“Es deu tractar d’un error, nosaltres no tenim a cap persona amb aquest nom, almenys que estigui enregistrat amb un nom copiat”. La recepcionista em diu amb un aire dubitatiu en un hotel de categoria de Brussel.les. Jorge Sampaio és un adepte als pseudònims? Després d’un minut d’angoixa, em vaig trobar a l’antic President portuguès prenent un cafè. Em vaig asseure en una de les moltes cadires, amb equilibri precari i sota un llustre pampalluguejador.

Pura tradició europea

Jorge Sampaio comença a traçar la seva carrera política debutant a Portugal el 1960. Al cap de l’Associació d’Estudiants de Dret oposats a la dictadura de Salazar, als 21 anys, es converteix en el Secretari general de la Federació dels moviments dels estudiants “una mica com diríem per l’atzar de les coses”. Uns anys més tard, a l’estranger és on es va despertar la seva vocació política.

“Jo sempre m’he sentit Europeu” assenyala Sampaio. “La meva mare ha crescut a Anglaterra, el meu pare va fer un màster en medicina als Estats Units el 1948 i després un altre a Anglaterra. Jo he après de la cultura francesa la censura del Govern de Lisboa, pels llibres de Maspero i les subscripcions a l’Esprit, als Temps Moderns, a l’Express de Servan Schreiber i de Malraux. Aquests diaris van arribar envoltats d’altres revistes per a que la policia no les confisqués”.

Fins i tot abans de la Revolució dels Clavells el 1974, Sampaio considera que “Portugal havia començat a canviar: l’emigració dels anys 60, les filles que retornaven de França per passar les vacances i anaven a prendre cafè amb texans marcant una moda que fins llavors havia estat exclusivament masculina. Va ser això el canvi! Hi havia tants altres móns per descobrir!”.

Advocat entre 1965 i 1974, Jorge Sampaio va defensar en aquella època els presoners polítics devant dels tribunals militars, els acusats els quals estaven principalment ‘condemnats d’avancat’ i els refractaris de les guerres de l’Àfrica (Angola i Mozambic). Al 1974, l’edifici de la dictadura es va enfonsar. El somni europeu va imposar-se a Portugal on l’economia havia estat desfeta per a les guerres colonials i l’emigració massiva cap a França i Alemanya.

Membre del Partit Socialista a partir del 1978, Jorge Sampaio va esdevenir diputat, després alcalde de Lisboa el 1989. Per a la presidencia de Portugal entre 1996 i 2006, l’antic advocat va esquivar bé les tempestes, ja que mai ha pogut ser recolzat per una majoria absoluta al Parlament. Segons ell “Portugal deu molt a Europa, però Portugal ha suposat una aportació enorme per a Europa. Es troben portuguesos per tot arreu, perfectament integrats, fins i tot a l’Índia”.

“Sí, a mi m’agrada dir que sóc un modest militatnt d’Europa….”. El meu entrevistat marca una petita pausa teatral abans de reprendre: “Em sento cada vegada més portuguès”. El to es torna de sobte amb to presidencial per recolçar el fet de que ‘l’agenda europea no funciona sense una agenda nacional, ja que les gestions són comunitàries, les responsabilitats depenen abans de tot de cada país”.

El consens

Jorge Sampaio observa el treball realitzat per la Comissió dirigida pel seu compatriota i antic Primer Ministre: José Manuel Durao Barroso. Una institució que no s’estalvia pas de les crisis: desconfiança creuada dels europeus, ampliacions excessives en el tema Turc. “Nosaltres tenim necessitat de forces de progrés i d’innovació, necessitat de creure en un futur, ja que hi ha una crisi política a Europa”. L’entrevistat s’anima bruscament, les seves mans comencen a moure’s damunt la taula, seguint el ritme de les seves paraules. “No obstant, Europa és l’únic camí, no s’ha demostrat així de manera clara”. Oblidant-se del seu te, vaig deixar refredar el meu cafè.

Per l’antic president,que va arribar ahir d’un viatge a l’Índia, Europa manca clarament de confiança en ella, mentres que aixeca admiració en un bon nombre de països. El refús a la Constitució pels francesos i els holandesos és sovint entès com una conseqüència de l’ampliació del 2004. “Es podria haver estat més prudent però era impossible, des d’un punt de vista històric, no fer entrar els antics membres del bloc soviètic al mateix temps”.

Segons ell, el Tractat Constitucional europeu ha de ser una plataforma de consens per tirar cap endavant. El mini-tractat pot ser una fórmula de sortida encara que és probable que les cooperacions reforçades es multipliquin en el futur dins dels assumptes portadors de futur. S’ha de poder avançar encara que la direcció implícita formada per França, Anglaterra i Alemanya estigui dividida. Com va ser el cas amb la moneda única.

Una salsa “Brassens” a l’europea

Pel que fa al tema turc i a la negociació del Consell Europeu de suspendre els vuit de 35 capítols de les negociacions d’adhesió, Jorge Sampaio confesa que està “entristit”. L’adhesió d’Ankara és prometedora des d’un punt de vista estratègic, demogràfic i econòmic. “Es pot pensar que Turquia ferà tot el possible per entrar dins la Unió, pero pel govern turc, la qüestió chipriota es manté com una qüestió nacionalista”, va dir.

Europa es situaria dins d’una fase de transició. Pero per Jorge Sampaio, impossible d’aturar-se, i s’ha de “continuar i preparar-se pel futur, ser exigents, tornar a equipar tots els europeus perquè estiguin preparats per afrontar els nous desafiaments”. Els reptes en el tema de la seguretat, de la salut o del mediambient són globals i afecten els nacionalistes, perquè requereixen solucions concertades. És el moment pels politics de realitzar “pedagogia i militància”.

Assignat per dos anys com a enviat especial de l’ONU per la lluita contra la tuberculosi, i molt actiu dins la lluita contra la Sida, l’antic president recorre el món sense cap tregua. “Europa manca de ritme”, va dir avui, si es compara amb l’Índia, a on el temps de treball i l’esperit empresarial no es tenen en compte.

“Jo crec en el model europeu, en els nostres valors, les nostres cultures, que són entitats distintives les unes de les altres, afortunament, d’altra banda. Europa és un el.logi a la diferència sota un paraigües comú. Existeix una imatge més preciosa que ‘el petit racó dels paraigües’ de l’estimat Georges Brassens?”.