Un accessori típic d’home ric, el cigar, representa tot allò que té classe, és bo i porta sort. Si li dius a algú en francès ”tu as faire un tabac” (estàs fet un cigar), l’estàs felicitant per tenir tant d’èxit.

Però d’una llengua europea a una altra, la paraula ‘cigar’ va perdent el seu toc de ‘sort’. En anglès disminueix amb: close, but no cigar!. Descriu una situació en què no s’acaba d’aconseguir un objectiu, no s’arriba a l’èxit per poc i, d’altra banda, no s’obté res a canvi dels esforços fets.

És una frase que té les seves arrels als parcs d’atraccions, jocs i al fet de perdre i guanyar. El context del qual va sorgir la frase és ben actiu i recompensant. Cap a finals dels 1800s els guanyadors dels clàssics jocs de destresa i força have a go! (“prova-ho!”) rebien cigars com a premi. Però havien de tenir més d’un cop de sort. Els astuts organitzadors de les parades estaven a punt per manipular el joc per aconseguir més dramatisme (i diners). Creaven rivalitat en actuar a diversos intents que anaven molt més enllà de les forces dels participants.

I què tal si simplement li donem un cigar a algú, tal com descriu la frase alemanya jemandem eine Zigarre verpassen?. Un cop més, ho situem a l’alta societat. Guillem II, l’últim Kaiser alemany, oferia un cigar de la seva capsa als seus agents i generals – però era signe de mala sort. Volia dir que estava enfadat, gairebé a punt de escridassar-los. És una expressió que fins i tot avui dia es fa servir quan un cap enfadat s’encara amb el seu empleat.

Però aneu amb compte amb el castellà. Encara és més dur que Guillem II. Fan servir cigars per fer amenaces. Meter un puro en el ____, es tradueix literalment com “ficar un cigar entre les natges d’algú”. Té una maldat encantadora, perquè en la versió espanyola rima i significa “et castigaré”, o “et faré patir”. Fumar és massa bo per matar – com a mínim, fumar-se un cigar.