Cada any des del 1988, el Parlament Europeu recompensa les accions importants a favor de la defensa de les llibertats fonamentals. L’any 2006 va recompensar Alexandre Milinkevich, el cap de l’oposició bielorussa, amb el Premi Sakharov. Ara bé, la mateixa activitat frenètica que duu a terme el Parlament en la matèria també es mereixeria una opció a la candidatura dels premis.

Després que el Consell Europeu revelés el cas de les presons il•legals i els vols secrets de l’Agència Internacional d’Intel•ligència dels EUA (la CIA), el Parlament va formar una comissió temporal per investigar el trasllat de presos secrets de la CIA a Europa.

En el projecte d’informe que va presentar aquesta comissió el 28 de novembre, el ponent de la comissió parlamentària, Claudio Fava, va anunciar que almenys dotze estats membres estaven al corrent de les operacions que els Estats Units realitzava en terres europees. Segons els eurodiputats, l’objectiu primordial d’aquesta investigació era recordar que s’han de respectar els drets fonamentals en la lluita contra el terrorisme.

Va ser en aquest context quan, el juliol del 2006, el Parlament va decidir revelar l’existència d’un pla per a la recerca de moviments financers a Europa que estiguessin vinculats al terrorisme. La societat interbancària de Brussel•les SWIFT, va aprofitar el buit legal en la protecció de dades personals per proporcionar al govern dels EUA l’accés al conjunt de transaccions bancàries dels seus clients. Operacions efectuades pels usuaris, suposadament, sota el servei de comunicació segura.

Les declaracions de Vanbever, representant de la societat SWIFT, i de Jean-Claude Trichet, president del Banc Central Europeu (BCE), també han posat en evidència les mancances de la normativa europea sobre la protecció de dades. Davant d’aquestes llacunes, la Comissió hauria d’enfortir aviat el marc jurídic comunitari relatiu al respecte de la vida privada.

De peus a la galleda

El Parlament compleix totalment amb les seves responsabilitats quan recorda als estats membres que la lluita antiterrorista només es pot dur a terme respectant estrictament l’estat de dret i les llibertats individuals. No obstant això, no totes les iniciatives arriben a bon port. Si bé el Parlament multiplica les ofensives, a vegades s’acaba ficat de peus a la galleda.

És el que va succeir el passat dia 6 d’octubre quan els Vint-i-cinc i els Estats Units van signar un nou acord. En aquest, les companyies aèries europees podien transferir legalment a les autoritats nord-americanes una llista de dades personals de tots els passatgers (PNR, Passenger Name Record). Aquesta llista contenia trenta-quatre categories diferents de dades, que incloïen, entre d’altres, l’adreça, el número de telèfon i de targeta de crèdit, informació sobre els hàbits alimentaris i l’itinerari.

El 2004 ja es va signar un primer pacte d’amagat. Però com es considerava una violació flagrant de la normativa sobre la protecció de dades, el Parlament va recórrer al Tribunal de Justícia de la UE, el qual va anul•lar el pacte el maig del 2006.

Una victòria pírrica

Una victòria que constitueix una derrota severa de la defensa dels drets fonamentals a Europa. La raó és que des d’aleshores els Vint-i-cinc s’han preocupat per establir un nou pacte sobre una base legal que exclou qualsevol control del Parlament sobre el seu contingut. D’aquesta manera, deixa als ciutadans europeus sense el seu principal defensor.

S’aplicarà la mateixa incúria en la investigació sobre els vols secrets de la CIA? Un es pot preguntar quin serà l’impacte de l’informe Fava sobre la credibilitat del Parlament. Tot i que les conclusions d’aquest informe es van divulgar obertament, un bon nombre de països no va rebre amb bons ulls la delegació de parlamentaris.

Per exemple, a Polònia, Zbigniew Siemiatkowski, exdirector de l’Agència d’Espionatge polonesa, va acceptar a reunir-se amb l’eurodiputat Claudio Fava i va precisar que aquesta trobada “no era ni ridícula ni inútil”. A partir d’aleshores, el Parlament ha aconseguit unir en contra seu els estats membres i els Estats Units, que busquen desacreditar-lo i afirmen constantment que “l’informe només es basa en presumpcions i no pas en proves”.

Per tal d’evitar que el principal defensor dels drets fonamentals es trobi entre l’espasa i la paret, és hora de concedir al Parlament un poder de decisió real pel que fa a la seguretat i als afers interiors.

Crònica del segrest il·legal de l’imam Abu Omar