“Corre la veu molt ràpid si en algun lloc hi viu un estranger de l’oest”, diu en Dieter Lehne. El funcionari alemany va viure per motius laborals, durant un any, a Sofia, la capital búlgara. Es va instal•lar en una gated community, per por a robatoris. En aquestes urbanitzacions tancades, que actualment ja són presents en gairebé totes les grans ciutats dels exestats del Pacte de Varsòvia (1955), en Dieter Lehne se sentia segur. La urbanització estava envoltada de murs i dotada de càmeres de vigilància, i havia un guàrdia a la porta d’entrada.

1.500 euros per metre quadrat

Des de fa temps, però, no només hi viuen estrangers en aquestes comunitats tancades. Les gated communities també s’han fet molt populars entre els autòctons que tenen els diners necessaris. Segons l’agència immobiliària Address, actualment hi ha més de 50 projectes amb noms suggerents com ara Comfort Inn o bé Embassy Suites en planificació o en construcció. El preu per metre quadrat puja, segons el lloc i l’equipament entre 650 i 1.500 euros.

Els barris perifèrics al sud-est de Sofia han començat a cridar l’atenció dels inversors immobiliaris. Aquí, a gairebé set quilòmetres del centre de la ciutat, hi ha superfícies sense edificar suficientment grans. Molt a prop es troba el parc de lleure de la serra de Vitoscha, que permet fer sortides i excursions a l’estiu, i practicar l’esquí a l’hivern.

En la Bulgària socialista, els alts funcionaris del Partit vivien en urbanitzacions aïllades i ben vigilades. Amb la transició va començar una nova tendència en el camp de l’habitatge aïllat. Avui dia, però, ja no depèn de quin partit polític siguis per tenir una vivenda de luxe, sinó només dels diners. “L’aïllament és comprensible des d’un punt de vista racional”, opina en Dieter Lehne. “Les diferències socials comporten tensions”.

En efecte, hi ha molta diferència salarial. El salari mínim a Bulgària puja actualment a 160 Leva – 80 euros al canvi. Mentre que personal docent d’un institut rep 150 euros mensuals, un expert en software en una empresa privada cobra deu vegades més.

Confort, tranquil•litat i aïllament

El búlgars que disposen d’un bon sou ja no volen viure simplement en una bonica vivenda, sinó que també volen viure en el lloc adequat amb la gent adequada. La protecció contra la criminalitat és el gran punt a favor de les urbanitzacions vigilades, segons Katja Zenova, gerent de l’agència Address. També, el fet de disposar d’una plaça d’aparcament pròpia representa en la transitada capital una bona raó per mudar-se a un “complex”. I mentre que les superfícies verdes públiques s’omplen de males herbes, en les gated communities un jardiner té cura de la propietat comuna.

“La superpoblació del barri, l’aire contaminat i l’estrès són els principals motius pels quals la gent s’interessa per aquest tipus d’habitatges, que els garanteix confort, tranquil•litat i aïllament”, explica Zenova.

Amb aquest boom del sector de la construcció a Sofia, les grans superfícies edificables ja s’estan tornant escasses. Per això, s’està observant una “ampliació de la zona urbana” en direcció sud-est, explica Mladen Mitov, manager de l’agència immobiliària Yavlena. Els pobles en uns 30 km a la rodona estan esdevenint també llocs atractius per a urbanitzacions tancades.

Accés a la vivenda segura

També estan apareixent, però, gated communities en altres parts del país. Als voltants de Veliko Tarnovo, ciutat del centre de Bulgària, que des de fa alguns anys ha esdevingut la Meca per a compradors immobiliaris britànics, el grup israelià Tidhar Group està aixecant una “ciutat satèl•lit”. Aproximadament 60.000 metres quadrats vigilats, amb guarderia i centre comercial.

En llocs on es practiquen esports d’hivern, com ara Bansko o als voltants del Mar Negre, es construeixen també cada vegades més vivendes protegides per murs. Els compradors d’aquestes segones residències són majoritàriament estrangers, i volen llogar els habitatges fora de la temporada de vacances, o més endavant vendre’ls lucrativament.

Només queda una cosa per resoldre: l’accés a la vivenda segura. I és que l’accés sol estar ple d’impediments. La xarxa de carrers està en mal estat, critica Zenova. “En molts casos, l’accés a moderns i bonics edificis és, dit de manera suau, difícil”.

Des de l’1 de gener de 2007, Romania i Bulgària són membres de la Unió Europea. Per això, cafebabel.com presenta una sèrie d’articles les properes setmanes per explicar qui són aquests nous membres. El proper article “Romania: els rics i el pobres” el publicarem dijous, 18 de gener.

Tots aquests articles estan escrits per membres de la xarxa alemanya de corresponsals n-ost (www.n-ost.de). N-ost es va fundar el desembre de 2005 a Berlín. Periodistes de 20 ciutats diferents estan organitzats en aquesta xarxa. El seu objectiu és fer de mediadors entre l’est i l’oest d’Europa. El seu compromís és donar suport a la democràcia, llibertat de premsa i la integració de la Unió Europea