“Fa trenta anys que la immigració és present a Itàlia. Malgrat tot, encara no comptem amb cap ministeri ni política que se n’ocupi”, comenta Franca Eckert Coen, consellera de l’alcalde de Roma sobre assumptes multiètnics.

Les estadístiques actuals indiquen que a Roma viuen 114.000 ciutadans estrangers, però el nombre de sol•licituds entregades al Ministeri de l’Interior mostra que la xifra s’aproxima més a 300.000. D’aquests, els romanesos són la comunitat més gran amb aproximadament 75.000 persones, seguits dels filipins (26.000) i dels polonesos, peruans egipcis i xinesos, que en total sumen al voltant de 8.000. En efecte, Itàlia és un país de pas tant per a refugiats com per a immigrants provinents de l’Àfrica i d’altres zones del món en vies de desenvolupament.

Destí a enlloc

En molts casos Roma ha acabat sent la destinació final. Segons Coen, aquesta tendència podria ser deguda a la presència del Vaticà i d’altres grups religiosos. Primer, perquè constitueixen una font de suport moral i un lloc de refugi i a vegades, també, de subsistència. Segon, perquè fins i tot els estrangers sense permís de residència hi tenen l’assistència sanitària i l’educació garantida. I tercer, perquè Roma ofereix unes condicions de vida millors que les del sud d’Itàlia, on la majoria d’immigrants es guanyen la vida al sector agrícola.

Amb les mans buides

Certes feines són inaccessibles per als estrangers. És difícil que un immigrant trobi feina com a taxista, i també té les portes de l’esfera pública tancades. De totes maneres, poden muntar les seves pròpies empreses i normalment s’arrisquen amb el comerç i l’hosteleria. Els carrers de Roma queden inundats amb la seva presència, sobretot quan escampen els seus productes al voltant de l’estació de trens de Termini i de la Plaça Vittorio Emanuele II.

Segons l’últim informe publicat per l’oficina d’estadística de Roma, cap a tres quartes parts dels immigrants treballen a la capital. La meitat serveix a famílies italianes, mentre que una desena part es guanya la vida al sector de l’hosteleria i de la construcció. Pel que sembla, els treballadors estrangers estan disposats a acceptar feines que els italians consideren inferiors. A més a més, l’informe ressalta que la força de treball estrangera és més jove que la mitjana i que més de la meitat és composta per dones que sobretot treballen de cangurs i d’assistents de la gent gran.

Assumptes familiars

L’augment de matrimonis mixtos indica fins a quin punt la gent estrangera s’ha integrat a la societat italiana. En un de cada cinc matrimonis com a mínim una de les parts té descendència estrangera. “És interessant veure com, entre els matrimonis mixtos, la mare és l’estrangera en aproximadament 1.000 casos, mentre que només hi ha 342 casos on ho és el pare” comenta Coen. Així doncs, quines són les estrangeres preferides pels italians? Les estadístiques assenyalen les romaneses, russes i sud-americanes.

“Itàlia és l’únic país europeu sense una llei d’asil, cosa que limita en gran mesura el control del flux migratori”, explica una jove advocada anomenada Clàudia. Recentment, el Govern ha aprovat una llei que dóna nacionalitat a les famílies després d’haver passat cinc anys vivint i treballant de forma regular al país.

Sistema de representació

Aquest desembre, els immigrants de Roma han escollit els seus representants al govern local per segona vegada. Tots els ciutadans no comunitaris majors d’edat que viuen, treballen i estudien a Roma podien votar els seus candidats dels 41 que es presentaven. Cada un dels regidors acabats d’escollir representa una àrea geogràfica concreta (Àfrica, l’Europa no comunitària, Àsia i Amèrica), pot participar als plens municipals i “tot i que no tenen dret a vot, poden fer propostes sobre certs temes”, afegeix Coen. Tanmateix, la Clàudia, que viu en una àrea amb una forta presència d’immigrants, pensa que encara que la participació a l’ajuntament sigui un important pas polític, ha comportat pocs canvis a la vida quotidiana.

El repte més important

Roma continua mantenint la identitat de ciutat essencialment catòlica, tot i que el nombre d’habitants que es declaren catòlics s’ha vist reduït fins el 86% al llarg de les últimes dècades. L’estudi dut a terme per Coen revela que l’ajuntament té registrades 20 religions diferents, un fet difícil de creure pels nadius, que encara es conceben com a catòlics i que amb prou feines s’havien adonat dels presbiterians, baptistes, budistes o musulmans que conviuen amb ells.

“L’actitud dels italians davant la immigració es veu en gran mesura influenciada per la política i el populisme”, afirma la Clàudia. “La gent percep als immigrants com un perill i sovint els responsabilitza de l’augment de la violència o de la falta de seguretat ciutadana”. Sense cap mena de dubte, aquesta actitud canviarà amb l’augment progressiu de població immigrant.

En aquest sentit, la consellera Coen s’ha marcat un objectiu central: canviar la percepció que tenen els italians nadius de la immigració. “Han d’entendre que la gent que arriba a Roma hi arriba per formar part de la comunitat italiana”, recalca. Aquí, els problemes relacionats amb la immigració quedaran sempre enllaçats amb les qüestions religioses. Ara és cosa dels nadius decidir si estan preparats per acceptar aquesta diversitat afegida a la seva societat.

Fotos: Judit Járadi