Nese Gündüz té més de 30 anys, és una dona simpàtica, amb maquillatge discret i un mocador clar al cap. Les filles assisteixen a classes de suport que organitza la mesquita Milli Görüs del barri de Nippes, a Colònia. La seva mare afirma que molts no s’adapten a les escoles alemanyes. No es pregunten si portarien les seves filles a una guarderia alemanya, doncs per motius religiosos no poden participar a les classes de natació i gimnàstica, i tampoc poden anar als aniversaris dels altres nens, ni aprendre poesies del programa escolar que no tractin d’assumptes religiosos.

300.000 membres en tota Europa

Per poder convèncer les autoritats escolars, la família Gündüz compte amb l’ajuda de la secció jurídica de la comunitat islàmica Milli Görüs (que significa “visió nacional” en turc). Els advocats de la comunitat religiosa donen suport als seus membres en qüestions de la vida diària. A més, compten amb classes de religió islàmica en les quals es tracten qüestions com el sacrifici d’animals i els problemes amb l’adquisició de la nacionalitat alemanya. Aquesta comunitat dóna suport a les dones musulmanes fins i tot en els casos en els quals no obtenen un treball a causa de portar el vel islàmic.

A les filles de la família Gündüz els encanta anar a les colònies d’estiu per a noies i els cursos d’informàtica de la comunitat religiosa islàmica Milli Görüs. “Estem molt contentes i els nostres pares no han de pagar molt per això”, expliquen. Al voltant de 20.000 joves turcs a Alemanya passen cada any quatre setmanes en un campament d’estiu de la comunitat islàmica, i cadascun paga per l’allotjament, el menjar i les excursions un total de 350 euros.

Milli Görüs compte al voltant de 300.000 socis a tota Europa. A part d’Alemanya, estan presents també a França, Holanda i Àustria. A més, mantenen petites seus a Dinamarca, Suècia, Noruega, Anglaterra, Itàlia, Bèlgica i Suïssa. La seva bandera mostra la imatge d’Europa, verda sobre fons blanc, des de Portugal fins als Urals, amb la mitja lluna islàmica a l’esquerra. L’Europa ampliada organitza actes multitudinaris de la comunitat islàmica Milli Görüs, com els dies de les mesquites obertes o competicions sobre coneixements del Coran.

A Alemanya, aquesta comunitat té aproximadament 500 mesquites i instal•lacions per resar,a més d’associacions esportives i una secció de la dona, la joventut i els estudiants. El secretari general de la comunitat islàmica Milli Görüs, Oguz Ücüncü, senyala: “Animem els nostres membres a participar en aquesta societat, a responsabilitzar-se i a mostrar que els musulmans tenim alguna cosa a donar”. A Alemanya, els problemes d’integració són importants, ja que en aquest moment els joves turcs tenen dificultats a l’escola i més tard no aconsegueixen trobar treball o cauen en la criminalitat.

Milli Grörüs sap vendre’s de cara al públic occidental, però si un es fixa bé, comença a tenir dubtes. El diari turc Milli Gazete és considerat el portaveu de la comunitat i a Alemanya té una tirada de 3.000 exemplars. Formalment, no està vinculat amb la comunitat islàmica Milli Görüs. Tot i així, l’Oficina Federal de protecció de la Constitució de la regió alemanya de Renania del Nord- Westfalia pensa que existeixen nombrosos enllaços personals, així com una ajuda massiva financera i logística de la comunitat islàmica Milli Görüs. L’expresident de Milli Görüs, Osman Yumakogullari, va ser després el director de Milli Gazete. En una edició d’aquest diari podem llegir: “Milli Görüs és un escut que protegeix els nostres conciutadans en l’assimilació a l’Europa bàrbara”.

Lluitar per l’ordre establert

La majoria dels membres de Milli Görüs son emigrants, busquen solidaritat en al comunitat Görüs per superar amb èxit la seva difícil vida diària a l’estranger. Les ofertes econòmiques o d’oci d’aquesta comunitat no exclouen el comportament ideològic. S’inculca que només una vida cap els valors islàmics, reconeguts per la comunitat islàmica Milli Görüs, es considera una vida musulmana, autèntica i digna.

Segons l’Oficina Federal de protecció de la Constitució, en la ideologia de Milli Görüs l’Estat de Dret, la democràcia, els Drets Humans, els principis d’igualtat i llibertat no tenen valor. A finals dels anys seixanta, el polític islàmic Necmettin Erbakan va establir aquests objectius a la fundació de Milli Görüs a Turquia. En el manifest s’estableix que “l’ordre just” ha de reemplaçar “l’ordre buit” d’occident, doncs es basa en la violència, la injustícia i l’explotació. Per aquests motius, l’Oficina Federal Alemanya de la protecció de la Contitució segueix amb lupa els moviments de Milli Görüs.

No només Alemanya crida l’atenció a Milli Görus pel seu fonamentalisme anticonstitucional. A la trobada anual de 2002, a Arnheim (Holanda), van sorgir articles antidemocràtics, campanyes antisemites i manifestacions violentes. A França, un funcionari de Milli Görüs va cridar els seus membres a votar pel Saadet Partisi, un partit radical sense rellevància a Turquia. Els seus arguments es basen a l’afirmació següent: “La yihad ha començat”.

Artícle publicat per primera vegada en el suplement cafebabel.com de El Correo de Andalucía amb motiu del Dia d’Europa, el 9 de maig de 2006