El 94% de les execucions que es van comptar el 2005 es van realitzar en 4 països: la Xina, l’Iran, l’Aràbia Saudita i els Estats Units. A Europa, l’abolició és un valor fort, consagrat pels protocols 6 i 13 de la Convenció Europea per a la Protecció dels Drets de l’Home. El 2006, Ankara va signar el text, i amb això, garantia la seva bona voluntat en el procés d’integració al club europeu.

Els únics entrebancs: Bielorússia que continua executant els condemnats a mort i la croada dels germans Kaczynski pel restabliment de la pena de mort a Polònia, país que va suprimir la pena capital el 1997. Varsòvia, dirigida per una coalició conservadora, s’aixeca contra una legislació comunitària jutjada d’ “anacrònica” i veu amb bons ulls que es torni a obrir el debat. S’estima, així, que el 58% dels polonesos està a favor de la pena de mort, segons un sondeig del TNS-Sofrès, l’Institut francès d’estudis de mercat i d’opinió internacional, publicat el juny de 2005.

Segons aquesta mateixa enquesta, un 60% dels europeus es proclama contrari a la pena de mort, contra un 38% a favor. L’abolicionisme és més fervorós al sud (el 80% dels espanyols i el 72% dels italians es manifesten contraris a la pena de mort) mentre que els britànics, pel que sembla, estan dividits sobre aquesta qüestió (el 49% en contra i el 48% a favor).

Michel Taube, portaveu de l’associació francesa Ensemble Contre la Peine de Mort (ECPM), i Bernard Antony, president de l’Alliance Générale contre le Racisme et pour le respect de l’Identité Française et chrétienne (AGRIF) tenen la seva pròpia opinió sobre el tema.

A què es dedica actualment la vostra associació?

Michel Taube: Militem per a l’abolició universal de la pena de mort. Als europeus també els ha d’afectar la condemna a mort d’una persona a la Xina o als Estats Units. Desprès que el 10 d’octubre se celebrés el Dia Mundial contra la Pena de Mort, ara estem organitzant el 3er Congrés Mundial contra la Pena de Mort, a París, que reunirà a una trentena d’organitzacions japoneses, americanes i europees.

Bernard Antony: Hem creat un Comitè de Suport per al restabliment de la pena de mort. Em sento especialment sensibilitzat sobre aquest tema ja que vaig conèixer la família Kegelin [a Alsàcia, a la primavera de 2004, la jove Jeanne-Marie Kegelin va ser trobada morta en un estany, després d’haver estat violada i apallissada. El presumpte culpable és “Pierrot, el boig”, un multireincident. El procés es desenvoluparà en el pròxims mesos]. Un nivell d’horror com aquest no es mereix cap altra cosa que un càstig proporcional, segons el meu parer: la pena de mort.

Els últims sondeigs realitzats a les poblacions europees demostren que algunes d’elles estan dividides sobre aquest tema: a França, el 42% dels enquestats està a favor del restabliment, i un 52% en contra, mentre que un 56% els txecs es manifesta favorable a la pena de mort. Seria possible un restabliment de la pena de mort?

MT: Des d’un punt de vista jurídic, és pràcticament impossible que torni a sorgir aquest tema. França, particularment, ha inscrit aquesta llei al seu Codi Penal i també ha signat les convencions internacionals, en què el protocol 6 de la Convenció europea dels Drets de l’Home prohibeix recórrer aquesta sentència.

Restablir la pena de mort equivaldria a violar el dret intern i el dret internacional.

BA: No ho sé. Evidentment, no sóc pas un admirador del sistema penal xinès o uzbek, però crec que cal restablir l’escala de les penes. Tots sabem de sobres que la perpetuïtat mai no s’aplica en els països que han abolit la pena de mort. Si es restablís permetria dues coses. Servir d’exemple i tenir una funció dissuasiva en els criminals potencials.

L’únic país europeu que encara aplica la pena de mort és Bielorússia. El president polonès Kaczynski vol tornar a obrir el debat europeu. Hi ha hagut una pujada anti-abolicionista a Europa?

MT: No. Mai no pararem de debatre, explicar i de fer comprendre a la gent que la lluita abolicionista és un repte essencial enmig de les relacions internacionals. El cas de Bielorrússia és dramàtic, ja que les execucions es fan en secret, sense que les famílies de les víctimes puguin saber on es troben el cossos. Tot i així, mantenim una esperança de canvi. Aquest any, el Marroc està a punt de ser el centèsim estat abolicionista de la història.

BA: Jo estic a favor que el debat es torni a obrir. És evident que les execucions han de ser escasses, però els culpables de grans càstigs ja no volen reconèixer la seva culpabilitat i, en aquest cas, es tracta de monstres! S’ha d’instaurar la jerarquia i la pena de mort s’ha de restablir com el cim de la torre de les penes que mereixen els crims, que arriben als nivells més alts de mal.