Les ingerències en el Líban i els drets humans en risc sostenen Hezbollah. Aquest és el punt crític que fa que les valoracions de la Unió Europea respecte Síria siguin severes. L’informe redactat per l’europarlamentària Véronique De Keyser i la resolució de l’assemblea d’Estrasburg, adoptada el 26 d’octubre de 2006, parlaven clar: encara no ha arribat el moment per un acord d’associació entre la Unió Europea i Síria. Però, a la firma d’un acord d’aquestes característiques, hi falta l’objectiu de mantenir un impuls decisiu per a les reformes polítiques, econòmiques i socials. Per així, lligar Damasc a Europa.

2 milions d’euros per a la societat civil siriana

Síria és, de fet, l’únic dels nou països de la vora del sud del Mediterrani, membres de l’anomenat Procés de Barcelona, amb el qual la UE no ha signat encara aquests tipus d’acords. El 2004, les negociacions amb Damasc es van concloure, fatigosament, amb la signatura del text final. Però, el via lliure polític del Consell de la UE no ha arribat mai. Mentrestant però, la pluja d’ajudes no s’atura. I el pes de la UE sobre l’economia siriana queda intacte (observar la fitxa de sota l’article).

El 2005, el programa MEDA va subministrar a Síria milions d’euros per sostenir les associacions sense ànim de lucre i afavorir el desenvolupament de les petites i mitjanes empreses. El programa pel desenvolupament de la societat civil, per exemple (finançat amb dos milions d’euros) pretenia crear un ambient que permetés reforçar el paper de la societat civil. En base a la programació 2007-2013, Síria podrà gaudir dels fons previstos per l’ European Neighbourhood and Partnership Instrument que reemplaçarà el programa MEDA. La dotació total pels països beneficiaris d’aquest programa suma més d’onze milions d’euros que es repartiran al llarg de tot el període. Sempre amb la condició que siguin utilitzats per “promoure el bon govern i el desenvolupament social i econòmic equànime”.

L’administració pública en el punt de mira de les ajudes

Entre les accions mantingudes destaquen aquelles dirigides a la formació de la classe dirigent i de l’administració pública. Accions d’aquest tipus no donen fruits immediatament perceptibles perquè actuen a llarg termini. Una administració pública eficient (tal com s’explica a Brussel•les) beneficia tant la competitivitat com la tassa de democratització del país. Per exemple? Un projecte (finançat per la Comissió Europea) d’un consorci format per tres companyies especialitzades en el sector: la grega Placet Sa, la francesa Bceom i la italiana Formez. Poques però incisives les accions que es prendran el gener del 2007 en l’àmbit del projecte: suportar els actors que juguen un rol clau en la modernització de les polítiques econòmiques (el Ministeri de Finances, el d’Economia i Comerç, i la Comissió Estatal per la Planificació) i afavorir un canvi de mentalitat en la classe dirigent, econòmica i política siriana. Un procés que conclourà l’abril del 2008 i que passarà per la reorganització dels quadres dirigents, l’estructura empresarial, l’optimització dels processos laborals i la gestió dels recursos humans. L’immens patrimoni cultural sirià és el primer camp que reclama una intervenció, segons les indicacions fornides pels experts sirians involucrats en el projecte.

Què és el que empeny els països membres a cooperar amb Síria? En el cas d’Itàlia, Lucia Santiccione de l’institut Formez explica: “Les relacions amb Síria s’han consolidat fa temps i els acords recents, com el de la protecció de les inversions, haurien de portar a un increment de la presència dels inversors italians a Síria”. I afegeix: “També les relacions econòmiques i culturals entre les institucions italianes i sirianes s’han reforçat i podrien créixer més endavant seguides de la pacificació de l’àrea del Pròxim Orient i de la superació de les crisis polítiques esdevingudes al llarg del 2006”.

Dubtes i esperances

És clar que amb les sospites d’implicació de Damasc en l’assassinat del polític libanès Pierre Gemayel, la situació està molt lluny de destensar-se. Però la visita a finals de desembre de 2006 d’una delegació de senadors nord-amercians, guiats per l’excandidat a la Casa Blanca John Kerry, podrien ser l’indici d’un rescalfament de les relacions entre Damasc i occident. I, de la resta, la Comissària de Relacions Externes, Benita Ferrero Waldner, n’havia parlat clarament davant l’Europarlament el 26 d’octubre: “No cal fer desaparèixer els contactes amb Damasc. L’acord d’associació està encara sobre la taula, a l’espera de la decisió del Consell. Les declaracions recents de Síria d’obeir la resolució 1701 i d’emprendre de nou les negociacions de pau amb Israel van en la direcció correcta”. Però cal que els fets segueixin aquestes paraules. Si la voluntat de Damasc és també desbloquejar la situació i això es confirma, és possible que la UE aporti la seva firma a l’acord que es tancaria el 2007.

El pes de la UE a Síria en xifres

259- Els milions d’euros subministrats a Síria des de 1995 en l’àmbit del Programa MEDA

580- Els milions d’euros que la Banca Europea d’Inversions li ha prestat en el mateix període

40%- La part del comerç sirià amb la UE. Qui és, doncs, el primer amic comercial de Síria?

Visiteu la nostra galeria fotogràfica de Síria, realitzada pel nostre corresponsal Mathieu Baudier