La rehabilitació de l’antiga fàbrica de cervesa Wiels va començar el gener del 2005, amb un cost total de 10 milions d’euros. Aquesta monumental reforma s’ha finançat amb fons “europeus i de les tres comunitats belgues”, segons la seva pàgina web, que no menciona que un terç del pressupost encara no ha estat lliurat. Concretament, els treballs de rehabilitació encara esperen 1.500.000 d’euros, i especialment 500.000 euros de la regió de Flandes i de la regió de Brussel•les capital. A més, la comunitat francesa de Bèlgica no té previst lliurar els fons fins el 2008. El proper mes de maig, l’obertura només parcial dels 5.800 metres quadrats de les instal•lacions, pot endarrerir el recolzament dels patrocinadors privats, que són essencials en aquest projecte tan ambiciós.

De modernista a icona de modernitat

El Wiels és un edifici representatiu de l’arquitectura modernista industrial de Brussel•les. Va ser construït l’any 1930 per l’arquitecte belga Adrien Blomme, encarregat per la família Wielemans-Ceuppen. La sala de maceració de la cervesa va ser considerada, durant molt temps, la més gran d’Europa. La reforma ha volgut destacar les parts de l’edifici catalogades com a “monuments històrics”.

L’objectiu d’aquest projecte és crear “una institució d’art contemporani única a Europa, (…) desenvolupar les col•laboracions amb els actors locals i internacionals i convertir-nos en un focus de referència artística alhora que contribuïm a la redinamització de la ciutat”, segons es diu a la seva pàgina web.

Els diferents espais

A l’antiga sala de fermentació hi haurà un restaurant, una biblioteca i un escenari per espectacles. L’auditori, la sala polivalent i el laboratori d’audiovisuals atrauran un públic aficionat. D’ara endavant, es destinaran quatre espais a les exposicions, el soterrani, on hi havia l’antiga sala de màquines, i els tres pisos, lluminosos i amb una superfície de 600 m2 cadascun. Tot i així, el proper mes de maig, nomes dues plantes de l’edifici estaran obertes al públic.

Es reservaran tres espais per a la ubicació dels tallers, que allotjaran als artistes al llarg de tota la seva estada, que pot durar de sis a dotze mesos. Quinze persones es dedicaran exclusivament a la tasca de “mediadors” entre els artistes i el públic, seguint el model del Palais de Tokyo a Paris.

“Volem que sempre hi passin coses al Wiels i que el públic tingui ganes de passar-hi dues hores, com a mínim”, afirmava el passat febrer seu director, Dick Snauwaert, en una entrevista a La libre Belgique. Diversitat, eclecticisme i dinamisme són els objectius declarats pels seus fundadors.

L’artista britànica Simon Starling proposa des del 5 de desembre, una instal•lació visible de nit des de l’exterior. El proper mes de maig, just abans de l’obertura de les instal•lacions al públic general, l’Escola d’Arquitectura de la Cambra de Bèlgica presentarà un estudi en el qual persones de la generació dels 70-80 explicaran com el Wiels ha canviat la vida al barri.