“És aquí, fixi’s en la torre d’aigua!”, Imre Gróf, amb la mà esquerra al volant, assenyala amb la mà dreta una pintoresca torre rodona, pintada amb línies vermelles i blanques, que s’aixeca sobre el cel de desembre de Budapest. Als seus peus s’hi aferren arbustos salvatges, l’escenografia perfecta per a una pel·lícula fantàstica.

Amb decisió, Gróf fa maniobres amb el seu cotxe per l’intransitable solar de l’antiga refineria de gas d’Óbuda, al nord de Budapest. “Els sots són el problema menys important”, ens assegura. “En aquest lloc tot es troba en un estat deplorable”. Els edificis van construir-se entre el 1912 i 1914, període en el qual hi va haver una alta demanda de gas a Budapest. Setanta anys més tard, les instal·lacions ja havien quedat obsoletes i la fàbrica va haver de tancar. En l’actualitat, la fàbrica es troba en un estat d’abandó a la riba del Danubi.

Tanmateix, si tot resulta tal com ha planejat l’alcalde de Budapest, aquest estat d’abandonament no s’allargarà durant molt més temps. D’aquí poc, s’ha previst la construcció en aquest emplaçament d’un modern parc tecnològic. De fet, podria ser la pròxima seu del Museu Tècnic d’Hongria. I també, s’hi podrien construir alguns hotels i restaurants que ajudarien a embellir la riba del Danubi.

Imre Gróf, un home fornit i barbut, al voltant de la cinquantena, president de la societat “Budapest Urban Development”, és l’encarregat de fer realitat aquests projectes. El modest despatx des d’on treballa es troba situat a l’entrada del solar i des d’aquest lloc, intenta trobar inversors per als edificis que han estat catalogats de monuments històrics. No és una feina fàcil, atès que la seva única col·laboradora és la seva secretària.

Bona qualitat en un bon ambient

Mentre que les antigues instal·lacions industrials hivernen darrera d’una tanca, el futur s’apropa des del sud. L’empresa Graphisoft vol ampliar en aquest emplaçament, a la part sud del solar d’Óbuda, el seu parc tecnològic de programari. La major part dels edificis han estat construïts de manera sòbria amb una barreja de maó i vidre. A la cafeteria, l’empresa Future Catering proporciona als joves, experts en programació, especialitats hongareses i begudes energètiques.

Graphisoft va ser fundada l’any 1982 a Budapest i s’establí ràpidament en el mercat mundial amb el seu programari per a arquitectes “Archicad”. L’arquitecte en cap, János Kocsány, és l’encarregat de controlar el destí del parc: “Creiem que només es pot aconseguir una bona qualitat en una bona atmosfera. Tot allò que és bo per a nosaltres, també ho pot ser per a altres empreses. És per aquest motiu que els oferim edificis de lloguer d’oficines aquí”.

A finals dels anys noranta, quan els que projectaven el parc estaven intentant obrir un camí cap al futur, toparen amb els vestigis del passat. Kócsany ens mostra les fotos de les obres, en les quals es veuen esquelets i ossos en fileres de tombes. “Són les restes dels antics romans”, sentencia. A pocs metres del solar es troba Aquincum, les ruïnes d’una colònia romana. “Afortunadament tan sols trobem tombes, i no edificis antics”, comenta l’arquitecte alleugerit.

Molta brutícia i poc pressupost

Precisament és això el que li fa por a Imre Gróf. L’antiga fàbrica de gas es troba situada més a prop del centre d’Aquincum que del parc tecnològic de Graphisoft. En el cas que es trobessin restes del passat, es veurien obligats a conservar-les. Aquest factor dissuadeix els potencials inversors. Tanmateix, Gróf es mostra pragmàtic: “Com a últim recurs, podríem construir un garatge soterrani, en el qual informaríem els visitants que en aquell lloc van trobar pedres antigues”.

No obstant això, aquest no és l’únic maldecap de l’empresari hongarès. La ciutat de Budapest té grans plans… però poc pressupost. L’Estat no pot proporcionar diners, ja que el seu dèficit intern és massa gran i la renovació dels antics edificis costa com a mínim un parell de centenars de milions d’euros. Gróf és optimista: “La nostra idea és que les empreses privades renovin els edificis i a canvi, obtinguin drets per a explotar-los a llarg termini”.

Malgrat això, per atraure els inversors es necessita una estabilitat política. I precisament a Budapest no en sobra, ja que els partits polítics mantenen disputes ininterrompudament. A principis d’octubre de 2006 es van celebrar les eleccions municipals, però no va ser fins a principis de desembre que van arribar a un acord per elegir el primer dels tres substituts de l’alcalde.

A més a més, els edificis de l’antiga fàbrica estan contaminats pels metalls pesats i pel benzè. “A Amsterdam, en una refineria de gas situada a l’oest, es va reunir tot el material contaminat en una muntanya, sobre la que posteriorment s’hi van plantar arbres”, comenta Gróf, qui sovint visita projectes semblants a Europa per estar informat. Krisztian Karácsony calcula que la neteja dels residus de la refineria d’Óbuda costarà de quatre a deu milions d’euros. És ell qui ha fet el projecte d’un pla de desenvolupament per al solar per encàrrec de la ciutat.

Taller d’artistes

Zolan Balla no disposa, ni molt menys, de tant pressupost. Aquest dissenyador gràfic de 29 anys és un dels iniciadors del “Tüzrakter”, un projecte cultural alternatiu. Cada estiu transforma un antic laboratori d’investigació situat en el cor de Budapest en un centre per a festes, concerts i exposicions. Artistes d’arreu d’Europa poden exhibir-hi les seves idees. “Aquí els artistes francesos munten el seu teatre de titelles”, diu Balla tot assenyalant una habitació gran. La seva veu ressona en els grans passadissos de l’edifici. Ara, a l’hivern, “Tüzrakter” és buit. No hi ha ni portes ni finestres. Arreu s’hi poden veure obres d’art d’una certa raresa, com ara una hamaca feta de mànegues d’aigua o un bar deforme fet amb caixes de cartró.

El lloguer del solar el paguen els organitzadors amb els diners que obtenen de les festes a l’estiu. Malgrat això, no tenen el futur assegurat. “Cada hivern firmem un nou contracte per a l’estiu, però no podem estar mai segurs de si podrem fer ús de l’edifici l’any següent”. Tot i les condicions adverses, Balla no vol canviar d’edifici. Somrient ens diu: “Precisament el que necessitem és un laboratori antic. Nosaltres també tenim una espècie de laboratori… per a artistes”.

Tot i les ruïnes romanes i la contaminació industrial, Imre Gróf també veu la part positiva de l’herència de la seva ciutat. Puja les persianes del seu despatx i assenyala els murs de l’edifici que tenim davant: “Els maons dels bancs de les finestres estan fets a mà”, ens explica, i afegeix amb una mirada d’orgull envers la façana artísticament decorada: “Una obra així mereix ser conservada”.

Fotos al text: Martin Schneider