Com és sabut, el futbol és el germà petit de la literatura mundial, ja que en el seu món hi trobem déus totpoderosos, batalles sanguinàries i herois caiguts.

Pensem, per exemple, en la final del darrer mundial, quan el déu del futbol Zinedine Zidane, amb l’ímpetu d’un brau moribund, envestia el defensa italià Marco Materazzi amb un cop de cap al ventre, a la vegada que sentenciava el final sobtat de la seva carrera just abans del seu punt culminant.

L’escena va ser bastant grotesca o, dit amb una altra paraula, “kafkiana”. Ja se sap que en les històries de Franz Kafka innocents empleats d’oficina es transformen en escarabats. Per què no, llavors, centrecampistes francesos en braus espanyols?

Un francès prefereix parlar en aquest cas d’un problème cornelien. El poeta Pierre Corneille fou un especialista en conflictes tràgics. En El Cid, per exemple, l’heroi Don Rodrigue mata el pare de la seva estimada i li pregunta llavors si es vol casar amb ell. Una difícil decisió semblant va haver de prendre també Zidane: el mundial o l’honor? Al cap i a la fi, el jugador contrari Materazzi havia manifestat un interès sexual en la seva germana.

També les futbolístiques nacions d’Espanya i Itàlia han produït escriptors amb l’ajuda dels quals es poden descriure el tràgics conflictes al voltant de l’esfèric. Els espanyols tenen Don Quijote i la seva lluita contra els molins de vent. Quixotesc és per a ells un desesperat intent de guanyar el mundial. Contràriament, els italians, quan observen la comèdia de les irregularitats de la seva lliga, pensen en Dante Aligheri i l’infern en la La Divina Comèdia. Per a ells això és senzillament dantesc!