Per anar a la barriada de Tor Bella Monaca, als afores de Roma, cal prendre un petit tren de rodalies des de l’estació central de Termini. En el transcurs dels 40 minuts de viatge, la coqueteria del centre de Roma deixa progressivament lloc al funcionalisme del formigó.

El tren passa a través de les ‘borgate’ feixistes, construïdes els anys 30 per acollir les noves classes obreres, després travessa l”Alessandrino’, una antiga perifèria deteriorada, on anirem trobant d’ara endavant antenes parabòliques, balcons adornats amb flors i petits comerços. Per llogar-hi un pis de 35 m2, cal desembutxacar al voltant de 700 euros al mes.

Una desena de quilòmetres més enllà, hi ha un canvi de paisatge: immobles d’una desena de pisos plantats en un camp ras. Enmig d’aquest auster paisatge urbà regna el teatre TBM, on s’ha vist recentment l’actor Leonardo di Caprio o l’escenògraf Peter Brook. L’indret, dirigit per Michele Placido, realitzador de Romanzo Criminale (2005), ha obert fa un any amb una clara vocació política: crear un lloc de prestigi en un barri gangrenat per la mala reputació i implicar la població local en activitats artístiques.

Els habitants estan entusiasmats i orgullosos ja que els “romans del centre de Roma es desplacen fins aquí pel TBM”, explica la Claudia, una jove que viu al barri. “Poden veure que no som en un gueto i adonar-se de les nostres dificultats. La majoria es veuen obligats a venir amb cotxe, ja que els transports públics són deficients”.

Del gueto a l’autopromoció social

El barri va néixer com un bolet els anys 80 per acollir els habitants dels últims barris de barraques de Roma. En quaranta anys, la població ha passat de 2.000 a 210.000 habitants. Els allotjaments es van construir ben de pressa, però no els han seguit pas els serveis públics. Ràpidament, el barri s’ha tancat en ell mateix, oferint un camp adobat al tràfic de drogues.

Fa poc que l’ajuntament de Roma s’ha adonat del problema de les seves ciutats guetos. El 1997, la llei Bersani per al desenvolupament econòmic dels afores va permetre transferir 56 milions d’euros a la municipalitat. El municipi utilitza aquests fons per llançar el programa Autopromozione social, que permet crear 760 empreses i prop de 3.800 feines als afores. La iniciativa ha estat ben rebuda per Brussel•les, on el desembre de 2006 se li va concedir el «Premi de l’esperit d’empresa responsable».

Un altre problema és la centralització política. L’ajuntament de Roma, dividida en 19 districtes, actua sobre 150.000 hectàrees però les polítiques de desenvolupament continuen estant administrades des del centre. A Gianpiero Alunni, un antic regidor, li agradaria “una gestió més local de la política. L’ajuntament de districte no té cap poder d’acció. No fa més que córrer darrere els problemes”.

Un paper gens perifèric

Per al sociòleg Franco Ferrarotti, especialista en la perifèria romana, hi ha hagut un progrés innegable quant a treball i habitatge, però els esforços no han estat suficients perquè els habitants de les perifèries se sentin plenament ciutadans. “Si un 86% dels Romans viuen a les perifèries, el municipi de Roma no ha entès encara el paper central que juguen els afores en el funcionament de la ciutat”, continua.

Allà on els serveis públics brillen per la seva absència, l’Església juga un paper social important. A Tor Bella Monaca, la parròquia Santa Maria Madre del Redentore ha posat en funcionament un servei d’escolta permanent. Els habitants hi poden consultar psicòlegs, advocats o voluntaris de la Planificació Familiar. “El problema més gran del barri és la manca de referents familiars que desanima sobretot els nens a continuar la seva escolaritat”, subratlla el pare Don Ricardo.

Malgrat tot, neixen boniques iniciatives. L’últim any, en el servei mèdic ambulant, 1.500 nens han nascut gràcies a l’assistència de metges voluntaris. “Tor Bella Monaca té les seves dificultats, però és un barri bonic”, subratlla el sacerdot. Una opinió que comparteix Vivian, una nigeriana vinguda a Itàlia fa tres anys per poder pagar els estudis a Abuja dels seus quatre fills. “A Tor Bella Monaca un ajuda l’altre. De vegades, no guanyo prou per pagar el lloguer i enviar diners als meus nens. Llavors, demano un termini de pagament a la meva propietària, o bé els meus veïns m’ajuden a enviar diners a Nigèria”.

La jove reconeix que no “tothom té tanta sort” que la Vivian. Però a Tor Bella Monaca, el cor hi batega fort.