Parlar una llengua ‘estrangera’ és relativament fàcil per als britànics, a causa de l’actual invasió de paraules angleses en altres idiomes. Només cal que coneixem les terminacions dels verbs i voilà, ja podem chattare en italià, shoppen en alemany, o fins i tot downloader en francès.

Aquesta incorporació no ens ve de nou. Des que la humanitat viatge, hem adoptat i manllevat paraules. Amb la invasió normanda a Anglaterra l’any 1066, les paraules del francès antic de l’altre costat del Canal, van introduir-se a l’anglès mitjà, que va adoptar més de 10.000 gal•licismes a finals del segle XIII. En el francès modern, moltes d’aquestes paraules ja no existeixen o tenen connotacions diferents.

Per exemple, rendez-vous (trobada en francès), en anglès implica a més a més una trobada de naturalesa secreta. Die Hand (la mà), der Ring (l’anell) i der Finger (el dit) són paraules originàries de l’alemany que s’han introduït a l’anglès. Però no us confongueu amb la paraula Rückseite, que no vol dir literalment ‘darrere’ sinó ‘enrere’. Mentre que überhören a nivell oral vol dir ‘no escoltar’ o ‘ignorar’, i no ‘sentir per casualitat’.

Passa el mateix en el sentit contrari: podem dir-li de broma al nostre avi que és un old-timer en anglès, però aquesta paraula en els països continentals és una marca de cotxes antics (Oldtimer). Downloaden o pullover/pullunder són exemples de ‘Denglish’ o ‘Germish’, on s’adopten paraules entre dues llengües, tot i que pertanyen a la mateixa família germànica.

En el transcurs de la història, alguns personatges i institucions com ara Mussolini, l’Académie Française i la Verein Deutsche Sprache han intentat parar aquesta ‘contaminació’ o evolució, però aquests petits ‘gèrmens’ continuen propagant-se.