La ciutat representa un problema per als arquitectes contemporanis. Com que la major part de la superfície està edificada, busquen llocs on poder dur a terme les seves idees.

És per això, que en els anys noranta els arquitectes van començar a omplir de vida edificis industrials buits. Aquestes superfícies es troben normalment al centre de la ciutat. Sovint, estan contaminats amb residus químics i ferralla, de manera que les reformes són complicades i cares. L’Agència de Protecció Mediambiental (EPA, amb les sigles angleses) dels EUA estima que a Europa romanen buides 600.000 hectàrees d’edificis industrials.

Ara per ara, hi ha molts projectes d’aquesta mena en diverses ciutats europees, que tenen èxit. Aquí en presentem quatre exemples.

Szimpla Kert, Budapest

El Szimpla Kert, en el setè districte de Budapest, figura entre el clubs de més renom de la ciutat. L’interior de l’antiga fàbrica d’acer fou decorat amb molta fantasia. En fer-ho, es va tenir molt en compte mantenir l’atmosfera de fàbrica. Una paret de maons original es manté conservada, i la pantalla del cinema va ser confeccionada a partir de velles teles industrials.

El Szimpla Kert va ser obert fa tres anys per tres joves hongaresos. Van llogar a un inversor privat un edifici buit al centre de la ciutat, per transformar-lo en un club, segons la seva visió. Avui dia, el local conté un bar i un cinema. Una vegada a la setmana s’hi fan concerts, i a partir de la primavera, s’hi munten uns encants. A l’estiu es pot seure a l’aire lliure. Kert vol dir “jardí” en hongarès.

Szimpla Kert, VII. ker. Kazinczy u. 14.

Cada dia, de 12h a 2h

Les mines Carl, Essen

Les mines Carl es troben al barri d’Altenessen de la ciutat d’Essen, a Alemanya. La fàbrica de cultura, coneguda més enllà de la conca del Ruhr, organitza concerts, festes exposicions i tallers de manera regular.

Els edificis d’aquestes mines provenen de mitjans del segle XIX. Antigament la ciutat vivia exclusivament de l’industria minera. Altenessen, per tant, no es va escapar de la crisi del sector miner a la conca del Ruhr. El 1973 les últimes mines del barri van haver de tancar.

Les mines Carl també es van veure afectades i havien de ser tirades a terra després del tancament. Els veïns, però, on es van voler conformar amb això. El 1977 van fundar la “Initiative Zentrum Zeche Carl e.V.” i van poder convèncer la ciutat d’Essen de mantenir l’edifici. Avui dia aquestes mines són un monument protegit.

Zeche Carl, Wilhelm-Nieswandt-Allee 100, 45326 Essen. ÖPNV: Essen, U17, U11,

Parada “Altenessen Mitte”

Gazi, Atenes

El centre cultural Technopolis es troba en el recinte de l’antiga fàbrica de gas (en grec gazi) d’Atenes. En una superfície de 30.000 metres quadrats, la Tecnopolis dona cabuda a un museu industrial, així com a clubs, bars i restaurants. El centre fou obert el 1999. Nombrosos edificis de l’antiga fàbrica de gas van ser conservats i donen, així, a la Technopolis l’encant d’una veritable fàbrica de cultura.

Com les mines de Carl a Essen, aquest complex industrial també va ser construït durant la revolució industrial de mitjans del segle XIX. El 1983 es va tancar la fàbrica de gas, i es considerava antiquada. A més, la ciutat volia frenar la creixent contaminació ambiental, ja que la factoria es troba al centre d’Atenes, prop de l’Acròpoli.

Tate Modern, Londres

La Tate Modern Gallerie figura entre els museus més famosos d’Europa. El ventall d’artistes de l’exposició permanent va des de clàssics moderns, com ara Pablo Picasso, o Mach Chagall, fins a contemporanis com Martin Creed i Jeff Koons.

A l’enorme nau de turbines, que antigament allotjava els generadors de la fàbrica, cada any, d’octubre a abril, un artista pot presentar la seva obra. Actualment s’hi poden veure uns enormes tobogans tubulars que l’artista Carsten Höller hi ha instal•lat. Encara fins el 9 d’abril, els visitants de la Tate Modern tenen l’oportunitat de baixar llançant-se per aquests tobogans.

El museu es troba en l’antiga central energètica Bankside, a la vora sud del Tàmesi. Bankside va ser construït entre el 1947 i el 1963 i tancat el 1981. La característica més rellevant de l’edifici és la torre central de gairebé 99 metres d’altura, que va ser limitada per no superar la Catedral de St. Paul, situada al davant. El 1995 els arquitectes Herzog i de Meuron van començar amb les reformes, que van ser enllestides el gener del 2000.

Fotos: Szimpla Kert, Rasi57/ Wikimedia (Zeche Carl), Matt Adam (Gazi), Michael Reeve/ Wikimedia (Tate Modern)