La Macha arriba puntual a la nostra cita, somrient i orgullosa. De seguida ens porta cap a la riba de l’Angara, que serpenteja en creuar Irkoutsk, una ciutat del sud-est del país, a sis hores d’avió des de Moscou i a 60km del llac Baikal. Fa bon temps aquest vespre a Sibèria, i no som els únics que aprofitem la llum del crepuscle. Vestida amb texans i una samarreta vermella amb una seriografia de tres Matrioskes, la Maixa no es correspon amb la idea que un pot tenir d’una jurista.

Tanmateix, aquesta és la seva feina de cada dia, en una de les milers d’empreses dels edificis que, com les masies de luxe, es multipliquen al voltant del llac Baikal. “Actualment està de moda”, ens explica, “marxar de la ciutat i instal•lar-se en plena natura”. A causa d’una barreja de voler fugir de les grans megalòpolis massa cares i de buscar una vida més sana, els boscos i la perifèria del llac Baikal atreuen tant els més pobres com els més rics. La tradició de la datxa (residència d’estiu) és antiga, però no va deixar de ser elitista fins a finals de l’era comunista. És gràcies a les “cooperatives de jardineria” que els moscovites han pogut completar els seus recursos i dedicar-se al cultiu de verdures. Avui dia, dos terços de russos podrien tenir la seva pròpia datxa.

Des dels anys 90, la liberalització econòmica ha afavorit l’expansió de les masies, més còmodes i equipades per instal•lar-s’hi definitivament, com està passant a les ribes del llac Baikal. Els nou-rics o nous russos sobretot, no dubten gens a deixar el centre de la ciutat per dur una vida més sana i tranquil•la.

Respecte sense alcohol

Durant la seva infantesa, la Macha anava a l’escola tot portant al pit “a prop del cor”, una estrella vermella que tenia un petit Lenin. Se’n recorda de les hores d’espera durant els hiverns glaçats per aconseguir una ració de carn. “Tenia 5 o 6 anys, la meva mare estava embarassada i no es podia estar dreta, o sigui que era jo qui m’esperava fent cua”. L’URSS i Stalin “formen part de la meva infància com qualsevol altre record”. La seva àvia enyora la Unió Soviètica i repeteix: “Abans potser no hi havia res a les botigues estatals però obteníem els productes gràcies als tiquets. Ara les botigues són plenes però calen diners per aconseguir els productes».

Mentre la Maixa ens explica tot això, s’atura a la pregunta essencial: era millor abans? “No ho sé”, diu ella. “Abans la gent era més respectuosa i discreta, no ens petonejàvem pel carrer. Ara els joves beuen tot el dia i s’atrevirien a fer l’amor als parcs. A la gent tant li faria”.

Deixant de banda la moda, el consum d’alcohol entre els joves russos és impressionant. Beure alcohol de més de 12º als llocs públics està prohibit. Conseqüència? Els joves només beuen cervesa o còctels suaus, begudes noves aromatitzades amb vodka, gin o tequila. No és cert que tots els joves beguin, però la majoria de moscovites de 16 a 25 anys volten pel carrer amb una ampolla a la mà. I no hi ha un perfil típic del bevedor: a la parada de l’autobús, unes noies que comparteixen una botchka (vodka) a les tres del migdia; un jove que entra al metro amb una llauna oberta; cinc joves asseguts a un banc públic que juguen amb una ampolla de plàstic; parelles a la platja que comparteixen còctels.

Elogi de les dones russes

Ens aturem a un cafè amb vistes al riu Angara. Al nostre voltant, com a qualsevol lloc públic aquesta hora del vespre, hi ha joves que beuen cervesa i parlen fort. La Macha no entén que rebutgem els pastissos i les begudes que ens ofereix. Està molesta per aquesta taula on només hi ha una ampolla de cervesa, un te i un suc de fruita i recorda amb nostàlgia la seva babutxka, la seva àvia. “Ella diria que no cuido bé els meus convidats. Pels russos, la taula ha d’estar plena de plats i de dolços. La meva àvia sempre em repeteix que els hostes han de poder menjar o beure encara que no toqui”.

Però a la Macha no li agrada aquest clixé de la dona russa maternal. Ser una dona russa perfecta “seria com ser una esclava”. Una ‘dona russa’ ha de preparar el menjar, treballar, tenir fills, educar-los, netejar, saber ‘plantar patates per estalviar’ i alhora ser sexy i atractiva. La Macha és femenina però no tan coqueta com moltes de les seves compatriotes, amb vestits estrenys i massa maquillades, que no dubten a passejar-se per l’escullera amb minifaldilles i grans escots. A Irkoutsk com a Moscou, els passeigs s’assemblen a una desfilada de moda d’un llibre d’història soviètica. Per sortir del model tradicional, la Macha ha trobat la seva pròpia solució: “Jo no em casaré amb un home rus sinó amb un de francès! Així no estaré obligada a ser una dona russa sinó que podré ser simplement una dona”.