Daniel Brühl, actor sense fronteres

Encara no s’ho acaba de creure. L’any 2003 va ser la revelació de la pel.lícula ‘Goodbye Lenin’ de Wolfgang Becker, que va aconseguir uns 9,2 milions d’espectadors europeus. En aquesta, encarna el paper d’un fill disposat a fer qualsevol cosa per tal d’amagar a la seva mare la notícia de la caiguda del mur de Berlín. Daniel Brühl, de 25 anys, va obtenir el premi d’actor europeu de l’any, prova d’una carrera internacional. Nascut el 1978 a Barcelona, Daniel Brühl viu actualment a Berlín, tot i que manté el contacte amb la seva família espanyola. En una entrevista recent en el periòdic belga La Libre Belgique confessava: “Sempre m’he considerat un actor europeu. He crescut prop de la frontera belga i holandesa. M’agrada la idea de poder recórrer cinquanta kilòmetres i descobrir una cultura diferent”. Després de la seva participació en el film Joyeux Noël, dirigit pel cineasta francès Christian Carion (2005), el podem veure a Salvador de Manuel Huerga, en la pell de l’últim militant anarquista executat a Espanya el 1974. Pròxim destí: Estats Units, on participarà a la tercera entrega del thriller The Bourne Ultimatum, al costat de Matt Damon.

François Ozon, cineasta dels “àngels”

Quan l’any 1990, François Ozon ingressa a la FEMIS, l’Acadèmia Nacional de Cinema de París a l’àrea de realització, no va ser el centre de totes les mirades. Un tècnic perfeccionista format en la corrent de la Nouvelle Vague va clausurar aquest any 2007 la Berlinale amb una adaptació de la novel·la d’Elisabeth Taylor, Angel. Aquest cineasta francès ha aconseguit, tan sols amb uns deu anys, imposar el seu estil intimista i sensual, amb pel·lícules com ara Sitcom, Huit femmes o Sous le sable. Als seus 40 anys, decideix rodar un film en anglès en el qual narra la fulgurant ascensió d’un jove escriptor prodigi anomenat Angel Deverell. Segons Ozon, “la llengua anglesa sovint permet la possibilitat d’abreujar les coses massa explícites i detallades, de ser més sec i pertinent, d’anar directes al gra amb més ambigüitat i ironia”. La pel·lícula li hauria d’obrir les portes de les sales de cine europees. “Ho vull tot! L’èxit, la glòria, el talent, i ho vull en vida!”roclama.

Jiri Menzel, la seva vida és un etern començar

Durant la darrera edició del Festival de Cannes, Jiri Menzel va manifestar: “Em sento com si tingués vint anys!”. L’artista txec presentarà a Berlín el seu catorzè llargmetratge, I Served The King Of England. Nascut a Praga l’any 1938, forma part dels últims deixebles de la Nouvelle Vague txeca i de la cèlebre Escola de cinema de Praga (la FAMU). Seguint l’exemple de Milos Forman, el cineasta obté l’any 1968 l’Óscar a la millor pel·lícula estrangera, gràcies al film Trenes rigurosamente vigilados. Tanmateix, la seva carrera s’atura de cop per causa dels esdeveniments tràgics de la Primavera de Praga. El 1990, Jiri Menzel aconsegueix l’Ós d’Or per Alondras en el alambre, un film de l’any…1969 ! Crítica poc maquillada del poder autoritari, va ser una obra prohibida durant molt de temps per la censura txecoslovaca, fins a la caiguda del Mur de Berlín.

Alain Goldman, productor a la (re)conquesta

Actor convertit en productor, el vicepresident d’Unifrance no para d’obtenir èxits un darrera l’altre. Acaba de produir un film molt esperat, La Môme, d’Olivier Dahan, que s’ha presentat a l’obertura del festival de Berlín. A tal efecte ens comenta: “Piaf és un d’aquells personatges rars que aconsegueix l’unanimitat per part dels homes, de les dones, els joves i els no tan joves. El seu caràcter únic sobrepassa les nostres fronteres”. En deu anys, Alain Goldman s’ha convertit en un dels millors productors europeus. Des de 1492: La conquesta del Paradís, de Ridley Scott, el 1992 a 99 francs de Jan Kounen, que s’estrenarà pròximament, aquest cineasta francès ha demostrat la seva vàlua. Pels passadissos es comenta que el productor no marxarà pas amb les mans buides de la Berlinale. A hores d’ara, l’estrena del film ja està prevista en vuit països europeus.

Crèdits- Brühl: Dierk Andersen/ Wikimedia, Ozon: Alexander Smotrov/ Wikimedia, Menzel: Festival Internacional de Cinema Jove)