor per les llengües

El romanès gestionarà tres direccions generals: la Direcció general de Traducció, la Direcció general d’Interpretació i l’Oficina de Publicacions Oficials de la Unió, on en total treballen vora 3.400 funcionaris. Desitjós d’ensenyar als europeus l’amor per les llengües, Leonard Orban ja es manifesta a favor de posar en marxa el principi “llengua materna + dues llengües estrangeres”. En una Unió de 27 estats per a 23 llengües oficials, l’anglès ja no és suficient.

Per fer créixer la motivació dels europeus per aprendre les llengües dels seus veïns, segons el que Orban suggereix, a banda d’una millor formació de professors de llengües, fa falta que es subtitulin més les pel•lícules. Cal que d’ara endavant tant els ciutadans com les empreses de la Unió parlin més d’una llengua.

L’objectiu d’Orban és senzill: que la riquesa de les llengües i de les cultures mantingui el seu lloc al cor de la unitat política i econòmica de la UE. I és que, amb l’augment del nombre de llengües oficials, la tensió entre l’eficàcia administrativa i el dret dels ciutadans a la diversitat lingüística se’n ressent més i més. Però avui és precisament el multilingüisme allò de què depenen la supervivència de les cultures europees, la democratització de la Unió Europea ampliada i també la seva competitivitat.