És un dijous fred a la nit. Estem a París. En els locals d’un centre social no molt llunyà de la Place de la Nation, el Comitè Txetxè està en plena activitat. A la petita oficina de l’associació, davant una filera de velles cadires que fan de sala d’espera, s’hi veu un cartell que diu: “Terror allà, silenci aquí”. “Terror” per la violència que continua, fins i tot contra els civils, per part de les forces russes a la república rebel del Caucas. “Silenci” per la quasi inexistent cobertura d’aquesta guerra per part de la premsa europea. Només es pot accedir a aquesta regió mitjançant permisos especials o per les visites organitzades per l’homònim responsable de la comunicació del Govern Txetxè prorus, Sergueï lastrjembski.

Por a quedar-se a Polònia

Actiu a França des de 1994, el Comitè Txetxè vol “sensibilitzar l’opinió pública i les autoritats sobre la guerra a Txetxènia, en especial sobre la cruel asimetria entre el poder de l’exèrcit rus i la indefensa població civil”, com ens explica un dels militants del Comitè, Martin Rosselot. Tot i això, l’associació- els membres de la qual són en la seva majoria francesos, doncs els txetxens tenen por de les represàlies sobre els familiars que encara estan a la zona- actua també per donar suport als txetxens que viuen a França. Sobre tot perquè els sol•licitants d’asil txetxens viuen un extenuant marató burocràtic en el país dels Drets de l’Home. Les autoritats franceses, examinen si França ha estat el primer país de la Unió Europea que els demandants d’asil txetxens han trepitjat. En cas contrari, la legislació de la UE permet que França reenviï el sol•licitant al primer país europeu en el qual va posar els peus, tot just va fugir de Txetxènia. Sovint es tracta d’Eslovàquia, República Txeca i sobre tot, Polònia.

Aquí està la complicació. Per a Rosselot, de fet, “els txetxens no volen restar a Polònia perquè se senten massa a prop de Rússia, i per tant no suficientment segurs. Hi ha por de caure en mans d’espies russos. No només això, “a Polònia l’esperança d’obtenir l’estatut de refugiat és exigua, només el 8% de sol•licituds acaben bé, mentre que a França és el 20%”, segons Rosselot. Mentre s’espera a conèixer si seran reenviats als països de l’est de la UE o podran demanar asil a França, els txetxens no reben ajudes. Tampoc poden obtenir treball de manera regular.

L’exemple de Politkovskaia

Aquells que han obtingut l’estatut de refugiat han de començar de zero sense parlar francès, sense allotjament, ni treball. Tot i així, són molts els que aquí, a la Place de la Nation, pensen que el camí de tornada al seu país d’origen no és possible, almenys de moment.

Com veuen la situació a Txetxènia? El Comitè, en els últims temps, ha notat cada vegada més pessimisme en els txetxens. La independència de Moscou es manté com l’objectiu a aconseguir, però la negociació és de moment impossible amb Putin al poder i una oposició russa cada vegada més dèbil, a la qual s’ha de sumar l’homicidi de la periodista Anna Politkovskaia. Rosselot no és menys crític amb Europa, culpable “d’haver mantingut una actitud una mica hipòcrita, reconeixent als txetxens l’estatut de refugiat però sense tractar de trobar una solució política al conflicte, a través de pressions diplomàtiques sobre Rússia més eficaces. L’única excepció, després del sanguinari setge de Grozni l’any 2000, va ser una tímida suspensió del dret a veto dels delegats russos en el Consell d’Europa”. Mentrestant, s’estimen entre 50.000 i 100.000 les víctimes civils des de 1991.

Llegeix la nostra entrevista amb Imran Ahhayev, representant de la República Txetxena d’Itxkèria a Estònia