Aurélien, 23 anys, estudiant d’història, té un somriure a la cara. Com cada cap de setmana, ell aposta en els partits de futbol europeus que proposa la pàgina austríaca ‘Bwin’. “He pronosticat una victòria de l’Inter de Milà contra el Torino; així com una victòria del Reial Madrid contra el Zaragoza. Apostant 10 euros he guanyat més del doble”, ens explica. Fa un any que va obrir un compte i l’Aurélien cada cop juga més sovint. “Guanyo més sovint que no perdo”. Ell forma part d’aquesta comunitat de jugadors en línia que no para de créixer a Europa.

Segons un informe de la Comissió Europea del 2003, els ingressos nets en el sector de les apostes a la Unió Europea s’estimen en 8,926 milions d’euros. Els analistes de Meryll Linch calculen que els ingressos bruts en les apostes esportives poden arribar als 150 milions de dòlars l’any 2015. Amb un 30% de jugadors més només en l’any 2006, el sector té motius per ser optimista.

Embolic jurídic

Les principals pàgines web d’apostes com Unibet, Betclic, Gamebookers, o Sportingbet proposen als iniciats que apostin al pòquer, al casino, però sobretot que apostin en el gran nombre d’esdeveniments esportius que van apareixent, cada dia, arreu del món. A l’Open d’Austràlia de tennis o a una partida d’escacs entres dos grans desconeguts… L’ham d’aquestes pàgines és que proposen als jugadors una gran oferta a qualsevol hora del dia. Un funcionament simple i un avantatge gens menyspreable, la discreció.

Però encara que tinguin permisos reconeguts per la Comissió Europea, aquestes pàgines encara estan prohibides en certs països de la UE: França, Dinamarca, Finlàndia, Alemanya, Hongria, els Països Baixos i Suècia. El motiu? Els monopolis estatals. A França, per exemple, la i la PMU(Mútua Urbana d’Apostes) tenen el monopoli dels jocs d’atzar i de les apostes esportives. Pel que fa als casinos, han de tenir una llicència especial.

“Però l’aparició d’Internet ha permès que els corredors d’apostes europeus, que es beneficien d’una legislació més liberal, hagin pogut prendre les apostes en els països sotmesos a un monopoli estatal”, destaca Thibault Verbiest, advocat de París i Brussel•les, especialitzats en dret sobre Internet. L’astúcia d’aquest nouvinguts és que s’instal•len en aquells països que tenen una legislació més tolerant i proposen els seus serveis a través d’Internet, fent servir la llengua del país.

Per què provocar tantes friccions?. Els operadors històrics s’han queixat de la gran promoció d’aquests competidors virtuals. Aquests han respost ràpidament, invocant la llibertat de circulació de serveis garantida pel Tractat de Roma a l’article 49. Una liberalització promoguda regularment per la Comissió de José Manuel Durao Barroso, que recentment ha aplicat la directiva “Serveis” Bolkestein.

L’any 2003, el Tribunal de Justícia de les comunitats europees va pronunciar una suspensió important, a la qual la jurisprudència ha rebut resposta per part dels propietaris del monopoli i els nouvinguts al sector de la xarxa, la suspensió Gambelli. Segons aquesta decisió, els estats no poden aplicar restriccions a la lliure circulació de serveis, a menys que es justifiqui per ser un atemptat contra l’ordre públic -màfia o el crim organitzat – o el consumidor –perills d’addicció -. El gener del 2004, la Comissió va preveure que s’arribés a una harmonització ràpida del sector, fins el 2010. En va.

El setembre passat, França, desesperada per aquest caos jurídic, va acusar la companyia Bwin de “tinença il•licita de jocs d’atzar, loteria il•lícita, publicitat de loteria prohibida i apostes il•lícites en carreres de cavalls”.

2007, any per a una nova legislació?

Però aquesta resistència dels monopolis estatals corre el perill de quedar-se en no-res. L’Associació Europea d’Apostes (EBA, en les sigles en anglès), que representa tots els grans operadors europeus de jocs en línia, ha enviat als països proteccionistes una carta que proposa una “obertura del mercat raonable i sense discriminacions, sota la tutela d’una autoritat independent al voltant dels operadors europeus que respecti i controli les regles fixades per evitar que els menors accedeixin al joc, evitar la dependència i per lluitar contra el blanqueig de diners”.

Aquesta és una proposta susceptible de posar les bases per a una legislació a escala europea. I l’EBA destaca que “els serveis competitius s’han de basar en el principi que un operador amb permís en un país pot oferir, sense obstacles, les mateixes ofertes de servei als clients d’arreu de la UE”. Probablement és una manera de regular les pàgines d’apostes il•legals. Segons un estudi de l’auditora francesa Lexsi, “el 75% de l’activitat dels jocs en línia a França i a Europa actualment és il•legal”. Aquesta constatació com mínim té el mèrit de posar tothom d’acord …

‘Bwin’ sobre la taula

La pàgina web ‘Bwin’ és una societat austríaca creada l’any 1997 per Manfred Bodner, 43 anys, i Norbert Teufelberger, 41 anys. Cotitza a la Borsa de Viena des del març de l’any 2000. Bwin reivindica el seu estatus de líder mundial de pàgines web esportives d’apostes. Cada dia aquesta pàgina proposa als seus clients unes 5.000 apostes en 37 disciplines diferents, generant un volum de negoci d’uns 150 milions d’euros –l’any 2005-. ‘Bwin’ i els seus 2 milions de jugadors tenen un bon comportament.

Però aquesta companyia no està ben vista en certs països de la Unió Europea. En aquest moment es troba enmig d’un embolic jurídic i la decisió que es prengui podria afectar el futur del sector. A Alemanya, el primer mercat, aquest agost ha perdut la seva llicència d’explotació, aplicant una decisió que invoca que no es respecta el monopoli de l’Estat alemany. Un mes més tard, els dirigents van ser examinats a causa de què França va presentar una reclamació per infringir la reglamentació del joc. En els dos casos, ‘Bwin’ va decidir defensar-se invocant als tractats europeus: “estem convençuts que la nostra activitat segueix el dret europeu i farem ús de totes les vies possibles per poder aplicar-lo”, adverteixen els dirigents.

Actualment, cada cop més països liberalitzen el sector del joc en línia: Anglaterra, Malta, Bèlgica, Àustria i Itàlia, que permeten que els seus residents apostin a ‘Bwin’. Aquestes divergències en el si de la UE encara duraran. Des d’ara, la responsabilitat és del jugador que accepta el risc, si viu a França, per exemple, de perdre el que hagi apostat. I ‘Bwin’ ha de subratllar en la seva reglamentació que “l’usuari és conscient que l’empresa no té cap deure de donar explicacions, de prevenir o de fer aclariments”. Aposta arriscada …