En el despatx de Zsolt Tamàsi, les edicions del diari esportiu Nemzeti Sport s’acumulen de qualsevol manera en una tauleta. A les parets, hi ha enganxats amb xinxetes plans d’entrenament, banderoles amb els colors de l’equip nacional hongarès de futbol i algunes medalles. A la “Sàndor Kàroly Akadémia” el futbol és el rei. Aquí, l’antic entrenador dels clubs de Györ i Vasas s’ocupa actualment de 43 joves jugadors, d’edats compreses entre els 15 i el 18 anys. Segons ell, són els “futurs grans del futbol”, insistint sobre els nombrosos intercanvis amb clubs anglesos com el Fulham, el Liverpool o el Nottingham.

A raó de set entrenaments per setmana, partits setmanals i una seriosa escolarització, la molt luxosa “Sàndor Kàroly Akadémia” funciona com un centre de formació tradicional. Sis anys després de la seva creació, ja ha donat bons resultats. El 90% dels jugadors actuals del MTK, el club líder de la lliga hongaresa, provenen d’aquesta escola. De la mateixa manera que 14 dels 17 jugadors de la selecció hongaresa sub-17, van obtenir el cinquè lloc en els Campionats Europeus, el darrer maig.

Entre 25 i 30 anys de retard

A la classificació de la FIFA/Cocacola de desembre de 2006, Hongria es troba a la 62a posició. L’era de l’equip magiar de Ferenc Puskàs i Nàndor Hidegkuti que feia tremolar els defenses adversos, fa temps que va passar. Es va acabar l’època de l’ “onze d’or hongarès”, el sobrenom que es va donar a l’equip nacional hongarès a principis dels anys 50, que triomfava als Jocs Olímpics d’Helsinki el 1952 o que s’imposava 3-6 contra Anglaterra a Wembley!.

“Portem 25 o fins i tot 30 anys de retard a nivell internacional”, opina Tamàs Vitray, un dels periodistes esportius més cèlebres del país. Testimoni privilegiat de la decadència futbolística hongaresa, creu que els hongaresos han deixat de banda el negoci del futbol, la professionalització i la globalització de l’esport. Per tant, el nivell internacional se’n ressent. Per Vitray, no hi ha cap secret: “Mentre no hi hagi més homes de negocis disposats a sacrificar diners per invertir en el nostre futbol i mentre els nostres jugadors es quedin al país per fer carrera, no hi haurà manera de sortir-se’n!”.

Aquestes declaracions reflecteixen l’opinió general. En efecte, actualment, més de seixanta anys després de la trista final de la Copa del Món de 1954, Hongria ho està donant tot per retrobar l’època daurada deixada enrere.

Redinamitzar el potencial hongarès

Als afores de Budapest, la seu de la federació hongaresa de futbol és nova de trinca. L’edifici, finançat per la UEFA i moblat per la FIFA, és la imatge del futbol hongarès: en plena renovació, amb l’esperança de tornar a formar part, algun dia, de l’elit mundial.

Una àmplia iniciativa de detecció i formació de joves titulada “el programa Bozsik” ha estat llançada el 2002. La federació es prepara actualment per obrir el seu propi centre de formació seguint el model del prestigiós institut nacional de futbol de Clairefontaine. Per acostumar els jugadors a l’entrenament d’alt nivell, entrenadors de prestigi s’han anat succeint a l’equip nacional: l’alemany Lothar Matthäus el 2004, i Peter Bizsik el 2006. Com a resultat, Hongria s’ha presentat com a candidata a l’organització del campionat de la UEFA Euro 2012.

Per a Ferenc Nemes, vicepresident de la federació hongaresa de futbol, “aquest esdeveniment ajudaria molt a revitalitzar el futbol hongarès, ja que l’Estat es veuria obligat a implicar-se i a aportar garanties financeres i infraestructures al futbol nacional. A més, els centres d’entrenament necessaris per a l’acollida dels equips estrangers, servirien després per a la formació local”.

Si bé les instàncies dirigents del futbol hongarès no tenen els diners necessaris, alguns inversors privats hi col•laboren de bon grat. La “Sàndor Kàroly Akadémia” està, així, finançada pel poderós home de negocis Gàbor Vàrszegi, a la vegada, propietari del MTK. Els jugadors debutants no paguen res i reben fins i tot una beca mensual de 15.000 forints, uns 60 euros al canvi. En total, el propietari del MTK es gasta anualment uns 130 milions de forints. I el negoci només resulta rentable si es venen jugadors a l’estranger.

Leitmotiv: “marxar a l’estranger”

A la “Sàndor Kàroly Akadémia” s’imparteixen seminaris de preparació de la carrera, els CMG (Career Management Groups) i cursos d’anglès, animant els joves jugadors a marxar. L’objectiu, segons Zsolt Tamàsi és “que als 20 o 21 anys, aquests joves puguin marxar a grans clubs i no quedar-se a la banqueta! Llavors tornaran més forts a la selecció nacional”.

Pels joves nous futbolistes hongaresos de l’escola, els ídols s’anomenen Christiano Ronaldo, Lilian Thuram o Alessandro del Piero. Els seus pòsters estan penjats a la majoria d’habitacions de l’acadèmia, compartint paret amb algunes belleses femenines. Alguns adolescents ja es veuen formant part de la plantilla del F.C. Barcelona o de l’A.S. de Roma. D’altres, membres de les seleccions nacionals, juguen regularment al Dynamo de Kiev, al Milan o a la primera lliga anglesa.

“Són el model a seguir”, indica Nemes Ferenc. “Els joves no fan cas de la generació del 1954 o de molt bons jugadors dels anys 80. S’han buscat nous models entre els hongaresos que han marxat a l’estranger. És aquesta l’esperança pel futur”. El 1956, Ferenc Puskàs, un del 10 “esportistes de la nació hongaresa” va triar l’exili desprès de l’invasió de Budapest per les tropes de la Unió Soviètica. El seu talent va passar a donar alegries al públic espanyol del Real Madrid. Han passat 50 anys, però l’èxit del futbol hongarès encara té lloc a l’estranger.

Amb l’ajuda de Csaba Bàtyi

Fotos: Georgia Diaz