Gener de 2007: el nou rostre de la Unió Europea

Eslovènia entra a la zona euro.

L’estat alpí esdevindrà el primer “nou Estat membre” del bloc de països que es va unir a la UE el maig de 2004 que adopta la moneda única europea. De cop i volta, 250 tolars passaran a ser un euro. Els eslovens han rebut la notícia ben alegrement.

Bulgària i Romania 2007: “joves” debutants a la UE

Després de set anys de dures negociacions, altres dos països postcomunistes han rebut llum verd per ingressar a la família de la UE. A causa de la seva situació, actualment infestada de corrupció i de crim organitzat entre d’altres, la Unió ha imposat condicions estrictes per assegurar que tots dos països balcànics combatran de manera efectiva aquestes qüestions. Amb sort, quan anem a Romania només haurem de travessar una frontera, la oficial.

Febrer de 2007: Rússia aconsegueix el domini del mercat europeu del gas

Iniciat el 2005, el projecte infame de la corporació russa Gazprom està previst que reculli els seus primers fruïts al principi de 2007. El pla connectarà directament el port rus de Viborg amb l’alemany de Greifswald, al llarg d’uns descomunals 1.200 km de gasoducte subaquàtic. El projecte en si mateix ha generat moltes discussions acalorades, sobretot a Polònia i a Ucraïna. Els dos països, que fins ara tenien el control sobre el gas a Europa, se senten abandonats. Ja que la nova ruta de transport, senzillament, no travessarà el seu territori.

Març de 2007: La UE/CE fa 50 anys

Si hi havia un Déu Europeu, segur que ell va crear la Comunitat Econòmica Europea (CEE) el 25 de març de 1957. Els “sis llegendaris” (França, Alemanya, Itàlia, Bèlgica, Països Baixos i Luxemburg) van signar el Tractat de Roma i va néixer la CEE. Tot i que han hagut situacions adverses, les comunitats han sabut no fer-ne cas i seguir endavant tossudament, com un equip. Tot i que la UE ha anul•lat tots els actes ampul•losos previstos per a celebrar el 50è aniversari, tots nosaltres hauríem d’alçar les copes i fer un brindis: per una llarga vida.

Abril de 2007: Royal contra Sarkozy. S’apropa l’hora de les eleccions presidencials a França

Durant mesos, es preveia que Nicolas Sarkozy es presentaria a les eleccions presidencials de França l’abril de 2007, però ara no està segur de quines seran les seves oponents ni quan ha d’esquivar la línia de foc. Michèle Alliot-Marie s’ha oposat rotundament a la candidatura de Sarkozy dins “els seu mateix” partit, la UMP (Unió per un Moviment Popular). La UMP és un grup de partits polítics francesos, de dretes, que es van unir per donar suport a la candidatura de Jaques Chirac a les eleccions de 2002. Per la seva banda, la candidata dels Partit Socialista (PS) Ségolène Royal s’ha fet seves les forces socialistes (i també força portades de revistes) en la lluita per la presidència.

Maig de 2007: adéu-siau Tony – Blair deixa el càrrec

Després de gairebé deu anys al poder, el més gran nou laborista ha perdut la confiança

de la gent i està disposat (o forçat, com diria el seu oponent del Partit Conservador, David Cameron,) a renunciar el càrrec i s’espera que Gordon Brown, el seu número dos, el succeeixi. Cal veure si en Blair es retirarà de la política o bé la Unió Europea ha de témer que hi hagi un altre pretendent a la presidència, si mai en necessita cap.

Juny de 2007: 27 mandataris, una Constitució. Cirurgia cardíaca per a Brusel•les?

La Constitució de la UE, és lletra morta o encara és possible que ressusciti a l’últim moment? Aquest hauria de ser el punt principal de la cimera dels 27 a Brussel•les en l’ocàs de la presidència d’Alemanya.

Juliol de 2007: Portugal pren la batuta

El primer ministre portuguès, José Sócrates, serà qui manarà a la UE durant sis mesos. La batuta es convertirà en un ceptre verd a les seves mans brillants? Majoritàriament s’espera que posi fi a la mala gestió del seu país en serveis mediambientals i que comenci una nova era de compra de drets per contaminació (si no es compleixen les quotes de contaminació fixades pel protocol de Kyoto).

Agost de 2007: l’ajut humanitari de la UE se’n torna a casa

Està previst que la Missió d’Assistència de l’ONU a l’Iraq (l’UNAMI), amb cooperants de la UE a bord, deixi el país quan expiri el seu mandat. Havent experimentat el clima de guerres tribals iraquianes i l’estat de violència sectària, sempre creixent, aquets homes i dones d’Europa han continuat amb coratge al país. Faries el mateix, senyor B?

Setembre 2007: el recompte del Fons de Població de l’ONU (UNFPA)

La xifra dels Estats Units és de 300 milions. Comptant Romania i Bulgària, la UE arribarà als 500 milions? L’informe n’hauria de donar indicacions. També s’espera que es solucioni el tema candent a Europa de la immigració, que porta a la memòria noms tan famosos com els de Melilla o Lampedusa.

Octubre de 2007: la República Txeca entra al L’Acord de Schengen

El 2004 els nouvinguts formaran part del pacte de cooperació transfrontener, l’Acord de Schengen. Així, podran entrar finalment al si de la UE per la porta principal, sense veure’s obligats a esquitllar-se per la porta del darrera. Tot i això, no hem d’oblidar que sempre que algú passa per una porta ha d’acotar el cap.

Novembre de 2007: Turquia celebra eleccions generals. Un possible tomb cap al radicalisme?

Turquia ha estat constant i des de 1963 ha anat trucant a les portes del paradís. Els seus esforços van arribar al punt més àlgid el 2004. No obstant això, des d’aleshores, la UE s’ha vist forçada a congelar un capítol de les negociacions rere l’altre. Aquestes eleccions ajudaran a decidir si la Unió arribarà a acollir el país.

Desembre de 2007: Eslovènia passa de la zona Euro a l’europresidència

El 2007 serà un any especial per a Eslovènia. A més d’unir-se a la colla de la moneda de la UE, veurem com el primer estat excomunista governarà la UE d’aquí a un any. Amb una postura organinitzativa ferma sobre com desenvolupar la Unió, i d’altres ambicions d’expansió política, serà interessant de veure quina mena d’UE entreguen a França després de sis mesos.