Entrevista exclusiva a l’italià Pierpaolo Koss, un dels pocs artistes que ha treballat al país més hermètic del món.
‘El règim nord-coreà anul•la la individualitat’
Red Sun (Montatge fotogràfic de Pier Paolo Koss)
ENTREVISTA
Traducción: Ariadna Matamoros Fernàndez
18/12/06
Tags : Comunismo, Fotografia, Kim Jong-il.
0votes plus 0 votes moins
L’arma nuclear, inspeccions, experiments. A les cròniques sobre Corea del Nord la
prospectiva artística sol quedar molt descuidada. Malgrat tot, per entendre la
dimensió absurda y alhora surrealista del règim –que tot just ha reprès les
negociacions el 18 de desembre de 2006- no es pot prescindir de la propaganda.
Utiitzada per encomiar Kim il-Sung, l’estimat líder “fundador de la pàtria”, mort
el 1994, i el seu fill Kim Jong-Il, qui exerceix el poder avui dia. Pierpaolo Koss -
coreògraf`, director i fotògraf- ha immortalitzat aquesta propaganda arran del seu viatge
al país al 1992, en una sèrie de fotografies i vídeos que s’han exposat recentment-
fins el 28 d’octubre de 2006 a Barcelona. Hem
parlat amb ell quan es trobava a Gènova.
![]()
¿Podria explicar millor les circumstàncies del seu viatge a Corea del Nord?
El 1992 vaig ser convidat, per la meva sorpresa, a anar a una convenció a Corea del Nord dedicada a les escriptures coreogràfiques i a les “corpografies” (donar la paraula al cos) per a manifestacions de masses. Jo era el delegat del Consell Italià de Dansa, un organisme cultural vinculat al Consell Internacional de Dansa de la UNESCO.
Vam anar des de Berlín est, fent la “ruta de l’amistat Berlín- Moscou- Pyongyang”, que després es va tancar el 1994. A Moscou van pujar a bord uns quaranta homes tots de blau i amb corbata vermella, amb un passador amb una imatge de l’“Estimat Líder”. Vaig intentar arribar al lavabo però l’hostessa de vol em va convidar a demanar permís a un d’aquests senyors: “Havíem estat fitxats pels homes de la seguretat interna del règim nord-coreà”.
![]()
Fins el 1994, Corea del Nord va estar en mans de Kim il-Sung. ¿És avui el seu fill Kim Jong-Il, vertaderament el Déu dels nord-coreans?
És un tirà feudal sense escrúpols però també estranyament modern. Criat de manera faraònica, el seu aniversari és una festa nacional, com també el del pare. El culte dedicat a Kim il-Sung és tant important com el culte dedicat al seu fill. Kim Jong-Il és venerat com un Déu únic i la seva imatge es multiplica, al costat de la del pare, com aquella dels emperadors de l’època confuciana. Pyonyang, reflexa del poder absolut, sembla una verdadera ciutat santa dedicada al culte del pare i del fill. Tota l’arquitectura urbana és un homenatge titànic a l’única monarquia comunista hereditària, dominada per la torre de la Juche- “autarquia”- el nom de la qual es deu a la ideologia propugnada per l’Estimat Líder. A dalt la torre trobem una flama de cristall que està sempre il•luminada, que mesura més de 150 metres.
![]()
Tornant al seu treball artístic, concentrat en el cos i la identitat, ¿Com sorgeix la idea de la pèrdua de la identitat dels ciutadans nord-coreans?
En la meva recerca artística hi ha un intent d’ excavar en la carn generant repulsió i revulsió. Un cos que es revela i barrejat en diferents realitats tendeix a la neutralitat, a la metamorfosi.
El treball sobre Corea del Nord afronta el tema del cos i la seva posada en escena, sotmès a un ritus de sacrifici. Com una festa on esclata la violència del cos social que anul•la l’individualitat. A Corea del Nord es poden trobar grans estadis dedicats a l’”Estimat Líder”, on es desenvolupen les festes oceàniques del règim. “Corpografies” absolutament grandioses, de perfecció geomètrica. Cap cerimònia d’obertura de les Olimpíades ha assolit tals dimensions: desenes de mils de persones utilitzades com a “píxels” vivents en grans quadres colorits d’imatges del Partit, d’escrits exultants del gran líder.
És inevitable el meu malestar davant aquesta pèrdua d’individualitat que he intentat evidenciar saturant els colors per accentuar la bogeria repetitiva de les “corpografies”, la seva majestuositat pop. Colors que a través de la imatge digital donen vida a imatges de tableaux vivants. He buscat d’accentuar al màxim la paranoia surrealista del poder totalitari, posada en escena en la convicció que també els estrangers queden impressionats de tanta bellesa i tant poder.
Imatges de Pier Paolo Koss. Por ordre d’aparició: Kim’s House; Celebration Blu; One Million Parade.
- Leer también
Publicidad


subscríbete a los comentarios Invertir el orden de los comentarios Volver a cargar los comentarios Únete a la discusión
¿Tienes algo que decir? ¡Hazlo aquí!
¿Eres ya babeliano? Log-in. Osign-up!