Actualment, a Europa hi resideixen dotze milions de gitanos. L’entrada de Bulgària i Romania a la Unió Europea, aquest passat mes de gener de 2007, els hauria d’atorgar més poder a Brussel·les. De fet, aquest és el desig de Florin Cioaba, el rei dels gitanos.

Florin Cioaba, com s’ha convertit en el rei dels gitanos?

La família Cioaba ha estat al capdavant del poble gitano romanès des de fa algunes generacions. Als anys setanta, el meu pare, Ion Cioaba, va intentar integrar els gitanos a la societat, tan a nivell nacional com internacional. No va ser però fins als anys noranta que els gitanos van començar a expressar els seu desig de tenir un representant que defensés els seus drets. El meu pare, conegut amb el sobrenom de Boulibacha (patriarca) fou coronat “rei”. L’any de la seva mort, el 1997, vaig heretar el títol de “rei internacional dels gitanos”.

L’entrada de Romania a la UE, què pot aportar al poble gitano?

A partir del 2000, la Unió Europea va començar a canviar el destí dels gitanos d’Europa. Des de l’any 2004, tenim el Fòrum Europeu dels Gitanos i els viatgers itinerants, una espècie de parlament del que formo part com a vicepresident de la Unió Romaní. La UE encarna una nova via i una nova esperança.

En quins assumptes el poble gitano necessita més ajudes?

Tot i que cap Estat europeu disposa d’una legislació discriminatòria envers els gitanos, el fet és que encara ens sentim discriminats, principalment pel que fa a la política local. L’últim informe realitzat per la UE demostra que la discriminació tendeix a agafar força. El més preocupant és l’accés als productes d’higiene, als medicaments i a l’habitatge. Aquests serien els temes més urgents.

En concret, quines són les vostres reivindicacions?

Tots i cada un dels diferents països europeus segueix la seva pròpia estratègia. A Romania s’han pres mesures: en certes escoles de primària i en una de les universitats de Bucarest, s’ensenya el romaní o llengua romaní. Sovint, els programes proposats per Brussel·les no es duen a terme atès que la major part de la població hi està en contra. La majoria dels romanesos pensa que els nostres costums no són compatibles amb les d’un país modern, membre de la Unió Europea. Un d’ells seria per exemple el costum que autoritza el matrimoni entre els joves menors d’edat.

Les nostres tradicions existeixen des fa segles i, comparada amb la nostra història, la Unió Europea és molt joveneta! Avui que estrenem un nou segle ens queda clar que certes coses han d’evolucionar. En aquest punt estic d’acord. Tanmateix, els canvis no s’han de fer de manera forçada o mitjançant la pressió policial. Pel que fa al matrimoni entre menors, s’han realitzat moltes campanyes de sensibilització i molts gitanos han comprès que no és bo casar els fills tan joves.

Vostè mateix, ha hagut de respondre davant del Parlament Europeu pel fet d’haver casat la seva filla Ana Maria quan ella tenia només tretze anys

El meu cas és una mica més complex. La BBC ha mentit quan ha afirmat que la meva filla es va casar de manera forçada mitjançant cops i amenaces. Quan la baronessa Emma Nicholson, eurodiputada i tot un referent ètic per als romanesos, va ajudar la meva filla, va fer el correcte. Complia el seu deure. Dit això, quan li vaig explicar que per als gitanos és un tradició secular el fet de casar-se tan jove, va comprendre el meu punt de vista. Dies més tard, les autoritats van ordenar la separació de la parella, i quan va complir els quinze anys es van tornar a casar.

Com pensa aconseguir la unió dels diferents clans que constitueixen el poble gitano i conciliar els seus interessos divergents?

Aquesta és la meva principal preocupació. Quan el meu pare va fundar la Unió Romaní Internacional (URI), poc després de la revolució romanesa del 1989, tots els gitanos van voler formar-ne part. Mesos més tard, alguns van començar a separar-se en altres partits o associacions i , setze anys després, existeixen més de 250 organitzacions gitanes a Romania. Actualment, el que pretenc és crear una coalició unificada del poble gitano, tot i que estic convençut que no sobreviurà a les pròximes eleccions.

A Romania, s’oposen dues concepcions per a la integració dels romanís. Uns defensen consolidar aquesta minoria ètnica autoritzant-los a tenir les seves pròpies escoles. En canvi, uns altres desitgen que els gitanos siguin tractats de la mateixa manera que la resta de romanesos. Vostè per quina es decanta?

En comparació amb la situació anterior, es pot dir que els gitanos ja es troben ben integrats en la societat romanesa. Hi ha professors universitaris gitanos, premsa editada per gitanos i representants en el govern que pertanyen al poble gitano. Els gitanos no necessiten més diners per a una ajuda suplementària o per a un hipotètic programa d’integració. El que necessiten són mesures per a la creació de llocs de treball, de manera que els gitanos puguin exercir els seus oficis tradicionals. Així, els adobers haurien de tenir la possibilitat de desenvolupar les seves competències per tal d’unir-se als millors artesans del món. Cal donar una canya de pescar a la gent enlloc de regalar-li de tan en tan peix, ja que si no, la gent s’acomoda. Si tenen una canya de pescar, ells mateixos aniran a buscar el peix.