Als anys 70, el desert espanyol va servir com a decorat per als “Espaguetti Western”: una mena de caricatura de les pel·lícules de cowboys. Directors italians com Sergio Leone dirigien aquest tipus de films, barats i ràpids de preparar: com els espaguetis. En aquestes cintes tot s’exagerava. Malgrat que els dolents de la pel·lícula ho tinguessin tot a favor per matar els bons, desvalisar la diligència o segrestar la xicota del Sheriff, al final aquest sempre arribava a temps per salvar-los. D’aquí que entre el públic espanyol, als lents se’ls hi digui: ¡Eres más lento que el caballo del malo!.

Molt a prop del Te misti ca un cal impiedicat dels romanesos (et mous com un cavall que ensopega un cop rere l’altre). (vas més lent que un carro de bous) exclamen els grecs, que també utilitzen un símil amb animals. Com fa gairebé tothom amb el clàssic “ets més lent que una tortuga”. Tothom? No, ja que en una petita aldea de la Gàlia…, bé, el de sempre: els francesos, fent gala de la seva “excepció cultural”, fan servir una expressió gens animal i plena d’amarga ironia: je t’enverrais chercher la mort (ets tant lent que t’enviaria a buscar la mort).

Tant dolent és ser lent? Més lent que un cargol, es queixen els búlgars: . Aquests animals son tan lents que fins i tot per copular necessiten 6 hores.

Tot i que si el Sheriff és igual de ràpid en tot el que fa, potser la seva xicota prefereixi anar-se’n amb els dolents de la pel·lícula, no?.