Baskn Oran és un politòleg turc membre del Comitè dels Drets Humans a Ankara. L’any 2004 va publicar un llibre sobre la qüestió de la ciutadania i les minories a Turquia. També escriu les editorials per la revista turco-armènia Agos, i actualment està perseguit per “insultar la justícia turca” i per “incitació a l’odi”. Si Ankara ha comès errors en el procés d’adhesió, els dirigents europeus actuen de manera irresponsable, ens comenta.

Per què Turquia rebutja obrir els seus ports i aeroports a les naus i avions xipriotes?

Després de la darrera ampliació de l’any 2004, Turquia va decidir ampliar l’aplicació de l’acord d’Ankara de 1963 [que la uneix a la UE] a nou nous Estats membre. La llista no parlava de la “República de Xipre”. Les protestes de Brussel•les i l’obstinació d’Ankara van dur a un protocol, signat el juliol de 2005, que porta problemes. De la banda turca, la ratificació d’aquest text implica un reconeixement del sud de Xipre (grec) i l’abandonament del nord, negant així l’existència de la República Turca de Xipre del Nord (RTCN). De la banda europea, els diplomats estan avergonyits perquè Turquia sempre ha precisat que aquest protocol no servia per reconèixer Xipre. I el fet de no esmentar la “República de Xipre” en el primer decret fa que Turquia es trobi actualment forçada a ratificar un protocol que no vol ratificar. I com que el desembre de 2004 la UE va atorgar a Xipre una condició de facto en el procés d’adhesió, avui ens trobem davant d’un bloqueig del procés. Es tracta, ni més ni menys, que d’un diàleg de sords.

Per què tot això s’ha convertit en un tema sense solució?

D’una banda, l’any 2007 serà un any electoral a Turquia i l’astúcia no és pas un dels valors que formin part del programa electoral dels candidats. Però fonamentalment, la qüestió xipriota sempre ha estat concebuda com una qüestió nacional. La matança dels turcs de Xipre per part dels grecs l’any 1964 va suscitar unes reaccions tan vives que l’abandonament de Xipre ha esdevingut sinònim de traïció. A més, ara sabem que a Turquia hi ha una mena de “paranoia del Tractat de Sèvres”, que va precedir la desaparició de l’Imperi otomà l’any 1920. L’abandonament de Xipre participa d’aquest fenomen, i l’alimenta. Aquesta reacció és exacerbada a causa d’altres factors com l’oposició a la globalització encarnada per la UE. Hi ha molts turcs que creuen que l’entrada a la UE no afecta la independència ni la seva cultura. Però al mateix temps, els turcs reaccionen contra els propis errors de la UE.

Què entén vostè per errors d’Europa?

Jo entenc com a errors els actes i els discursos irresponsables dels polítics i dels homes. El fet que cada nou document europeu comporti noves condicions per a l’adhesió. Avui és Xipre, demà serà el genocidi i un altre dia serà alguna altra cosa. A més, el concepte de “capacitat d’integració” es prou clar per ell mateix. Això genera una impressió permanent d’humiliació: és la incapacitat per als turcs de no poder menjar-se mai la pastanaga i sempre ser l’ase dels cops; no es pot interpretar de cap altra manera.

A què és degut aquest comportament de la UE?

En un altre moment, només les elits es pronunciaven racionalment sobre les adhesions, però després de l’11 de setembre, són les orientacions emocionals de les masses les que pesen. El polítics tenen por que se’ls entengui malament. I a la Turquia laica li toca pagar el preu del terrorisme islamista. De fet, ja hi ha hagut la integració precipitada dels països de l’Est: les regles s’han capgirat i no hi ha prou diners. Ara intenten atenuar l’impacte d’aquestes adhesions atacant Turquia. D’altra banda, el president xipriota Tassos Papadopoulos és un dirigent amb un nacionalisme i un abandonament que són ben coneguts per tothom. I Brussel•les se’n sap aprofitar. Però quan tot s’hagi calmat, la UE posarà Xipre al seu lloc real.

Quines seran les conseqüències d’aquestes discussions?

La diplomàcia trobarà ben aviat una veu per a tots. Però el problema és que aquest nacionalisme que viu Europa alimenta els nacionalistes a Turquia que, al seu torn, amb els seus comportament antidemocràtics, alimenten els seus germans europeus. El món viu una mutació essencial de les estructures socioeconòmiques que passen d’un capitalisme nacional a un capitalisme internacional. Això es reflexa en la cultura, la política, la legislació… Aquest gir afecta tothom. Però no podem oblidar això: afecta molt més a Turquia, per la seva feblesa relativa, que no pas a Europa. Turquia comet molts errors però també cal tenir en compte la seva fragilitat.