121 milions és la quantitat mundial de persones afectades per la depressió, segons dades difoses per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). No només això. Es calcula que el 2020 aquesta malaltia- els símptomes de la qual poden oscil•lar des de la baixada d’autoestima, el sentiment de culpabilitat fins a l’insomni i el suïcidi- serà en el món la segona causa de discapacitat.

El vell continent no és una excepció. Al contrari. Segons la Comissió Europea, les persones afectades de depressió a Europa estan entre el 4,5% de la població. Cada any, són 58.000 els ciutadans que es suïciden, un 90% dels quals han sofert problemes de salut mental, vinculats, en general, a la depressió. Veiem com està la situació actual en quatre països.

Estònia, un malson: els suïcidis

Aquesta petita república bàltica acull un trist rècord: al 2002, es van suïcidar 57 persones per cada 100.000, sent la segona taxa més alta de la UE, després de Lituània (88 per cada 100.000). “Crec que el paper principal s’ha d’atribuir al rerefons social”, diu Airi Varnik, director de l’Institut Estoni-Suec de Salut Mental i Suïcidis. I afegeix: “Però també el clima, la religió, l’estrès i el consum massiu d’alcohol. Crec que la taxa de suïcidis és un factor que reflexa l’estat de salut mental d’una nació, però és difícil estimar amb precisió la seva relació amb la depressió. Les estadístiques poden estar influenciades per molts factors”. Pel que fa al tractament, Valnik continua explicat: “M’inclino especialment per la luminoteràpia (curació del mal mitjançant l’exposició a la llum), mentre que tinc dubtes sobre la utilització continua de fàrmacs”.

Finlàndia, nom codificat: SAD

Fins a l’adhesió de les repúbliques bàltiques a la UE, aquest país registrava la taxa més alta de suïcidis entre els països de la Unió Europea. La seva relació amb la depressió sembla ser innegable: segons informes de molts estudis locals, entre el 40% i el 70% dels suïcidis derivaven de síndromes depressius. Així mateix, els vincles entre la depressió i les condicions climàtiques del país resulten clares. Amb només 6 hores de llum al dia a partir del mes de novembre, l’enemic número un dels finlandesos es diu ‘SAD’, Seasonal Affective Disorder (Desordre Afectiu Estacional). Un tipus particular de depressió en el qual l’organisme reacciona davant la falta de llum i el fred hivernal. L’1% dels finlandesos pateix aquest malestar cada hivern”, declara Esa Aromaa, psicòleg i coordinador del projecte Ostrobothnic Alliance Against Depression. “No només això; entre el 10% i el 25% de la població pateix un subsíndrome relacionat amb algun símptoma típic del SAD. El SAD es diferencia de la depressió comú no només per la seva relació amb les estacions de l’any, sinó també pels seus efectes sobre el son i l’apetit”.

França, 65 milions d’envasos d’antidepressius per any

Veiem que passa amb els països llatins. Una investigació dirigida pel centre francès de Lille de l’OMS ha posat de manifest que a França- més que en qualsevol altre país europeu- la depressió sembla empatar amb l’ansietat. Segons els investigadors, una de cada tres persones es troben afectades per alguna pertorbació psíquica i el 12% sofreix de depressió. Una altra dada alarmant és el consum enorme de fàrmacs antidepressius. “Un veritable problema”, segons el professor Varnik. A França el consum d’antidepressius ronda els 65 milions d’envasos anuals per un valor d’aproximadament 730 milions d’euros. Més del doble de les xifres registrades a Anglaterra, Alemanya i Itàlia. Segons els experts, els francesos són més propensos a consultar el metge per problemes de depressió que els seus veïns europeus. Estarà això relacionat amb el consum abusiu de fàrmacs?

Italians, feliços i menjant anissos

A Itàlia, en canvi, les coses semblen desenvolupar-se d’una altra manera. El clima afavoreix l’inexistència de la SAD i pel que fa a la depressió les estadístiques mostren una evolució oposada a la resta del continent. Un estudi promogut pel Journal of American Medical Association (JAMA), amb col•laboració de l’OMS i la Universitat de Harvard, ha demostrat que a Itàlia el percentatge de persones afectades per pertorbacions psíquiques només arriba a l’11%. És a dir, tres punts per sota del 14% del promig europeu. De totes maneres, podria millorar, ja que només un 26% dels italians afectats per depressió consulten un especialista.