Àustria celebra el geni. Amb aquest eslògan van començar les celebracions a Viena i Salzburg. Els experts de màrqueting de l’aniversari comptaven amb un pressupost de 30 milions d’euros per delectar els visitants amants de l’art durant l’Any Mozart. En el centre de Viena era possible seguir la pista del compositor amb ajuda d’una audioguia. En cinquanta dels llocs importants en què va transcórrer la seva vida es van erigir columnes informatives vermelles. Fins al 5 de desembre -aniversari de la mort de Wolfgang Amadeus Mozart- aquestes columnes formaven part del paisatge urbà vienès i acompanyaven els turistes també a través del telèfon mòbil.

Tal com havia promès Peter Marboe, el director artístic de l’Any Mozart, no s’ha produït cap “empatx de Mozart”. A les botigues no hi havia més records kitsch que de costum i en l’aniversari de la mort de Mozart fins i tot calia buscar actes específicament relacionats.

Mozart 24 hores

El punt àlgid de l’Any Mozart es va assolir, sens dubte, el 27 de gener de 2006, el dia del 250 aniversari del naixement del compositor, que va suposar el tret de sortida dels actes de l’aniversari a Salzburg i Viena. A Salzburg es van oferir una desfilada d’estrelles, una festa al carrer i pel•lícules sobre Mozart. A Viena, en diferents llocs i de manera paral•lela, es va oferir una mica de tot: lectures o concerts per aquí, una exposició per allà.

La gala mundial “Mozart 24 hores” de l’empresa EuroArts Music International va ser, malgrat la seva llarga durada, efímera. Del concert del 27 de gener no es pot ni descarregar una petita mostra sense registrar-se prèviament i els enregistraments no es venen ni com a CD ni com a DVD.

Marató musical a Viena

De la rutina de l’any amb Mozart va destacar un acte el 7 de maig de 2006 a Viena. En honor de l’incansable compositor es va organitzar una doble marató. A la gran sala del Musikverein va tocar el pianista Rudolf Buchbinder amb la Filharmònica de Viena. Sis concerts de piano de Wolfgang Amadeus Mozart, mentre que fora els participants de la Marató de Viena corrien per sentir fragments dels concerts en arribar a la meta. No es podria haver mostrat de manera més bella la unió de la concentració d’energia física i mental, que va possibilitar a esportistes i a artistes assolir el seu màxim rendiment.

Reflexions a contracorrent

Dit això, no tots els actes tenien l’objectiu de posar el geni de Mozart pels núvols. L’escriptor Kurt Palm va contribuir a l’aniversari a la seva manera, afirmant que el compositor, “si avui fos viu, votaria els comunistes”. Al seu llibre Mozart, gras i feliç, descobreix algunes de les preferències culinàries del compositor. A més, el programa del Festival de Tardor “Wien Modern” incloïa l’òpera Odi a Mozart de Bernhard Lang.

Un altre llibre podria acabar amb certs prejudicis. Manfred Wagner insisteix en la seva nova monografia sobre Mozart que l’obra de la seva època de joventut no era “música d’entreteniment”. També refuta l’estesa tesi que l’artista va morir enverinat per un rival envejós i que els seus contemporanis el van oblidar després de la seva mort.

Vells temes, noves conclusions

Després d’una conferència al Museu Social i Econòmic de Viena, el 12 de desembre, l’especialista Meter Dusek va debatre amb el públic interessat en Mozart. Aquest director de l’Arxiu de Televisió de la Radiotelevisió Austríaca va realitzar el balanç de l’aniversari, envoltat de “boles de Mozart”, uns pralinés típics d’Àustria.

Fins i tot ell mateix, expert en Mozart, es va declarar sorprès de tota la informació que havia sortit a la llum. La gran exposició Mozart. Experiment Il•lustració, va mostrar amb tot detall la influència del moviment maçó en l’obra de Mozart. En contra de la doctrina existent, que mostra el compositor com un geni guillat, es mostra aquí un intel•lectual compromès socialment que compon, toca, devora llibres i parla amb la mateixa intensitat.

Dusek pronostica una revolució encara major per a la celebració del 300 aniversari del geni l’any 2056. Probablement sigui possible llavors representar les seves 22 obres escèniques. Aquesta vegada se’n van representar algunes en versió concertant o semiescènica. Segons Dusek no ens hem de preocupar per les noves generacions de cantants, almenys no pas pel que fa a les de l’elit, en què trobem Anna Netrebko, Rolando Villazón i Ildebrando d’Arcangelo. Dusek, en canvi, es mostra preocupat per la pèrdua del “centre” musical en favor d’una major concentració en la gran promoció i la desfilada d’estrelles.