Ioana Constantin es dedica a vendre una exquisidesa típicament romanesa: la col de cabdell. Aquest tipus de col blanca es prepara en saborosos rotlles de carn picada i espècies, un menjar clàssic de diumenge. La paradeta de venda de la llauradora, que es desplaça cada dia des del seu poble (Brezoaia) fins a la capital (Bucarest), té un aspecte molt precari.

Trenta euros de pensió

Ioana ven les seves cols des d’una camioneta aparcada en una plaça d’estacionament. El quilo en costa aproximadament 10 cèntims, la qual cosa suposa un guany de 200 euros per la venda de 2 tones de col. Si a aquesta suma de diners li descomptem la benzina i d’altres despeses, li resten 30 euros: exactament la mateixa quantitat de la seva pensió mensual. Per descomptat, aquest negoci li reporta grans beneficis a la Ioana, a qui no resta un altre remei que vendre la col, ja que sinó hauria de consumir-la ella mateixa o deixar que es podrís.

Amb una pensió si fa no fa entre els 30 i els 100 euros, els prop de sis milions de jubilats romanesos poca cosa poden fer. Davant la recent entrada del país a la Unió Europea, els preus de la llum, el gas i la benzina han augmentat aquest any entre el 6% i el 15 %, així mateix els aliments bàsics estan cada cop més cars. “Això no seria vida” segons diu Ioana, si no fos per la seva granja, el seu petit terreny, les seves creences ortodoxes i la seva família, que sempre l’acompanya. “Les esperances en un futur millor les he perdudes fa molt de temps”, ens explica la Ioana, qui ja ha acomplert els 67 anys.

Pensar en positiu

El redactor en cap de la reconeguda revista d’actualitat econòmica Capital, Iulian Bortos, es plany que el seu país només es consideri la llar dels pobres: “Romania sol ser l’ovella negra d’Europa, tanmateix ens hem convertit en un mercat rendible des de fa molt de temps”. Bortos treballa en una redacció modernitzada, en què actualment els periodistes poden escriure moltes notícies de signe positiu. Una n’és que el creixement econòmic d’enguany s’estima en un 7 %.

Però això no és prou. La revista financera va presentar en una edició en paper setinat les 300 fortunes més importants del país, els béns de les quals sumen al voltant de 17 bilions d’euros. “No val la pena publicar un llistat de les 300 persones més pobres de Romania”, assegura el redactor en cap, “tot plegat, la nostra intenció és que la gent pensi en positiu i que en pugui prendre exemple”.

Després de la publicació del llistat de milionaris, al qual pertany Ion Tiriac, el darrer representant de l’exestrella del tenis alemany Boris Becker, com també molts polítics de renom, s’ha reviscolat el debat sobre pobres i rics. “Com poden existir aquests milionaris mentre una no sap com pagarà les coses més bàsiques?”, es demana la venedora de cols Ioana Constantin.

Diners negres de sobresou

Victor Alistar no se sorprèn de què, rere la mitjana de sou de 230 euros al mes que percep la majoria de romanesos, s’amaguin negocis il•legals sorgits en poc de temps i tràfic d’influències entre els polítics. Alistar és cap de la delegació romanesa de Transparency International, una ONG que combat la corrupció a escala mundial. Des de fa anys, els darrers governs romanesos sempre han dit que cal actuar contra la corrupció. Tanmateix, fins avui no se’n coneix pas cap judicial.

De tota manera, la Fiscalia de Bucarest ha presentat acció pública contra un polític d’alt rang, l’exprimer ministre Adrian Nastase. Segons sembla, l’exdirigent podria haver percebut prop de 1,4 milions d’euros en diners negres durant el seu mandat. Malgrat aquesta acusació, Victor Alistar continua mantenint una postura crítica: “En el dia a dia romanès des de fa molt de temps, el sou es complementa amb diners procedents de l’economia submergida, aquesta suma de diners, però, no es considera una il•legalitat contra la qual calgui lluitar”.

Absència de classe mitjana

L’economista Ioan Gheorghiu ha desenvolupat una carrera de somni a Romania. Des del 1989 treballava en una companyia estatal que va replantejar projectes d’energia. Després de la transició es va convertir en gerent de l’empresa, la qual avui dia dóna ocupació a prop de 800 treballadors. L’empresari de 60 anys va insistir aviat en la privatització, ja que a les companyies privades els rellotges marquen el temps de manera diferent a com ho fan a l’empresa pública. “En els darrers 17 anys, Romania ha construït aproximadament 170 quilòmetres d’autovia, això es tradueix en una mitjana de 10 quilòmetres l’any. A aquest ritme, no seria on sóc”, explica. L’home de negocis sempre ha estat al lloc correcte al moment escaient: no sols a l’instant de la privatització, sinó també a l’hora de cercar clients cap a l’oest. Tot seguint la seva tònica, dins de poc disposaran dels mitjans per desenvolupar un projecte gràcies als fons estructurals de la Unió Europea. Gheorghiu assegura: “A Romania es pot aconseguir l’èxit sense la corrupció”. Ell no es compta entre els 300 romanesos més rics, ni tan sols quan va canviar, ja fa temps, la seva Dàcia i el seu pis de nova construcció per una residència de luxe i un BMW. El fet que d’altres siguin més rics no l’amoïna gaire. Allò que sí el molesta és que gairebé no existeixi una classe mitjana. “Ens manca equilibri social”, apunta Gheorghiu, “és per aquest motiu que anem a la cua d’Europa”.

Des de l’1 de gener de 2007, Romania i Bulgària són membres de la Unió Europea. Per això, cafebabel.com presenta una sèrie d’articles les properes setmanes per explicar qui són aquests nous membres.

Tots aquests articles estan escrits per membres de la xarxa alemanya de corresponsals n-ost (www.n-ost.de). N-ost es va fundar el desembre de 2005 a Berlín. Periodistes de 20 ciutats diferents estan organitzats en aquesta xarxa. El seu objectiu és fer de mediadors entre l’est i l’oest d’Europa. El seu compromís és donar suport a la democràcia, llibertat de premsa i la integració de la Unió Europea